Sota el nom de "Lliga de la Noguera", des de l'any 2014 diversos clubs esportius organitzen un circuit de curses de muntanya (o "trails", com vulgueu) aprofitant les grans possibilitats que ofereix la comarca.El nombre de curses ha anat variant, algunes apareixent, desapareixent i reapareixent, per la qual cosa el calendari pot anar canviant en funció de l'any. Tot i això, i que particularment a algú li pot agradar més una cursa que una altra, el resultat és prou satisfactori, oferint als corredors una mà de circuits variats amb diversitat de paisatges i terrenys. N'havia fet alguna puntualment, com la Gerb Trail o El Búnker, però fer totes les curses de la Lliga de la Noguera era l'objectiu que m'havia proposat enguany i que amb la Trail no Limits de Ponts de fa uns dies ha quedat assolit.
La primera va ser la Marxa-Trail de les Peülles, amb sortida i arribada des del poble de les Avellanes. Fa uns anys hi havia un circuit de 50 km i un altre de 30 km, però enguany el circuit llarg era de 32 km i uns 1100 metres de desnivell.
Personalment, em sembla poc desnivell per un 30k, ja que això fa la cursa bastant corredora. La calor que ens va acompanyar durant aquesta jornada va fer que la cursa fos realment dura, però tot va quedar compensat pels paisatges que travessa aquesta trail, que per cert és la més llarga d'enguany. A la foto següent, sortint del barranc de les Conquetes, potser el tram més espectacular de la cursa, i si voleu el track, el podeu descarregar aquí.
El mes d'abril va ser el torn de l'Esgarrinxada, una cursa molt corriolera que surt des de Vilanova de l'Aguda. Enguany el circuit anava en direcció inversa a la de l'any passat, i sincerament m'ha agradat molt més així. No és molt llarga, però els 16 km i 750 metres de desnivell són per gaudir-los de veritat.
Al mes de maig, doble feina. D'una banda el trail Lo Meló, una de les curses veteranes del circuit que enguany arribava a la 10a edició. 23 km i 1000 metres de desnivell (tot i que el GPS va marcar menys) pels voltants d'Artesa de Segre amb alguna pujada força sostinguda.
I a finals de maig, la Cursa de la Serp, que enguany arribava a la sisena edició. Un dia de forta calor i amb un circuit ràpid, ja que només hi havia 500 metres de desnivell pels prop de 23 quilòmetres. Cal valorar l'esforç dels organitadors per aprofitar al màxim les possibilitats del terreny, però potser és la cursa més fluixa del circuit si parlem de curses de muntanya. Tot i això, permet descobrir un racó de la Noguera potser no tant conegut com altres, passant per llocs tant emblemàtics com el tossal del Morinyol, on podreu veure trinxeres de la guerra civil.
I al mes de juny arribava el plat fort de la Lliga, el trail Lo Bunker, (22 k, 1000 d+) sense dubte la més dura de les curses, però també una de les més boniques pel paisatge, l'ambientació amb els grups de recreació de la guerra civil, l'espectacular arribada al castell de Rubió... i perquè sempre que visito Foradada tinc un record per l'enyorada i estimada Bel Gatell, amb qui tantes hores de feina i treball colze a colze vam compartir a l'INS Guissona. Allà on siguis, una abraçada ben forta!
A més a més, durant el recorregut podeu anar veient la mostra Land Art d'intervencions artístiques a la natura, fer cim al Munt de Montsonís (591 m.) i visitar al padrí de Montsonís (a la foto següent). Què més podem demanar a una cursa?
Feta la pausa estival el calendari de la lliga tornava al setembre amb el Senglar Trail, 18 quilòmetres i 700 metres de desnivell positiu que us portaran a assolir el Tossal de Boada (746 m.), i que comparteix amb Lo Búnker el pas per les penyes de Mania.
I finalment la darrera cursa, la Trail No Limits (23 k, 900 d+) de Ponts que enguany canviava el lloc de sortida i arribada. Realment, tot un encert fer-ho al costat del Segre, en un espai molt més ampli i agradable per trobar-nos tots després de la cursa. Enguany el circuit era una mica diferent del de fa dos anys, però ha sigut un dels que m'han agradat més d'aquesta lliga, així que felicitats als organitzadors del CE Runners No Limits, perquè tot apunta que serà una de les curses de referència a la Noguera. A la foto següent, l'arribada a la meta.
Una llàstima, però, que la "Bruixes Trail" de Montmagastre i la cursa "Perseguint la perdiu" de Vilanova de Meià hagin caigut del calendari. És un esforç per entitats i pobles petits tirar endavant aquests esdeveniments, que sovint necessiten una logística complicada perquè tot surti bé i ningú prengui mal. Així que molts ànims pels organitzadors i a veure si l'any vinent tornen al calendari, juntament amb la Gerb Trail i el Trail Montroig, per tenir un circuit d'allò més lluït a la comarca de la Noguera.
