dimarts, 12 d’octubre de 2010

Muntanyes d'una batalla

Sota aquest títol he presentat una ressenya al concurs de ressenyes de muntanya que organitza la Secció Excursionista del Foment Martinenc de Barcelona. He tingut la sort de ser gratificat amb un 3r premi per un recorregut a peu per algunes de les muntanyes que foren escenari de la batalla de l'Ebre. Aquí teniu el text de la ressenya i algunes fotos de la zona.

Pocs enfrontaments han tingut lloc al nostre país com fou la batalla de l’Ebre. El juliol de 1938, l’Exèrcit Popular de la República decideix llençar una ofensiva sorpresa sobre les tropes de Franco per tal de fer recular l’amenaça que s’albirava sobre Catalunya, l’únic territori per on es podien rebre subministres per continuar la guerra. Les tropes feixistes, situades a la línia Noguera Pallaresa – Segre – Ebre esperaven rebre l’ordre d’atacar per ocupar la resta del territori català i assestar el cop definitiu contra la República. Amb inferioritat de mitjans, amb escàs ajut internacional i afrontant un terreny complex, les tropes republicanes travessen el riu Ebre per diversos punts, on la Terra Alta fou un dels principals escenaris dels combats.

La Terra Alta és una comarca muntanyosa, on destaquen serres com Pàndols o Cavalls, i on moltes de les altures de la comarca són avui en dia el darrer testimoni dels durs enfrontaments que hi tingueren lloc. Les persones que van viure la guerra desapareixeran, però les muntanyes de la batalla romandran en el territori per mostrar a les futures generacions l’escenari on es produïren uns fets que cal no oblidar.

Situats al costat del “Centre d’Interpretació 115 dies” de la batalla de l’Ebre, sortirem de Corbera d’Ebre baixant cap al camp de futbol de la localitat pel carrer de Santa Madrona. Trobarem els antics safarejos i un abeurador, punt de la ruta des d’on surten tres pistes. A la dreta veiem la pista per on tornarem, i nosaltres anirem per la del mig tot seguint les marques del PR-98. Arribarem a una pista quitranada (16’) que puja de Corbera d’Ebre, la prendrem amunt tot girant a la dreta, i la seguirem fins arribar a l’Ermita de Santa Madrona (25’).

Davant de l’ermita de Santa Madrona hi ha una petita plaça des d’on prendrem un camí –amb marques de PR- seguint el cartell indicador del “Barranc Tancat”. Poc a poc anirem guanyant altura i tindrem les primeres vistes panoràmiques del dia. Arribarem a un petit replà que ens indicarà que som a la carena de la Serra de Santa Madrona (35’), i girarem a l’esquerra per anar carenejant tot travessant un tallafocs. A la nostra dreta, podrem veure el vèrtex geodèsic i la creu que s’alcen al capdamunt de la Serra de Cavalls, la més alta que recorrerem avui.

El sender que anem seguint ens portarà primer al punt més alt de la Serra de Santa Madrona (45’), i tot seguit iniciarem un curt descens per anar a buscar la pista forestal que transcorre als peus de la Serra de Cavalls. Quan arribem a la pista girarem a l’esquerra amunt i anirem seguint les marques de PR i també del GR-171-3 (variant del GR-171) que puja de Gandesa.

Uns metres més endavant deixem la pista i prenem un sender que s’enfila cap al Coll de Cavalls, tot seguint el cartell indicador de “Sant Jeroni” i “Ruta de la Pau”. El camí s’enfila de valent fins al Coll de Cavalls (60’), indicat amb una fita, i des d’on podrem observar l’amplíssima extensió de la Serra de Cavalls, que des de la línia dels 600 metres baixa de forma decidida cap al Pinell de Brai, a tocar de l’Ebre. Al coll hi ha diversos cartells indicadors i nosaltres continuarem el camí serra amunt tot seguint les marques del GR-171 per la carena. 

Excursionistes prop del cim baixant cap al Coll de Cavalls


La Roca del Pebre, situada a l'altre costat de la Punta Redona, a la Vall de la Torre


De camí cap al cim anirem trobant diversos vestigis de les trinxeres i parapets que utilitzaren els republicans durant els combats a la Serra de Cavalls. Trobarem també el “bust d’en Roland”, dedicat a un escalador local i on hi ha un llibre de “piades” per deixar constància del nostre pas. Després, passarem vora una creu, i finalment arribarem a la Punta Redona  (1h. 10’.

Cim de la Punta Redona (659 m.), punt més alt de la Serra de Cavalls



Des d’aquí el panorama és impressionant cap a totes direccions i permet fer-nos una idea de la importància estratègica d’aquesta serra durant la batalla. No sense raó, l’assalt franquista a les posicions republicanes de la Serra de Cavalls va rebre el nom de “escalar los cielos”.

Sortim del cim i anem seguint el GR-171 per la carena. És una carena més aviat planera i només de tant en tant guanyarem o perdrem una mica de desnivell. No té cap dificultat tot i que caldrà anar amb compte els dies de fort vent. Passem als peus de la Carabassa (1h. 40’), un altre dels cims de la Serra de Cavalls, i iniciem un ràpid descens. Tot baixant observarem algunes de les característiques coves que es formen en aquestes serres. Davant nostre veiem la Mola d’Irto, el proper objectiu de la sortida, i més enllà la Serra de Pàndols, que també fou escenari de duríssims combats.

El sender que anem seguint acaba en un camp de vinyes (2h) que voregem per l’esquerra i on trobarem un pal indicador en mal estat. Seguim les marques del GR-171 tot superant un petit mur de pedra seca i girem a l’esquerra en direcció a l’Ermita de Sant Marc i la Mola d’Irto. Pel camí que seguim també anirem trobant unes marques blaves en forma de ferradura que corresponen a una marxa de muntanya que es disputa a la zona.

 Després de travessar un petit bosc el camí passa pel costat d’una torre d’alta tensió (2h. 15’) Davant nostre s’obre un barranc per on davalla el GR-171 cap a la carretera C-43. No seguirem aquest camí, sinó que girarem a la dreta i anirem seguint el sender (sense marques) que puja a l’ermita de Sant Marc i la Mola d’Irto. Tot i que el sender es va seguint sense dificultat, cal estar atent ja que de vegades desapareix sota la frondosa i punxenta vegetació. Pujant cap a l’ermita trobarem alguna fita escadussera.

La Mola d'Irto sembla inexpugnable des de lluny


Arribem a les restes de l’Ermita de Sant Marc (2h. 45’). Aquest fou un enclavament estratègic durament castigat per l’aviació franquista durant la batalla de l’Ebre. Durant l’ofensiva republicana, els soldats de l’Exèrcit Popular van rebatejar-la, irònicament, com “Ermita de Sant Marx” (en referència al filòsof comunista Karl Marx), mentre que quan fou ocupada pels nacionals van posar-li “Ermita de San Marcos”. Prenem un camí que hi ha al costat dret de l’ermita per assolir el cim de la Mola d’Irto (510 m.) (3 h.), que veiem a tocar nostre. Fem el cim de la Mola d’Irto, que ens ofereix una magnífica vista en totes direccions.

Restes de l'ermita i cim de la Mola d'Irto

Des d’aquí es pot comprendre la importància d’aquest enclavament per les vistes sobre les poblacions de Corbera d’Ebre i Gandesa, així com les serres de Pàndols i el Puig Cavaller. Baixarem del cim i desfarem el camí fins el camp de vinyes on hi havia el pal indicador en mal estat (3h. 50’).

Ermita de Sant Marc i Serra de Pàndols

Sortirem del camp de vinyes, tot vorejant-lo per l’esquerra per la pista d’accés al camp i fins a trobar la pista principal de la Vall de les Carrubes. Arribem a la pista (3h. 55’), a tocar d’un mas, on hi ha una escultura en fusta pintada de color blau. Forma part d’una intervenció artística en el paisatge anomenada “Art al ras” i que s’estén per tota la Terra Alta. Girarem a l'esquerra i seguirem per la pista. Uns metres més endavant prendrem na evident pista a la dreta i deixarem la pista principal. Al cap d'uns metres d'haver girat a la nostra esquerra trobarem una caseta de color blanc. 

Continuem per la pista fins arribar a l'entrada d'un camp d'ametllers (3h 45'). La pista continua recte serra amunt, però nosaltres girarem a l'esquerra passant pel costat d'una marca blava en forma de ferradura (feta en un dels marges del camp) per anar a buscar una pista a l'altre costat del camp, que més endavant es transforma en un sender. En cas de dubte en aquest punt, cal que ens dirigim cap a la línia d’alta tensió que veiem a la nostra esquerra, ja que el camí passa just per sota.

Després d’una curta pujada, el camí creua per sota la línia elèctrica (3h. 55’) i a la nostra esquerra apareix una petita elevació coberta de vegetació. És el Puig de l’Àliga, també escenari de combats durant la batalla de l’Ebre i on si volem ens hi podem apropar.

Retornats al sender, l’anirem seguint fins arribar a la carena de la Serra del Pebrer, on trobarem una fita (4h.10’). Des d’aquest punt veurem les naus del polígon industrial de Gandesa i trobarem un camí que davalla cap a l’altre costat de la serra. És per on tornarem cap a Corbera. Abans de baixar, però, continuem per la carena de la serra en direcció SO, on també anirem trobant les “ferradures blaves”, en direcció a un altre punt, el Pic de la Mort.

Seguint pel camí trobarem un tancat de filferro corresponent al perímetre del camp de tir de Gandesa. Tot i no estar prohibit passar caldrà anar amb compte si el camp està en funcionament. Finalment, el camí acaba en l’elevació de la Serra del Pebrer (4 h. 20), coneguda com el Pic de la Mort o “Cota 481” (4 h. 20’), indicat amb una petita base cimentada. Abans de la batalla de l’Ebre era un lloc sense importància, però el seu control fou vital per decidir en mans de qui quedava Gandesa. 

En primer terme el Cim de la Mort. Darrera seu, Gandesa.


Els voluntaris internacionals que lluitaven amb els republicans rebatejaren aquesta “Cota 481” com “The Pimple” (el Gra), mentre que els franquistes l’anomenaven el “Cerro de las Viudas”. D’ençà de la guerra civil, i per la duresa dels combats que hi tingueren lloc, aquest lloc es coneix encara avui en dia com el “Pic de la Mort”.

Tornarem sobre els nostres passos fins a l’anterior punt de la carena de la Serra del Pebrer on prendrem el camí de retorn cap a Gandesa. Des de la carena, seguirem el sender que davalla fins a trobar una pista, que seguirem cap a la dreta (4 h.35’). Al cap d’uns 40 metres la pista gira fortament a l’esquerra i inicia el descens cap a la vall tot circulant a tocar dels camps de conreu. Arribarem a una cruïlla (4 h.45’), on trobarem una altra pista. És l’antic camí de Gandesa a Benissanet: cap a l’esquerra ens portaria al polígon industrial de Gandesa, però nosaltres el prendrem cap a la dreta per anar en direcció Corbera d’Ebre.

La pista va planejant entre camps de conreu deixant camins i pistes secundàries a dreta i esquerra, fins que (5 h 05’) girarem a la dreta per baixar decididament cap a Corbera d’Ebre. Després de poc més de dos quilòmetres, i fent els darrers metres per pista asfaltada, arribarem als safarejos de Corbera d’Ebre (5 h. 30 ‘), on per camí conegut remuntarem el carrer fins al punt on hem iniciat la ruta i tenim aparcat el cotxe. En total han estat uns 16 quilòmetres i uns 1000 metres de desnivell acumulat.

La Serra de Cavalls i la punta Redona














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada