Un "quasi 3000" sempre és un cim molt respectable, perquè tot i no arribar a la mítica cota pirinenca ja té una altura considerable. Aquest cim, a més, s'alça solitari i una mica retirat del cordal principal, amb la qual cosa aconseguirem unes vistes magnífiques des del cim. Amb un cotxe alt o amb un tot terreny es pot arribar fins a l'Ibon de Ordiceto, a gairebé 2400 metres d'altura. A la zona hi ha dos refugis lliures. Un al costat del llac, molt gran, i un altre a tocar del traçat del GR-11. Podem dormir a qualsevol d'aquests, però el darrer no té cap comoditat. El més gran té lliteres, etc...
Amb la posta de sol podem gaudir d'aquesta vista sobre el Posets, que queda just davant nostre
També les muntanyes properes agafen tonalitats curioses amb la caiguda del sol
Un cop deixem enrera el llac d'Ordiceto, una canal descomposta porta cap a l'aresta. La pujada comença forta i cal fer alguna pausa. A la foto, a mig camí de l'aresta.
Des de l'aresta, veiem ben avall el llac (presat) d'Ordiceto...
...així com les primeres vistes sobre els cims. A la foto, el Soum de Ramond, el Monte Perdido i el Cilindro de Marboré.
Més al sud, la Peña Montañesa
I fotos curioses amb la llum del sol
Finalment, arribem al cim (2973 m.), amb vistes excepcionals en totes direccions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada