Fa un parell d'anys la revista "Vèrtex" publicava al número 243 un article anomenat "Els noms de les muntanyes", on es feia una bona síntesi dels diferents noms que les elevacions del terreny tenen al nostre país. Tot i que des del pla de Lleida pugui ser difícil combregar amb la idea que "Catalunya és un país de muntanyes", el cert és que només cal agafar un mapa i observar la quantitat de turons, agulles, tossals, moles, rocs, puigs, cingles, pujols, serrats, tucs i pics que solquen el territori.
Una primera dada interessant de l'article era la quantitat de noms diferents que reben les elevacions del terreny, i una altra de curiosa és com aquest nom va canviant en funció de la comarca que trepitgem. "Moles" i "puntes" abunden a les terres de l'Ebre; "turons" i "serrats" a la Catalunya interior; "tossals" a les terres de Ponent, mentre que per trobar majoritàriament "tucs" i "pics" hem d'anar a latituds pirinenques.
I és aquí on destaca una comarca, el Pallars Sobirà, com la que conté el substantiu "pic" com a més repetit arreu del seu territori. Hi ha, però, alguna excepció, i el terme pic adopta la forma femenina per referir-se com a "pica" a alguna de les seves muntanyes, entre les quals destaca la més alta del territori català estricte, la Pica d'Estats.
Iniciem la sortida al refugi de la Vall Ferrera (1940 m.), veterà refugi pirinenc que serveix de base per assolir els 3143 metres de la Pica d'Estats, això sí, després d'una llarga caminada. Només sortir del refugi fem front a les primeres pujades del dia. Cal guanyar desnivell fins endinsar-nos en el barranc de Sotllo, que anirem seguint en direcció a l'estany que porta el mateix nom.
Encara lluny, el Pic de Sotllo (3073 m.) treu el cap al fons de la vall per dir-nos que encara tenim bastantes hores per davant.
Més amunt superem els plans de Sotllo, on l'aigua forma uns dibuixos ben curiosos...
...i que ens anuncien l'arribada al primer dels estanys que trobarem avui: l'estany de Sotllo (2392 m.). A dues hores del refugi, és el lloc ideal per acampar si teniu pensat partir la pujada en dues jornades. Un hotel de 1000 estrelles amb vistes cap a la Pica d'Estats, que veieu a la part dreta de la foto. Impagable.
Passem a tocar de l'estany per seguir pujant amunt...
...mentre darrere nostre podem veure altres dos cims de la Vall Ferrera. El Pic de Norís (2826 m.) i el Monteixo (2902 m.)
Al cap d'una estona arribem a l'estany d'Estats (2485 m.), l'altre gran estany que trobarem avui, des d'on sembla tenir l'objectiu a tocar, tot i que encara queda una bona estona. A la foto següent, l'excursionista novell es "meravella" davant la immensitat de la muntanya...
Superat l'estany d'Estats apareix davant nostre la part més dura de la jornada, la pujada al Port de Sotllo. Sense neu no té cap dificultat afegida, però el terreny pedregós farà que avançar sigui bastant penós.
A la foto següent, a mitja pujada el pendent es fa notar, però mirant al fons de la vall la vista compensa l'esforç.
La pujada finalitza al Port de Sotllo (2893 m.) des d'on perdrem desnivell cap al vessant francès...
...per tornar-lo a guanyar en la darrera pujada per la Cometa d'Estats. Al fons de la foto següent podeu veure el Montcalm (3077 m.), un dels veïns de la Pica.
Seguim amunt fins arribar al Coll de Riufred, on fem una darrera parada abans d'enfilar els darrers metres fins a la Pica d'Estats...
...i on l'arribada a la cota 3000 per primer cop desferma, com veieu a la foto següent, l'eufòria entre aquells que s'inicien en pujar muntanyes.
I finalment arribem a la Pica d'Estats (3143 m.), on un dia rúfol no ens deixa gaudir de les vistes sobre les valls properes. Però després de cinc hores de pujada, res impedeix celebrar el cim.
Ara toca baixar. De nou cap al port de Riufred amb unes bones vistes sobre el Montcalm...
...per continuar baixant per la Cometa d'Estats...
...des d'on tornarem a baixar cap als estanys d'Estats i de Sotllo, fins arribar de nou al refugi de la Vall Ferrera.
I si voleu el track de la sortida, només heu de clicar aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada