diumenge, 28 de desembre de 2014

Clàssics de Ponent (IV): la Carena del Mont-roig

Res a dir que no es conegui sobre la zona de Sant Llorenç de Montgai i les muntanyes del voltant, però precisament perquè és un lloc bestial, miraculosament salvat de la febre del totxo que podria haver destrossat aquest magnífic racó del país, val la pena ressenyar-ne els seus encants perquè tothom que ho vulgui en pugui gaudir. Avui, un clàssic de la zona. La travessa de la carena del Mont-roig ens permetrà fer mil metres de desnivell positiu, gaudir de vistes d'àliga en totes direccions i fer dos cims. No es pot demanar més!

Creuem Sant Llorenç de Montgai i deixem el cotxe al pàrquing que hi ha al costat del restaurant l'Isard. És el pàrquing que dóna accés a la paret de la Formiguera i a la ferrata "Cágate lorito", així com el lloc on trobem també el camí per visitar el jaciment prehistòric de la Roca dels Bous. Prenem un sender que ens porta en primer lloc a creuar la via del tren.


Just quan arribem a la via tenim la primera vista de la carena del Montroig. A la dreta de la foto, les restes del Mas del Cinto.


Creuem la via i seguim amunt pel corriol fins a trobar una pista que va cap a Vilanova de la Sal. La creuem i seguim pel camí...


...entremig del bosc, ara amb els arbres ben pelats.


Tot pujant, si pareu atenció, podeu trobar-vos sorpreses com aquesta. Restes fòssils de quan tota aquesta zona era un mar, fa aproximadament 140 milions d'anys. A la foto podeu veure fòssils d'alguna espècie de molusc.


Sortim del bosc i passem a tocar d'un camp de conreu que ens apropa a la zona de la Collada de Llorenç...



...i després d'un altre tram de pujada, el camí arriba a la pista que puja a l'ermita de Montalegre. No continuarem per la pista, sinó que un darrer i curt tram de corriol ens portarà gairebé a tocar de l'ermita. Des de la pista ja comencem a tenir vistes d'altura...


...i imatges de postal sobre el Montsec.


Finalment arribem a l'ermita de Montalegre, avui objectiu de ciclistes, corredors i excursionistes en un dia que semblava que no seria bo però que finalment ha quedat maco, maco. Allà hem coincidit amb uns coneguts del CPAM de Balaguer.



L'ermita de Montalegre, el balcó de la Noguera, ofereix vistes espectacular sobre la zona de Sant Llorenç de Montgai i la plana de Lleida. A la foto següent, podeu veure en primer pla la zona de l'ermita i el castell de Llorenç, així com el pantà, i al fons la plana.






Fetes les salutacions de rigor, continuem a partir d'aquí per la carena en un continu puja i baixa amb bones vistes cap ambdues bandes.


Anem deixant enrere l'ermita...


...mirant de reüll la nevada al Pirineu...


...fins arribar al proper objectiu, la Pala Alta del Montroig (950 m.), on trobarem un vèrtex geodèsic...


...bones vistes cap al sud...


...i bones vistes cap al nord.


Continuem direcció est per la carena...


...amb el pantà de Camarasa i la zona del Doll als nostres peus...


...fins que després d'un tram de baixada arribem al Coll de Porta.


Des del coll tornem a guanyar altura per arribar al segon cim del dia...


...la Pala del Coll de Porta (892 m.), un cim ben decorat!



Marxem del cim i continuem caminant fins a la zona de l'Extrem, on mirant enrere podem veure tota la carena del Montroig.


A la cara nord del Mont-roig podreu trobar un petit refugi,conegut popularment com el refugi del Xut o del Búho, tot i que el nom oficial és el de refugi del Pletiu de l'Extrem, que fa uns anys va ser restaurat pel DARP de la Generalitat. Potser sí que necessitava reformes, però el fet de posar-li una reixa a la porta i haver de demanar les claus a l'ajuntament de les Avellanes o al DARP a Lleida no en facilita l'ús precisament. Sempre l'havien fet servir els escaladors i excursionistes de la zona sense que hi hagués cap problema.


A més, si el DARP n'és el propietari, potser hauria de vetllar perquè estigués en bones condicions, i no en el lamentable estat que vam trobar el que suposem és la part lliure del refugi, plena d'escombraries diverses.


Acabada la visita al refugi, ja només queda perdre desnivell, així que agafem el camí de baixada i anem tornant cap a Sant Llorenç, amb vistes sobre les muntanyes de la zona.


Acaba el camí i trobem una pista...


...que anirem seguint fins arribar a la carretera, a tocar de les zones d'escalada, que ens portarà de nou fins on hem deixat el cotxe.


En total, unes quatre hores i mitja de sortida per recórrer aquesta serra, i que si voleu podeu fer descarregant el track aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada