dissabte, 10 de juliol de 2021

Buff Epic Trail 26k, 1798 d+

Després que l'any passat hagués d'anul·lar-se a causa de la COVID, el Buff Mountain Festival ha sigut, potser, més festival que mai, ja que es notava a l'ambient les ganes de cursa i de tornar a reviure les sensacions que comporten aquest tipus d'esdeveniments. 
 
 

La cancel·lació de l'esdeveniment el 2020 també va comportar que es cancel·lessin els campionats del món d'Sky Running, així que enguany, a banda de les curses, hem pogut gaudir del campionat mundial de quiòmetre vertical i de les distàncies de 42 i 68 quilòmetres. Tot un espectacle d'altíssim nivell.

El dia de la cursa el dia s'aixeca serè, així que es preveu una boníssima jornada per gaudir dels vint-i-sis quilòmetres que tenim per davant, tot i que sabem que cal anar-hi ben esmorzat. Realment és una cursa que no la regalen. A la foto següent, esperant per sortir al segon calaix. Prop de mil persones hi participem, i sortim ordenadament en quatre calaixos (un cada deu minuts) seguint tot el protocol de les mesures COVID.


(Foto: Buff Epic Trail)

Els primers quilòmetres del recorregut, fins a Erill la Vall, són pràcticament plans, així que anem escalfant les cames mentre altres ja opten per agafar distància abans de la pujada. Aquí teniu el plànol de la cursa.

 

A partir d'Erill, la cosa ja canvia. Crits d'ànim d'alguns dels veïns i turistes que han sortit al carrer a veure'ns passar, i des d'allà ja enfilem pit amunt la pujada cap a la Collada del Basco deixant el poble enrere. Tot just passat Erill, la primera noia (totes les noies sortien en el mateix calaix) ja ens ha atrapat. És la Georgina Gabarró (UEC Anoia), que acabarà guanyant la cursa en categoria femenina amb un gran temps de 3h 21' 40". Moltes felicitats!

 (Foto: canofotosports.com)

El camí va pujant pràcticament sense treva per dins del bosc fins a trobar els prats alpins...

...que ens portaran a la Collada del Basco (km 7,2) on podrem planejar una mica i"relaxar" les cames -tot i que no gaire ja que aquí la gent aprofita per córrer- per arribar després al Port de la Gelada (km 10,5) on trobarem un nou avituallament.

A partir d'aquí... "keep calm". Hem de remuntar la llarga pujada fins a la cresta del Comaminyana en prop d'un quilòmetre de fortíssima pujada. Veure la gent davant i tot el que queda per pujar no anima gaire, però en fi... "al lio". Això sí, aquí comencem a veure les primeres mostres d'esgotament total d'alguns dels corredors, i és que no calibrar bé les forces sempre passa factura. A un dels corredors l'han hagut de venir a buscar els GRAE amb l'helicòpter, sembla que perquè literalment no podia fer un pas més.

L'arribada a la cresta és espectacular. Veiem el que ens queda per davant fins al cim (uns dos quilòmetres), però les vistes d'altura ajuden a avançar amb alegria. L'Aneto, els Beciberris... les vistes són bestials. Al final de la cresta podeu veure el cim cap a on anem, el Comaminyana (2628 m.).

 

La cresta és de bon fer, i tothom va passant sense més problemes. Pot impressionar algun pas a qui no estigui acostumat, però el terreny és bo i excepte en algun punt no cal ni posar les mans.

(Foto: canofotosports.com)

 (Foto: canofotosports.com)

Quilòmetre 13,8 i arribem al cim del Comaminyana. Nou avituallament, un cop d'ull cap al veí Pic de l'Aüt (2532 m.), i comencem la baixada.

Aquesta banda de la vall ja la coneixia, així que una mica de seny a la baixada, que va molt forta, fins arribar als plans de la Montanyeta, on ja trobarem un terreny més agraït i després un camí més fressat. A la foto següent, vista cap als Beciberris.

L'arribada al pont de Boí (quilòmetre 21,6) ens anuncia que ja estem prop de la meta, però encara quedarà pujar fins a Boí (i ara ja sí que es comença a notar el cansament) abans de baixar cap a Barruera...

(Foto: Maricel Oró)

...i acabar travessant la meta amb un temps de 5h 18', i el que és més important, molt satisfet de la gestió de la cursa i sense haver pres mal.

(Foto: canofotosports.com)

En resum, un recorregut dur i exigent on cal arribar ben entrenat, i que per si us animeu a provar us deixo el track aquí.




diumenge, 4 de juliol de 2021

La Munia (3133 m.), la petita Munia (3096 m.) i el pic de Sierra morena (3090 m.)

Amb la intenció de fer la clàssica cresta del circ de Tromouse, posem rumb al pic de la Munia (o L'Almunia, en la seva versió aragonesa) que és el primer cim que s'assoleix quan es coronen les màximes altures de Tromouse.

No hi hem pogut anar per França (potser és més accessible) per no complir tots els requisits del passaport COVID de la UE, així que aquest cop hi pujarem per Espanya, des de la banda de Parzan, una mica més amunt de Bielsa. Després d'acampar a la borda Brunet pugem a peu per la pista fins a Pietramula. En principi el pas està restringit a vehicles 4x4, però hi ha cotxes que pugen igual.

A Pietramula trobarem un cartell que indica cap al "glaciar de la Munia", que seguirem, en direcció als llacs de Lalarri, en una llarga i sostinguda pujada. A la foto següent, arribant als llacs.

Creuem els llacs, amb unes vistes esplèndides sobre els principals cims d'Ordesa, com el Cilindro de Marboré (3325 m.)...

...i seguim amunt cap al collat dels Ibons que dóna accés a la cresta de la Munia.

Des del coll, veiem la cresta que seguirem (en principi) fins al pic Heid (3022 m.), el darrer 3000 de la cresta.

 

La cresta és entretinguda sense arribar a ser difícil en cap moment. El famós Pas del Gat és fàcil de superar empotrant bé els peus a les fissures, i ara hi ha una corda i una cadena que permeten tenir més llocs on agafar-se. Aquí teniu un vídeo (no és meu) on es veu el pas. La foto següent correspon a la cresta de la Munia, amb vistes increïbles cap a tot arreu.

Superat el pas, la cresta continua i fem cim successivament a la Munia (3133 m., a la foto), i la petita Munia (3096 m.)...

   

...per després baixar cap al coll de l'Almunia abans d'encarar la pujada al cim del Sierra Morena (3090 m.)

Les vistes són espectacular, cap als cims d'Ordesa...


...i també la gelera del Vignemale.

Al cim del Sierra Morena ens equipem per tal de rapelar fins al coll i fer cim al Pic de Tromouse (3089 m.)... però la instal·lació del ràpel ha desaparegut! Volem pensar que ha caigut per causes naturals... tot i que no ho tenim molt clar. Darrera nostre arriben dos nois bascos que també es quedaran amb les ganes de continuar fent la cresta, així que marxa enrere i a tornar cap a casa.

(Foto: Roger Segarra)

De baixada no passarem pel pas del Gat. Hi ha un grup de quinze persones rapelant i això ens endarreriria molt, així que baixant per unes terrasses anem a buscar  unes congestes de neu que ràpidament ens fan descendir cap als llacs de Lalarri...

...passant a tocar del Robiñera (3005 m.)...

...i de nou als llacs...

...des d'on seguirem de nou el camí de baixada.

En total unes deu hores i mitja de sortida (comptant les parades i l'estona que hem estat pel Sierra Morena buscant el ràpel!) i uns 1800 metres de desnivell positiu,