dissabte, 7 d’agost de 2010

Tuca del Forau de la Neu (3080 m.)

Rodejada per la imponent Cresta de las Espadas s'alça la solitària Tuca del Forau de la Neu, un 3000 al qual cal anar expressament, si bé els que estan molt forts poden aprofitar la travessa per la Cresta de las Espadas per desviar-se uns metres avall i fer aquest cim.

Els mortals com jo, però, tendim a afrontar-lo en una jornada, cosa que ens permet de nou visitar la regió del Posets, la segona altura del Pirineu. Sortida llarga, però amb la recompensa de fer un 3000 poc visitat i tenir bones vistes sobre els cims que ens rodegen.

La ruta s'inicia al "pàrquing" de vehicles que trobem al final de la pista que puja des d'Eriste (aproximadament a 1400 m.). Un cop superat el megarefugi Angel Orús prenem el camí que puja cap al Posets per la Canal Fonda. De pujada tenim aquesta vista sobre el Pic de Escorvets, que queda entre aquesta vall i la d'Estós. Possiblement no hi hagi ningú mentre al Posets gairebé cal fer cua per pujar...


A la foto, els efectes de la força de la neu i el gel sobre el pont metàl·lic. Sort que encara no dominem la natura i aquí ens mostra qui mana.


Deixem a la dreta l'accés a la Canal Fonda, ruta normal cap al Posets per l'anomenada "Ruta real" on encara hi queda neu. És una zona molt obaga i si hi ha molta neu cal anar amb compte, sobretot a l'hivern.  Continuem amunt cap al llac de Llardaneta.


Aquí podeu veure gent i la traça sobre la neu.


Arribem al llac o "ibón" de Llardaneta, a 2676 m., on el terreny aplana una mica. Aquí agafarem forces pel següent tram de pujada ja que encara ens queden prop de 400 metres de desnivell. El cim més destacat al costat del coll que veieu a la foto és el Tucón Royo o Pavots (3121 m.). Al final de la cresta cap a l'esquerra, els Picos de la Forqueta (3007 m.)


Arribats a aquest punt anem amunt a la dreta seguint la ruta més lògica en direcció a la Tuca. Trobarem alguna fita i no gaire cosa més...


 ...a banda d'algun habitant de les altures.



Finalment apareix davant nostre la Tuca del Forau de la Neu, anomenada així perquè s'alça sobre una planúria on s'hi acumula la neu. A la foto següent es veu en primer terme i darrera seu la Cresta de las Espadas.


Després d'abordar-la per l'esquerra, s'arriba al cim de la Tuca del Forau de la Neu (3080 m.)


Des d'aquí, bones vistes cap als cims del voltant. A la foto, el Posets a l'esquerra i el Diente de Llardana a la dreta., que vist des d'aquí canvia molt de com es veu pujant cap al Posets (que fa més por!)


A la foto següent, excursionistes celebrant el cim del Posets (3375 m.)...


...i uns altres que en baixen "a lo bruto". Després vaig coincidir amb ells baixant de la Tuca...éren bascos...ara s'entén, no?


També des del cim, una vista sobre les curioses formes de la Cresta de las Espadas, que porta fins al Posets després d'una espectacular cavalcada a 3000 metres.


No podia faltar l'Aneto a la festa de cims i agulles. Sempre m'ha semblat curiós que el primer i segon cim més alts del Pirineu estiguin a tocar. Potser es vigilen l'un a l'altre?


Ja de baixada, gaudim de l'espectacle de la natura prop de l'ibon de Llardaneta...


...perquè mirem on mirem és impossible cansar-se del Pirineu!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada