dijous, 26 de juliol del 2007

Travessa per la Vall Ferrera

D'uns anys ençà hi ha hagut una febrada per les travesses de muntanya, fenomen iniciat amb la "Carros de Foc" i que ha tingut continuïtat amb els "Cavalls del Vent" i d'altres similars. Pros i contres a part, el cert és que han posat a l'abast de molta gent espais naturals que romanien poc coneguts per al gran públic. Un altre exemple el tenim a la Vall Ferrera amb la travessa de la "Porta del Cel", que en uns cinc dies de caminada ens apropa a la zona de l'alt Pallars i permet ascendir alguns dels cims emblemàtics de la zona i del país, com és la Pica d'Estats. Nosaltres vam optar per fer una variant "sui generis" d'aquesta travessa per visitar llocs per on no havíem passat i evitar-nos trobar molta gent, ja que a ple estiu la zona està més que concorreguda.

Després de fer bivac la primera nit a la presa de Montalto, pugem cap al refugi de Certascan pel camí de Llurri, una variant que evita la pista (ara tancada al trànsit) i permet endinsar-nos en aquesta part de la comarca on a dures penes hi trobem algú.

Arribem al refugi de Certascan després d'unes tres hores de camí...

 (Foto: www.laportadelcel.com)

...on deixem part del que portem al damunt i anem a fer el Pic de Certascan (2852 metres), un dels clàssics de la zona.


Des d'allà dalt veiem la Pica d'Estats i el Sotllo...


...i fins i tot el massís de la Maladeta i l'Aneto.


Després de la primera nit al refugi, a l'endemà sortim en direcció als estanys de Romedo...



...des d'on començarà l'ascensió cap al Port de l'Artiga, pas fronterer amb terres occitanes.


Des del port iniciem un tram de baixada...


...per iniciar després una llarga pujada (potser la més dura de la travessa) cap al refugi de Pinet, on passarem la propera nit.


El refugi encara es veu lluny! (a l'esquerra de la foto)...





...i quan hi arribem no podem estar-nos de fer un banyet a l'estany que hi ha just al davant. Quina calor i quin descans.


A l'endemà iniciem l'ascens cap a la Pica d'Estats. A la foto, el refugi de Pinet amb la seva peculiar forma i un bonic mar de núvols sobre la part francesa del Pirineu.


I després d'unes hores d'ascensió, fem cim primer al Montcalm (3077metres)...


..des d'on tenim aquesta vista de les tres puntes de la Pica. D'esquerra a dreta Punta Gabarró (3114 m.), Pica d'Estats (3143 m.) i Verdaguer (3133 m.).


Aquí, ja al cim de la Pica d'Estats, amb una colla de navarresos que vam conèixer al refugi de Pinet.


A la foto següent, el Montcalm des de la Pica d'Estats. El primer cop que vaig pujar a aquest cim hi havia una escultura d'un ós a la que havien arrencat el cap...sense paraules.


I navegant per internet he trobat aquesta foto (no gaire bona) on més o menys és veu.

 (Foto: www.muntanyisme.eu)

La baixada des de la Pica per la via normal serà un "via crucis" de gent que pugen des del refugi Vall Ferrera. Nosaltres no hi arribarem, sinó que ens desviarem cap al coll de Baborte passant abans pels estanys de la Coma de Sotllo. El Sotllo (3073) el podeu veure a l'esquerra de la foto.


Superat el coll de Baborte, baixarem cap al refugi...


...on passarem la darrera nit abans de tornar, a l'endemà, cap a la presa de Montalto, on hem deixat el cotxe. Tres dies de travessa per conèixer altres racons d'una zona sovint massificada.

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada