dilluns, 23 d’agost de 2004

Muntanyes del Perú (III): el Camí de l'Inca

Diuen que el Camí de l'Inca és un dels millors trekkings del món. És possible, ja que els paratges que recorre i les vistes sobre els Andes són d'allò més espectaculars. Sobre els paratges, totalment d'acord, ja que la barreja de selva i restes arquitectòniques inques formen un conjunt digne de veure. Sobre les vistes, poca cosa us puc dir, ja que la majoria de dies que vam fer el trekking va ploure...i bastant, amb la qual cosa no vam poder gaudir gaire del paisatge. Però que hi farem, no haver vingut hagués sigut imperdonable!

Des de la ciutat de Cusco s'agafa un tren que et deixa a l'inici del camí, situat al quilòmetre 82. Allà baixem.


Allà toca fer els tràmits del camí. És obligatori anar-hi a través d'una agència i els guardes controlen que tothom porti el passi, etc... També ens acompanyaran uns quants portejadors, que portaran el menjar, les tendes, etc... Nosaltres només hem de carregar la nostra roba.


Formarem part d'un grup bastant nombrós on hi ha de tot: portuguesos, holandesos, espanyols...


El camí s'inicia un cop creuem el riu Urubamba, un riu sagrat pels inques.



 El Camí de l'Inca s'endinsa en les muntanyes. El punt d'arribada serà Machu Picchu, la darrera ciutat dels inques que els colonitzadors espanyols mai van trobar.


Aquí, l'expedició al complet!



Pel camí anem trobant nombroses restes de jaciments inques, que la nostra guia s'encarrega d'explicar-nos. A la foto, el jaciment de Llactapata


I aquí, un plafó explicatiu del Camí de  l'Inca. L'altura màxima a la que arribarem serà a 4200 metres, segons el mapa.


I avui caminarem poc. Només unes dos hores fins establir el primer camp a  Wayllabamba.


El segon dia de la travessa és potser els que es pot considerar més "de muntanya", ja que serà una jornada llarga que ens portarà a la màxima altura de la travessa. Com venim de la Cordillera Blanca, anem sobradament aclimatats.

Però el problema no serà l'aclimatació...sinó la pluja, ja que ens acompanyarà cada dia...



...i fins hi tot una trobada inesperada amb la neu. A la foto, baixant del coll de Warmiwañusca (traducció: pas de la dona morta), a 4200  metres segons els mapes locals.



Finalitzarem l'etapa, sota la pluja, al campament de Pacaymayu. A l'endemà iniciarem el tercer dia de travessa, amb les ruïnes de Sayacmarca com a primer lloc destacat per on passarem avui. De moment no plou i amb permís dels núvols podem veure algunes muntanyes de la zona.


Pel camí anem trobant diferents emplaçaments inques. El primer que visitem avui és el de Runkuraqay (3700 m.), situat en un lloc espectacular.


Arribem a les restes de l'emplaçament de Sayacmarca (a 3600 m.), que també era un punt de control del camí. Aquest, però, és de grans dimensions. La boira no ens deixarà gaudir de les vistes...


Tot i les crítiques que aixeca el fet que el Camí de l'Inca s'hagi de fer amb grups organitzats, la veritat és que quan fa fred s'agraeix el te a la tenda-menjador. Aquí estem tots recuperant-nos del fred i la pluja.


De nou en marxa, continua plovent, però el camí val la pena.




El següent emplaçament del Camí de l'Inca és el de Phuyupatamarca, potser un dels més bonics del Camí de l'Inca.



A partir d'aquest punt el camí perdrà altura amb força, i ens ofereix imatges aèries com aquesta sobre el riu Urubamba.

 
La darrera nit la passarem a tocar de les ruines de la ciutat de Wiñaywaina (2640 m.), ja molt a prop de Machu Picchu.


Ciutats inques en llocs de somni...


L'endemà al matí toca alçar-se d'hora per anar al destí final: la ciutat de Machu Picchu. No sabem si va ser per intercessió dels deus inques o per l'anticicló, però la cosa és que el darrer dia va fer el millor temps de tota la travessa. A la foto, Machu Picchu des de l'Inti Puntu, la "porta del sol". Ja queda poc més d'un quilòmetre.


A la foto següent, Machu Picchu (muntanya jove) i el Huayna Pichu (muntanya vella), un cim d'uns 2700 metres que es pot fer aprofitant la visita a la ciutat inca.


A la foto següent, a la porta de Machu Picchu. Jo també pensava que era més espectacular...

 (Foto: Col·lecció Albert Vallverdú "Rigo")

L'avantatge de fer el Camí de l'Inca és que pots visitar Machu Picchu sense turistes, ja que hi arribes abans que arribin els busos turístics. Hores més tard centenars de persones corrien per aquí!


En aquesta foto podeu veure el desnivell que hi ha fins al fons de la vall. Machu Picchu esta a uns 2400 metres d'altura. A la foto destaca l'edifici circular del "Temple del Sol".
 

I acabada la visita a la ciutat, no marxarem sense pujar al Huayna Picchu (2667 m.), punt final d'aquest viatge al Perú.

(Foto: Col·lecció Albert Vallverdú "Rigo")

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada