Monteixo (2905 m.)

Tot i que enguany ha nevat molt, la neu va fonent molt ràpid. Encara és possible, però, trobar itineraris amb més o menys bones condicions per continuar fent alguna esquiada. L'objectiu inicial de la sortida d'avui era pujar la Pica Roja, però arribats al pàrquing del refugi de Vall Ferrera no hem vist clar que hi hagués prou neu per evitar-nos un porteig considerable, així que hem canviat de plans i hem posat rumb al Monteixo.

Amb 4x4 i perícia al volant, gairebé es pot arribar a l'aparcament de l'estany d'Aixeus, amb la qual cosa us evitareu haver de carregar els esquís per la llarguíssima pista, on ja no hi ha neu, i començar la sortida amb els esquís als peus. Tot i això, alguna congesta ha fet que abans d'esquiar haguéssim de fer un petit escalfament pala en mà...

Acabat l'escalfament i calçats els esquís, iniciem la ruta. Al començament seguim -més o menys- el camí d'estiu a tocar del barranc d'Aixeus...

...fins que comencem a remuntar les pales, em mig d'un bosquet no gaire espès, que queden a la nostra dreta. Més amunt, iniciem un llarg flanqueig que ens portarà fins a les rampes que donen accés a l'estany d'Aixeus.

A mesura que pugem, darrera nostre treuen el cap el Baborte, el Sotllo, i la Pica d'Estats...

...mentre que davant trobem el Pic de Norís (al mig de la foto següent), que també és una magnífica sortida d'esquí.

Arribats a l'estany d'Aixeus (ala foto següent) hem de guanyar desnivell de nou per unes fortes pales. Primer amb els esquís als peus...

(Foto: Jacint Millat)

...i més tard a peu, ja que sota la neu tova hi ha encara una capa de neu ben endurida que fa que progressem millor amb els grampons.

(Foto: Roger Segarra)

Més amunt deixem la neu i arribem a un petit replà on deixarem els esquís...

...des d'on afrontarem a peu els darrers 150 metres de desnivell, entre neu i blocs de pedra que fan la part final una mica penosa.

I finalment, nevant una mica i amb el cel ben tapat, fem cim al Monteixo (2905 m.)

Tornem a recollir els esquís i iniciem el descens, bastant ràpid, cap al cotxe. Curiosament s'esquiava millor per la neu vella (de color més marronós) que per la nova, que estava una mica encrostada. A la foto següent, baixant cap a l'estany d'Aixeus.

Tornem seguint les nostres traces de pujada i finalment, després de quatre hores d'haver sortit i uns 900 metres de desnivell, arribem al cotxe amb els esquís als peus. I si voleu el track el teniu aquí.

Muntanyes de Vandellós (2): el Puig de Güena (498 m.) i la Creu de Santa Marina (534 m.)

Si ahir vam anar a les muntanyes situades al sud de Vandellós, avui toca anar cap a les del nord. Des de Vandellós prenem una pista, que aviat es transforma en corriol, que segueix les marques del GR-192-1.

Anem guanyant altura entre marges de pedra i antics bancals de conreu, mentre darrere nostre apareixen els Dedalts, situats damunt Vandellós. 

Cal guanyar altura en direcció al coll de la Murta, a la foto següent,...

..per després arribar al coll de Santa Marina, des d'on tindrem unes vistes espectaculars cap a la serra de Llaberia, que si no coneixeu hi heu d'anar sí o sí. Us recomano aquesta ruta.

Des del coll, iniciem una pronunciada baixada cap a l'ermita de Santa Marina, on podem fer una parada.  

Des d'aquest punt seguim per pista forestal fins arribar a un repetidor, on trobarem un pal indicador del cim...

...que assolim sense problemes al Puig de Güena (498 m.), amb molt bones vistes per la seva ubicació.

De baixada, cal desfer el camí fins a l'ermita de Santa Marina per tornar a Vandellós, però us proposem seguir un altre itinerari, tornant a Vandellós per la Creu de Santa Marina (534 m.). Situada en un crestall, us permetrà gaudir d'un camí més aeri. A la foto següent, podeu veure la creu...

...d'on arrenca un coriol que us portarà de nou al coll de Santa Marina tot seguint una bonica carena

I un cop al coll de Santa Marina, només us caldrà desfer el camí conegut fins arribar de nou a Vandellós. 

En total, unes tres hores i mitja de recorregut, que si voleu fer us podeu descarregar aquí.

Muntanyes de Vandellós: el Molló Puntaire (727 m.)

La conya de Sant Esteve de les Roures, el poble fictici inventat benemèritament per la Guàrdia Civil espanyola als informes falsos del referèndum de l'1 d'octubre, ha tingut una sèrie de derivades que poden haver transformat la geografia catalana. En una notícia apareguda a "La Sexta" (si ho recordo bé) es parlava d'una acció de l'ANC a les platges catalanes consistent en haver clavat desenes de creus grogues com a protesta pels presos polítics. Fins aquí era cert, si no fos perquè situava aquelles platges a Girona i.... a Lleida.

