Primavera al gener: Tozal de Guara, 2077 metres

El Tozal de Guara és un cim emblemàtic del prepirineu aragonès, equivalent potser al Montsec pels ciutadans d'Osca. Tot i que més alt, el Tozal de Guara no té l'espectacularitat del Montsec, però corona el conjunt de la Sierra de Guara coneguda arreu pels seus barrancs i els descensos que s'hi duen a terme.

Comencem la sortida al poblet de Santa Cilia, pràcticament habitat per "segons residents" i una mica al mig del no res. A l'estar a la cara sud, ens preguntem si a l'estiu deu ser suportable passar-hi uns dies, ja que més aviat hi deu fer caloreta de la bona.

Al final del poble, una pista ens porta cap al conjunt de cims que s'alcen vora el Tozal. Què lluny queda des d'aquí! I és que ens esperen per davant quatre hores d'ascens i 1300 metres de desnivell. Som-hi doncs!

A l'inici el camí és bastant monòton (per pista) fins endinsar-se als barrancs que hi ha als peus de la serra que fa que tingui un caràcter més "alpí". A mitja ascensió, més o menys, trobem unes basses, únic punt d'aigua en tot el recorregut.

Finalment, arribem a la carena de la serra, des d'on es gaudeixen d'unes bones vistes sobre el Pirineu aragonès i on destaquen "las tres Sorores" (Cilindro de Marboré, Monte Perdido i Soum de Ramond) per damunt de tot. Realment són espectaculars.

I finalment, després de poc més de 40 minuts, arribem al cim del Tozal de Guara (2077 metres) en un magnífic, calurós i primaveral dia del mes de gener.