Ordesa sempre és Ordesa

Nova visita al Parc Nacional d'Ordesa, en un any excepcional de neu i aigua per tot arreu que li dóna aquests primers dies de desgel un aspecte molt "canadenc". Boscos, neu, vistes espectaculars...el còctel de sempre però amanit amb el so dels rius ben plens i les congestes de neu que li donen color.

Iniciem el camí pels frondosos boscos de la vall d'Ordesa...

 ...que ens apropen a les vistes sobre els salts d'aigua i els barrancs encara plens de neu.

Realment la primavera és una època de contrastos. No hi ha fulles als arbres i encara força neu a les obagues. en canvi, un dia esplèndid amb un cel ben blau.

Una de les joies del camí: las "Gradas de Soaso" anomenades així per la forma esglaonada que pren el riu en aquest tram. A partir d'aquí les vistes no fan més que guanyar en espectacularitat.

Al tram final del camí fins hi tot quan et dones la volta hi ha bones vistes!

Vista brutal sobre el Monte Perdido (3355 m.), la tercera altura del Pirineu, i el Soum de Ramond (3263 m.), que té aquest nom per l'explorador de la zona Louis Ramond de Carbonnières.

I el premi final, l'arribada a la cascada de Cola de Caballo. queda clar perquè té aquest nom, no?

De tornada veiem que baixa aigua per qualsevol lloc. Per damunt de 2000 m. encara hi ha molta neu, i en aquesta imatge veiem un munt de salts d'aigua que baixen per tot arreu fruit del desgel.
 

 I per acabar, una imatge del Pic d'Otal (2709 m). Queda fora del parc, cap a la zona de Bujaruelo, i la veritat és que dóna ganes d'anar-hi!