divendres, 23 de juny de 2006

Travessa per Aigües Tortes

El Parc Nacional d'Aigües Tortes sempre mereix una visita. Si aquesta, a més, s'allarga uns quants dies i permet recòrrer algunes de les valls més profundes de la zona, ja ho tenim tot. Així aprofitem els dies dels volts de Sant Joan per anar a fer una "Carros de Foc" sui generis, sense reserves a priori ni seguir ben bé el camí marcat.

Després de fer un bivac prop de la presa de Sallente, ens dirigirem cap a la zona del Colomina per iniciar el recorregut per Aigües Tortes. L'objectiu d'avui és arribar fins al refugi d'Amitges, on passarem la nit. A la foto, mirant un plànol general de la zona a l'estació del telefèric. Hi hem arribat pel clàssic carrilet de la Vall Fosca.


Passem a tocar del refugi Colomina i veiem les maniobres d'apropament de l'helicòpter. De fet estàvem descansant al costat del refugi quan el guarda ens ha fet marxar perquè s'acostava l'helicòpter.


Des del Colomina anirem guanyant altura cap al Pas de l'Ós i el Coll de Saburo. A la foto, l'estany del Cap de Port, que trobem un cop passat el darrer coll.


Ens dirigirem cap a la zona de llacs del refugi Josep Maria Blanc, potser un dels racons més bonics d'Aigüestortes, per després tornar enrera i marxar cap a la zona de Monestero. 



Allà ens dirigirem cap al refugi Ernest Mallafré, però ens desviarem una mica del camí habitual i baixarem per la vall de la Valleta Seca, més solitària, enlloc de la vall de Monestero.


Tot baixant apareixeran davant nostre els cims més emblemàtics del Parc: els Encantats. Hi vam ser l'any 2000 pujant per la canal central fins al cim del Gran Encantat (2748 m.).


Passem pel refugi Ernest Mallafré, l'estany de Sant Maurici...potser aquesta és al zona més visitada del Parc. Arribarem al refugi d'Amitges, on passarem la nit, i a l'endemà sortirem cap al petit refugi de Saboredo (a la foto).


Des d'allà anirem cap a la zona de Colomers...


..amb els seus mil-i-un llacs.


Deixem enrera la zona de Colomers per passar als peus del Montardo en direcció al refugi Ventosa i Calvell, un altre dels emblemàtics del Parc.  La baixada cap al "Ventosa" va acompanyada de vites brutals sobre la zona dels Beciberris, Tumeneja, Pa de Sucre, etc...


 Des d'aquest refugi anirem a buscar el Coll de Contraig passant abans per al zona dels estanys de Colieto. La pujada al Coll de Contraig serà sens dubte la part més dura de la travessa...



...fins arribar al merescut descans al refugi Estany Llong.


A l'endemà remuntarem la bonica vall de Delluí. Mirant enrera veiem tot el que vam baixar ahir des del Coll de Contraig. Déu n'hi do!


La Vall de Delluí, tranquila, solitària i plena de llacs. Un lloc preciós.


I un cop superat el Coll de Delluí baixem cap a l'estany Tort, anirem trobant les traces del passat hidroelèctric tant característic d'aquesta zona. Arribarem a la cruïlla amb el camí que porta a refugi Colomina i iniciarem el darrer descens cap a la pressa de Sallente.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada