Festival de 3000´s durant aquest estiu, amb l'objectiu d'anar a fer aquells que ens falten o bé són al costat d'altres 3000´s principals que ja havíem fet. Entre el 3 i l'11 d'agost (descomptant els dies de mal temps) en farem ni més ni menys que 22, que no està malament.
Els primers a caure seran els Culfreda. Ja els havia fet l'any 2001, però sempre són uns cims agraïts ja que són una llarga caminada sense cap complicació. Ens servirà d'escalfament de cara a altres objectius més tècnics per aquests dies. A la foto, els Picos de Culfreda (Culfreda, Culfreda Central i Culfreda Norte) pujant cap al Puerto de la Madera.
Poc abans de coronar el primer dels cims. El cim punxegut del fons és el Bachimala.
I la foto al Culfreda Norte (3032 metres)
Des d'aquests cims, tenim aquesta esplèndida vista sobre el Posets (el més alt a la foto) i la Cresta de las Espadas (a la dreta del Posets).
Dies després marxem cap al Parc Nacional d'Ordesa. Acampem al costat del refugi de Góriz i des d'aquí farem diversos cims. Al costat del refugi s'hi pot plantar la tenda, però cal desmuntar-la molt aviat (a quarts de set del matí) i si no et claven la multa. Un guarda del parc "molt simpàtic" t'ho recorda a crits amb la frase "quinze minutos y sanciono" que t'obliga a sortir de la tenda nevi, plogui o s'acabi el món.
(Foto: David Guiu)
Els primers, la Punta de las Escaleras (3027 m) i el Monte Perdido (3355 m.), cim aquest darrer que vaig fer per primer cop el 1995. Sens dubte és un dels més bonics del Pirineu. A la foto següent, al cim del Monte Perdido.
Els primers, la Punta de las Escaleras (3027 m) i el Monte Perdido (3355 m.), cim aquest darrer que vaig fer per primer cop el 1995. Sens dubte és un dels més bonics del Pirineu. A la foto següent, al cim del Monte Perdido.
Des d'allà veiem el magnífic cim del Cilindro de Marboré (3192 m.), on hi vam estar l'estiu de 2002. Des d'aquell cim hi ha unes vistes espectaculars sobre la gelera del Monte Perdido (o del que en queda...).
Baixant per la via normal del Perdido, tenim aquesta vista sobre el Cilindro i el Cuello del Cilindro. El petit llac que veieu és diu Lago Helado, situat a la línea dels 3000 metres.
Una altra jornada a Ordesa ens portarà a fer els Picos de Baudrimont (3026 m. i 3045 m.) i el Pico de Esparets (3077 m.), unes petites puntes que són una balconada sobre la gelera del Monte Perdido. De passada cap allà fem cim a la Punta de las Olas (3002 m.), que ja vam fer fa uns anys. dels cims d'avui, valen més la pena les vistes que els cims en sí mateix. A la foto, un dels Picos de Baudrimont.
El que us deia, la millor part, la vista que té. Podeu veure el que queda de la gelera i el cim que es veu és el Cilindro de Marboré.
La jornada següent la centrarem en fer cims que van quedar sense fer en excursions anteriors per la zona: el Pico Oriental de la Cascada (3161m.), el Pico Central de la Cascada (3106 m.) i la espalda de Marboré (3073 m.). A la foto es veuen la Torre i el Casco de Marboré. El cim més alt del fons, el Tallón.
Darrera nostre, el Cilindro de Marboré i el Monte Perdido, més lluny.
Deixarem Ordesa i marxarem cap a la zona del Balaitús. Aquest cim (darrera nostre a la foto) ja el vam fer el 1999, des d'on vam veure un eclipsi de sol. Aquest cop han caigut l'Aguja Cadier (3022 m., a la foto) i els Picos de la Frondella ( Nord, 3069 m., Pico de la Frondella, 3071 m., Central 3051 m., i Frondella SO 3001 m.).
La següent zona que visitarem serà la de la Munia, on farem tot el Circ de Tromouse. Una cresta molt xula.
A la foto següent arribant a la Munia (3133 m.), el cim més alt del circ.
Després vindran la Pequeña Munia (3096 m.) i el pic de Sierra Morena (3090 m.). Després d'aquest cim farem un ràpel per baixar fins a un collet.
Continuarem a tota cresta fins a fer un nou cim, el Pic de Tromouse (3085 m.), coronat per un característic tripode.
Anem avançant per la banda francesa de la divisòria fronterera (a la foto) cap al Pic Heid (3022 m.), el darrer tresmil que farem avui. La caiguda cap a la banda de Barrosa, a l'Aragó, és impressionant.
Al Pic Heid (3022 m.). A partir d'aquí començarem a perdre altura.
Aquí, la cresta del Circ de Tromouse. Una gran activitat d'alta muntanya. El cim més arrodonit és el Sierra Morena, des d'on hem fet el ràpel. A la seva esquerra, Tromouse i Heid, i a la dreta, pequeña Munia i la Munia.
I tot baixant, anirem gaudint de les vistes d'aquesta darrera jornada de muntanya. Han caigut 22 tresmils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada