La Peña Montañesa (2294 m.)

La Peña Montañesa és un d'aquells cims que sempre veus anant cap al pirineu i dius "un dia d'aquests he de venir a pujar-hi". Doncs bé, la seva hora ja ha arribat. A la tardor, potser la millor època, per evitar la forta calor que fa en aquesta zona a l'estiu i perquè els colors bé s'ho valen.

S'hi pot anar per diversos llocs però nosaltres hem optat per anar des d'Ainsa fins al poblet d'Oncins. Cal anar a buscar l'ermita de la "Virgen del Pilar" (que típic per ser Aragó), on comença el camí d'ascens cap al cim. L'ermita pot servir per fer un bivac si hi anem el dia abans.

A mesura que pugem, les vistes cap a Ponent ens diuen que avui a Lleida la boira no s'aixecarà. Aquí, un sol esplèndid.

A la llunyania, un altre clàssic del prepirineu aragonès: el Tozal de Guara (2077 m), punt culminant de la serra de mateix nom.

Anem pujant i ja es veu la part pelada tan característica d'aquest cim, on els arbres són només decoratius.

 

Darrer esforç molt aprop del cim.

Des del cim de la Peña Montañesa (2294 m.) ens quedem bocabadats davant l'espectacle dels cims com el Cotiella, que sembla que puguem tocar...

El Monte Perdido (ja l'hem trobat!). Durant molt temps es va creure que era el més alt del Pirineu. No m'estranya, amb 3355 m. podria ser-ho perfectament. el que no li treu ningú és ser el massís calcari més alt d'Europa.

I la foto de l'expedició!

Dalt del cim, aquesta mena de piràmide. No sabem si amb poders màgics o no ja que vam baixar caminant, no levitant.

Ho veieu? Foto del camí de baixada.