Tot i que la primera nevada d'aquesta temporada ja ha caigut, no veiem gaire clar que sigui el moment de fer la primera sortida d'esquí de muntanya. En mig d'aquest pont de desembre, la neu que queda es concentra en algunes zones de la Val d'Aran, l'Alta Cerdanya i el Pallars Sobirà, i això significa que els més neguitosos per lliscar sobre els esquís es llençaran a la conquesta d'aquests territoris.
Com que no tenim pressa per començar a esquiar decidim que ja hi haurà temps, així que seguirem fent cames per alguna zona del país. El lloc triat, entre les muntanyes del Baix Camp i la Ribera d'Ebre, el coneixíem poc, així que aquesta sortida es permetrà explorar-lo per poder tornar-hi més endavant.
Iniciem la ruta al poble de Colldejou...
...per ascendir en primer lloc al cim més emblemàtic de la zona, la Mola de Colldejou, que es deixa veure als pocs minuts de començar a caminar.
Després d'un tram per un bosquet espès, la roca guanya la partida quan comencem a guanyar altura...
...amb vistes espectaculars sobre el parc eòlic del Collet dels Feixos...
...i roques d'equilibris estranys.
Davant nostre apareixen les parets que defensen el cim. Trobar el pas és fàcil, ja que seguirem les marques del GR7...
...fins arribar al castell que corona el cim de la Mola de Colldejou (922 m.). Segons hem llegit, les restes corresponen a una torre d'observació dels carlins, tot i que podria ser anterior.
Deixem el cim de la Mola i marxem en direcció a la veïna Serra de Llaberia, on hi arribarem després de remuntar un bosquet amb un marcat pendent.
Del capdamunt de la serra, vistes espectaculars cap a la Mola de Colldejou...
...avui molt concorreguda, i és que tot i ser desembre fa un temps de primavera.
Vista panoràmica de la Mola de Colldejou i el poble als seus peus.
Fem el primer cim de la Serra de Llaberia, la Miranda (918 m.), pràcticament en línia recta amb el cim de la Mola...
...i on hi ha aquest immens radar meteorològic.
Davant nostre queda tota l'aresta de la Serra de Llaberia, que anirem seguint...
...fins arribar al tercer cim de la jornada, la Punta dels Frares, coronada per una creu, de 909 metres d'altura.
Abans de perdre altura, seguirem cap al Cavall Bernat, la punta que veieu a l'esquerra de la foto.
Amb la vista frontal sembla difícil...
...però una esquerda entre les dues parets permet pujar-hi amb relativa facilitat. La ressenya ens indicava passos de III grau, però creiem que és una mica exagerat. A més hi han instal·lat una cadena per facilitar l'ascensió. Això sí, aneu amb compte amb les pedres.
Fem cim al Cavall Bernat (840 m)...
...i desfem el camí cap al coll.
Fet el darrer cim de la jornada, ja només quedarà tornar de nou al poble de Colldejou seguint les marques del PR-C 96...
...gaudint de la curiosa (i immensa) flora local!
I si voleu el track de la ruta, el podeu descarregar aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada