dijous, 12 d’agost de 2004

Muntanyes del Perú (II): Intent al Chopicalqui (6354 m.)

Acabada l'estada a Quebrada Ishinca, tornem a Guaraz per descansar un parell de dies abans del nostre proper objectiu, el Chopicalqui. Aquesta és una de les muntanyes de 6000 metres que es poden veure des de la ciutat i és la màxima altura que ens hem fixat assolir durant aquest viatge. Si tot va bé i s`hi arriba ben aclimatat, tres o quatre dies són suficients per assolir aquest cim.

Des de Huaraz agafem un bus que puja al Portachuelo de Llanganuco, un collat que es troba situat a . El bus ens deixa en una de les corbres de la pista, on iniciem l'ascens cap al "campo morrena", és a dir, just abans d'on comença el glaciar del "Chopi". L'ascens serà dur, ja que portem tot el material, menjar, etc... al damunt i per l'altura on ens movem l'esforç es deixa notar a cada pas.

A la foto següent, inici del camí. El cim que treu el nas és el Huascarán, el més alt del Perú.

 (Foto: Albert Vallverdú "Rigo")

La primera part del camí circula per un bosc de quenuales, un arbre peruà. Ben carregats i amunt, hem d'arribar fins als 4900 metres.

  (Foto: Albert Vallverdú "Rigo")

A la foto següent podeu veure el camí de pujada cap al glaciar (per la zona grisa). Més amunt, el Huascarán ens observa...


Tot pujant gaudim de vistes magnífiques sobre els cims de la zona, com el Chacraraju i les seves increïbles parets...


...les dues puntes del Huascarán...


...i el Chopicalqui, ara molt per damunt nostre.


Al cap d'unes hores establim el primer campament a la morrena del glaciar, on trobem altres tendes, també de catalans. Xerrar una mica, sopar...


...i anar a dormir després d'aquesta magnífica posta de sol a 4900 metres d'altura.


A l'endemà, la segona part. Avui pujarem fins a 5500 metres per tal d'instal·lar el camp 1, des d'on llençarem l'atac al cim. Per arribar fins allà dalt cal travessar la gelera del Chopi.

  (Foto: Albert Vallverdú "Rigo")

La gelera del Chopi ens captiva amb les seves peculiars formes. Amunt i avall buscant el millor pas...

(Foto: Albert Vallverdú "Rigo")


A la foto següent podeu veure el collat del Chopi. Cap allà haurem d'anar demà.


I finalment instal·lem el camp 1 a 5500 metres d'altura. A veure què tal la nit ja que mai he dormit tant amunt...




  (Foto: Col·lecció Albert Vallverdú "Rigo")

A l'endemà ens alcem molt d'hora. Fora de la tenda fa molt fred i dos dels companys d'expedició han passat molt mala nit. La cosa no pinta bé però tirem amunt. Anem guanyant altura però avancem molt lentament, i el fet que com més pugem empitjora la situació ens obliga a fer un replantejament. Arribem a 6200 metres i amb els companys que no es troben bé no ens veiem amb cor de fer la darrera part fins al cim, ja que s'ha estar al 100%. Cal saber renunciar, i pel bé de tots decidim tornar enrere cap al camp 1.


No ha estat possible fer cim, però aquí queda aquesta gran experiència de què petits som davant la immensitat de les muntanyes. Per seguir pujant, de vegades cal recular.


























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada