diumenge, 26 de febrer de 2017

El Tuc de Molières (3010 m.)

L'ascensió al Tuc de Molières (o Mulleres, en català) és sempre d'agrair, ja que permet en una jornada fer un cim de 3000 metres, conèixer el naixement del Noguera Ribagorçana, i gaudir d'unes vistes excepcionals sobre l'Aneto. Si li sumem un llarg descens en esquís i el fet que assolim el punt més alt de la Val d'Aran, doncs gairebé ja ho tenim tot.

Avui hi ha bones condicions per la pràctica de l'esquí de muntanya tot i que la calor, que ja es deixa notar a les primeres hores del dia, fa que la neu comenci a transformar de pressa. Recordo una ascensió anterior en esquís a aquest cim que ens va regalar una baixada amb neu magnífica per la vall del Riu Nere, a veure com la trobarem avui.

Sortim de la boca sud del túnel de Vielha amb els esquís als peus, i enfilem el tram de bosc que dóna entrada a la vall de Molières. Més amunt s'obre el bosc i comencem a remuntar les primeres pales.


 (Foto: Jacint Millat)

Aquesta vall, a més, té bones vistes cap a totes direccions. Des de les canals del Pic del Mig de la Tallada, fins a les parets que hi ha sota el mateix cim del Mulleres. Darrere nostre, els Beciberris a l'horitzó.


 (Foto: Jacint Millat)

 Seguim amunt...


 (Foto: Roger Segarra)

...fins a passar a tocar del nou refugi d'emergència de la vall de Mulleres. Bé, aquest és nou de fa uns pocs anys, però reemplaça el que hi havia des de ja fa temps. El refugi el "podeu veure" (tot i que crec que el color taronja de l'anterior refugi era més encertat per motius obvis!) a l'esquerra de la foto i es situa prop dels 2400 metres d'altura.



Deixem el refugi i passem a tocar dels estanys on neix el Noguera Ribagorçana, ben coberts de neu. Guanyem altura i finalment apareix davant nostre el coll de Mulleres, on trobarem la part més tècnica de l'ascensió. A la foto, el coll de Mulleres, situat entre el Tuc (a la foto) i el Cap de Toro (el cim que queda a la dreta i no es veu).


Per accedir al coll, fora esquís, i piolet i grampons posats. La neu està bé i facilita l'ascensió cap al coll.

(Foto: Jacint Millat)

Aquí la perspectiva inversa...


...i després d'una curta grimpada passem a l'altra vessant, on farem els darrers metres a peu fins al cim.


El darrer cop quevaig pujar al Mulleres, una creu marcava el cim. Ara ja no hi és, però sí hi ha una gran fita que marca l'avantcim. El cim, però, està una mica més enllà. El podeu veure a la foto següent darrere el meu company.



Fem cim i no pot faltar la foto amb vistes a l'Aneto, que s'alça espectacular darrere del Mulleres. De fet al sostre de la Val d'Aran també s'hi pot pujar des dels Aigualluts, al peu de l'Aneto.


 (Foto: Jacint Millat)

De baixada, recuperem els esquís i enfilem en direcció al collat Alfred, que dóna pas a la vall del Riu Nere, per on baixarem.


De baixada, un llarg descens de1600 metres de desnivell, però aquest cop amb una neu regular, tot i que es deixa esquiar força bé. Les vistes, espectaculars.

 (Foto: Jacint Millat)

I finalment la baixada acaba a tocar de la carretera, on arribarem apurant al màxim l'esquiada. Per fer aquesta sortida caldrà combinar dos cotxes i aparcar-ne un a cada costat del túnel, o bé fer dit perquè us portin a l'altre costat. Penseu que el túnel de Vielha no es pot creuar a peu i és molt llarg (més de cinc quilòmetres). I si voleu el track que vam seguir, cliqueu aquí.

 (Foto: Jacint Millat)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada