Arriba la tardor i, com cada any, esperem que durant el mes de novembre comencin les nevades que assegurin una bona temporada d'esquí de muntanya. Mentre, el novembre és el mes ideal per anar cap aquelles serres que en altres èpoques de l'any -especialment quan la calor apreta- són difícils de pair.
Així, el pre-pirineu conté nombroses muntanyes que, al situar-se més al sud, poden oferir-nos vistes magnífiques cap al cordal pirinenc però també cap a altres indrets del país. Després de triar i remenar, decidim dirigir-nos cap a la serra de Turp, a cavall de l'Alt Urgell i el Solsonès, on assolirem la seva màxima altura, el Cogulló de Turp, de 1610 metres d'altura.
Passat Coll de Nargó cal dirigir-se cap al poble de Canelles on, sense arribar-hi, aparcarem el cotxe a les rodalies del quilòmetre 4 de la carretera L-401. Des d'allà anirem a buscar una pista que baixa cap al barranc de Perles, el travessem, i comencem l'ascensió continuada que ens farà guanyar 1000 metres de desnivell fins al cim del Cogulló de Turp. L'ascens passa per una zona rocosa, primer, anomenada "l'Estret" per endinsar-se després en un tupit bosc. Tota l'estona circularem per un camí ben marcat, que era l'antic camí de Canelles a Cambrils. Aquest camí va ser recuperat per un veí de la zona, i si han posat alguna passera (als barrancs) i alguna escala de fusta, però ara estan destrossades per efecte dels elements.
De tant en tant alguna clariana ens permet veure el paisatge, mentre avancem cap al Tilló, punt on trobem la pista que ve de Llinars. També en aquesta zona hi ha la Font del Tilló, però avui no rajava.
Des del Tilló un altre corriol ens porta fins al Coll de la Travessa, des d'on ja veiem el nostre objectiu: el Cogulló de Turp.
Ara per pista, anem ascendint cap al proper coll...
...mentre som observats en silenci des de més amunt.
Arribem al Coll de la Coma, i des d'allà veiem Coll de Nargó al fons de la vall del Segre. A l'horitzó de la foto podeu veure el Boumort (a l'esquerra) i els cims de la Vall Fosca (a la dreta).
Ara ja ens quden menys de 200 metres de desnivell pel cim, així que fem la darrera pujada i coronem el cim de la serra de Turp, el Cogulló, a 1610 metres d'altura. El dia esplèndid ens permet tenir vistes magnífiques en totes direccions.
La serra del Cadí, encara sense neu.
El Port del Comte.
Acabada la sessió de fotos, iniciem el retorn. Hem de desfer el camí fins al Tilló...
...on continuarem per una part amb més pistes forestals i més humanitzada. A la foto, camps de conreu i la serra de Turp, d'on venim.
Al camí de retorn anirem trobant cartells indicadors de diferents rutes de la zona, mentre perdem altura fins arrribar al Coll de Voltrera. Des d'aquí seguirem, pista avall, els cartells que ens portaran a l'ermita de Santa Pelaia...
...mentre altres ocells també ens miren des del cel.
Arribem a l'ermita de Santa Pelaia, del segle XII, situada en un emplaçament ideal per fer una parada, i amb bones vistes cap als cims i valls del voltant.
Reprenem el camí de baixada mentre tornem a trobar senyals de "civilització"...
...i els sempre agradables colors de la tardor.
La darrera part de l'excursió ens porta a baixar de nou per un marcat barranc...
...que ens aproparà de nou al riu de Perles, i després de creuar-lo per un pontet de fusta, arribarem a una zona habitada des d'on accedirem a la carretera L-401 per tornar fins al cotxe.
En resum, unes 6 hores de camí (parades a banda), 20 quilòmetres i 1200 metres de desnivell positiu. Una zona poc concorreguda que val la pena visitar. I aquí us deixo un enllaç amb el track que vam seguir nosaltres, ja que hi ha també una explicació molt detallada que també us pot ser útil per seguir el camí.