Doncs bé, Lleida encara no té platja però es fàcil trobar-se centenars de lleidatans a les platges del sud del país, concretament de Coma-ruga cap avall, i precisament, dels pocs dies a l'any que anem a la platja, sovint triem com a destinació l'Hospitalet de l'Infant. Relativament prop de casa i menys massificat que Cambrils, o ja no diguem Salou, les platges de l'Hospitalet compten amb un teló de fons increïble, que són les muntanyes de Tivissa-Vandellós. Fins avui no havia tingut l'oportunitat de conèixer-les, i la veritat és que no ens han decebut gens. Hem triat un parell d'itineraris clàssics de la zona, que permeten recórrer algunes raconades prou interessants d'aquesta serralada.

Un dels cims més característics de la zona és el Molló Puntaire. Per anar-hi, sortim del centre de Vandellós i iniciem el camí per un forta rampa cimentada, a tocar del del camp de futbol, seguint les marques grogues i blanques del PR. Més endavant, la pista es transforma en corriol i seguim pujant en direcció als Dedalts.

Passem a tocar de restes d'antics masos, fins que arribem a la zona dels Dedalts i gaudim de les primeres vistes del dia.

Més avall queda Vandellòs, enclotat entre les muntanyes...

El camí segueix per pista fins que arribem a un encreuament de pistes, on prendrem un corriol que ens portarà per la carena fins al coll de Corrals de Ca la Torre....

...amb alguna troballa sorprenent de quan el mar arribava fins aquí dalt.

Arribats al coll, seguirem una pista i després un corriol que ens portarà cap al Molló Puntaire, passant abans per la font de Navaes i el seu gran abeurador.

Des d'allà, seguim amunt, amb vistes sobre el Delta de l'Ebre...



...i amb roques de formes diverses, esculpides pels elements.

Finalment, en unes dues hores i poc, arribem a la part final de l'ascensió...

...i fem cim al Molló Puntaire (727 m.), que forma part dels 100 cims de la FEEC.

Les vistes són realment espectaculars!

Fetes les fotos iniciem el descens, primer per corriol i després per pista, fins a la Portella del Xato, situada sota unes enormes torres elèctriques.

i des d'allà baixarem fins al poblet de Castelló...

...on un altre corriol ens portarà de nou fins a Vandellós.

En total, vam estar unes tres hores i mitja per fer aquest recorregut. Vam seguir aquest track sense fer la part que porta cap a la Punta dels Avencs.

Pic de Castanesa (2858 m.)

I per fi, després d'un hivern de meteo estranya (pluja-neu-calor-neu-pluja-calor...) que no han permés tenir un mantell nival gaire fiable, podem fer una sortida en òptimes condicions. L'objectiu triat, un cim facilet, ja que tot i que per avui el risc d'allaus a la zona de Benasc és més aviat baixet (2-3), no ens podem refiar després del tràgic balanç de víctimes d'allaus dels darrers mesos al Pirineu.

Sortim de la carretera que puja al pàrquing de l'Ampriu, a Cerler,...

...des d'on anirem a buscar una pista que porta cap a la cabana d'Ardonés...

(Foto: Jacint Millat)

...fins arribar al pont que creua el barranc de l'Ubago. Allà comencem a guanyar altura a través del bosc en direcció SE fins que arribem a un pla. Segons la ressenya, hem de continuar guanyant altura a través d'una petita canal (ruta en groc) que permet superar la paret que veieu a la foto, però nosaltres vam seguir l'itinerari marcat en vermell. A la canal hi havia bastanta neu acumulada i vam veure més segur buscar una alternativa.

(Foto: Jacint Millat)

 Superat aquest pas ja no queda més que remuntar la vall de Vallverdera, sense pèrdua fins al cim.

Arribem amb esquís fins on podem, ja que a la carena l'acció del vent ha fet marxar la neu i haurem de fer l'últim tram a peu...

...i arribar al cim del Pic de Castanesa amb mala visibilitat, a 2858 metres.

Quan el cel s'obre, tenim bones vistes de la zona, però llàstima que no hem pogut veure alguns dels grans cims de la vall de Benasc.

A la foto següent, magnífica vista sobre el Turbó (2492 m.) que des d'aquí es veu gegant.

Fetes les fotos de rigor, anem a recuperar els esquís...


(Foto: Jacint Millat)

...i ens llancem vall avall. La neu està molt millor del que esperàvem. Trams gelats però també algo de neu pols, més avall crosta i al final primavera. Neu per tots els gustos! A la foto següent, vista del magnífic descens del Pic de Castanesa, que queda al fons de la vall a l'esquerra.

I un cop a la pista, ja només quedarà "remar" fins al cotxe per un tram de neu primavera.

En resum, unes cinc hores de sortida (parades incloses) amb uns 1100 metres de desnivell positiu. I si voleu el track només heu de clicar aquí.