El Pic de l'Orri (2440 m.)

La Torreta o Pic de l'Orri és un cim ben visible des de bona part del Pirineu. Les característiques antenes que el coronen delaten la seva ubicació, i no es estrany que es decidís col·locar-les aquí -deixant de banda el debat estètic- ja que la situació d'aquest cim, aïllat i sense cap muntanya que li faci ombra, facilita les comunicacions. Ja des de ben antic s'havia utilitzat com un lloc d'observació per les seves àmplies vistes en totes direccions, i avui en dia també s'utilitza aquest cim -o almenys així era fa pocs anys- com a guaita forestal durant les campanyes d'incendis als estius.

A més és un cim que pot fer-se a peu, en BTT -hi arriba una pista- i fins i tot còmodament en telecadira (si pagueu el forfait de Portainé, és clar!). Faltava fer-lo en esquís de muntanya, i és que per la cara sud una bonica ruta entremig de boscos hi accedeix des del poble de Rubió, així que deixem el cotxe allà (és el poble més alt de Catalunya, diuen) i prenem una pista en direcció al refugi de Comes de Rubió.

La pista puja suau cap al refugi...

...passant a tocar d'un curiós edifici que no sabem identificar. Potser un magatzem d'alguna antiga explotació forestal o potser un refugi, però amb una forma curiosa.

Al cap d'una hora i quart de camí, arribem al refugi de les Comes de Rubió (1980 m.). Fins aquí, una pujada tranquil·la i constant.

Des del refugi cal seguir amunt endinsant-nos en el bosc. Les darreres nevades s'han deixat notar amb força i a partir del refugi trobem ja bastanta neu acumulada. A més, en molt bones condicions, cosa que ens permetrà obrir traça amb facilitat.

A mesura que guanyem altura apareixen els primers cims del dia. Lluny, el Cadí, amb les parets de la cara nord ben carregades de neu.

Cims blancs i muntanyes plenes de neu, que combinen perfectament amb els boscos "nòrdics" que travessem...

Aquests cims sí els coneixeu, no?

Superem la darrera pujada i ens enfilem a la carena que porta cap al cim...

...des d'on ja veiem les característiques antenes de l'Orri. Aquí el vent ha fet de les seves i tota la Coma de l'Orri està pràcticament pelada de neu.

I després de recórrer la carena i fer un curt tram per les pistes d'esquí, fem cim al Pic de l'Orri (2440 m.), des d'on gaudim de vistes excepcionals. Fins aquí han estat unes dos hores i quart des del refugi.

(Foto: Rosa Millà)

Després de les fotos i salutacions amb altra gent que avui també ha pujat a l'Orri, iniciem la baixada per fer una circular que ens portarà de nou cap al refugi...

...on hi arribarem en uns tres quarts d'hora de baixada. En resum, un itinerari bonic si teniu poc temps per foquejar o si el risc d'allaus impedeix anar a altres zones del Pirineu.

I si voleu el track de la sortida, el podeu descarregar aquí.