Trekking del Baltoro (6): Concordia - Camp Base del Broad Peak - Concordia

La meteo continua empitjorant, així que no tenim clar si serà possible creuar el Gongodoro La. Tot i que avui toca dia de descans en espera de com evolucionarà el temps, la major part del grup decidim fer una excursió cap al camp base del Broad Peak i la nostra companya Elena pujarà fins al del K2, on diverses expedicions esperen que el temps millori per iniciar l'ascens a aquest cim.

Tot pujant podem veure amb claredat l'afilat cim del Marble Peak...

...mentre anem superant el relleu del glaciar...

...que ens durà fins al camp base del Broad Peak, situat a uns 4800 metres (tot i que en diferents llocs consten altures diferents). 

 

Allà visitem el camp base d'una expedició polonesa, on prenem el te i parlem sobre muntanya, la meteo, les expedicions...

 

Precisament el rus-polonès Denis Urubko ha estat per aquesta zona durant el mes de juliol, aconseguint fer cim al Broad Peak, al K2 i al Gasherbrum II... en només deu dies i sense oxígen, una fita increïble que podeu llegir aquí. En el cas del Broad Peak ho ha fet pujant directament del camp base, on nosaltres prenem el te tranquilament, al cim en només catorze hores i quaranta minuts!

Acabada la visita tornem cap a Concordia, mentre no sembla que el temps tingui intenció de millorar...

 ...així que a la nit el nostre guia ens comunicarà que no serà possible creuar el Gongodoro La per la neu acumulada i el risc d'allaus. Durant els propers quatre dies haurem de desfer tot el camí de pujada pel glaciar del Baltoro, i tot i no haver pogut creuar el pas del Gongodoro, sí que hem pogut gaudir d'alguns dels glaciars, rius, cims i muntanyes més espectaculars de la Terra.

 

(Foto: Carlos Portillo)

 I si voleu el track de la sortida fins al camp base del Broad Peak, cliqueu aquí.

 

 

Trekking del Baltoro (5): Goro II - Concordia

Darrera etapa del que és estrictament el glaciar del Baltoro, ja que el camí cap al Gongodoro La es fa ascendint un altre glaciar, el de Vigne. Iniciem el camí cap a Concordia amb els ulls posats en un altre dels grans cims de la zona, la Torre Muztagh (7273 m.), escalada per primer cop l'any 1956.

La jornada d'avui continua la tònica de la d'ahir, circulant entre els grans seracs...

...i els rius i llacs que forma l'aigua del glaciar...

(Foto: Carlos Portillo) 

...fins que arribem al campament de Concordia.

Aquest campament marca el final del glaciar del Baltoro i dona pas a altres valls glaciars que pugen camp als camps base del K2, el Broad Peak i la zona dels Gasherbrum, entre altres muntanyes, així com cap al Gongodoro La. Si fa bon temps, des de Concordia és possible veure el K2 i el Broad Peak i gaudir d'unes vistes de luxe. De dia no vam tenir sort, però la primera nit a Concordia, il·luminats per la lluna, sí vam poder veure aquests dos grans cims. A la foto següent podeu veure, de dreta a esquerra, el Broad Peak (8047 m.), el K2 (8611 m.) i el Marble Peak (6256 m.)

(Foto: Alberto Insúa)

I si voleu el  track d'aquesta jornada, cal que cliqueu aquí.

Trekking del Baltoro (4): Urdukas - Goro II

Els camps de Khoburtse i Urdukas es situen al marge esquerra del glaciar del Baltoro, però el de Goro II, el nostre pròxim destí, ja es troba ubicat al bell mig de la gelera, cosa que significa que a partir d'avui dormirem fresquets acampant, justament, damunt del gel.

Així, iniciem la jornada endinsant-nos pel glaciar...

...entre una barreja de paisatge lunar i de muntanya...

...que ens sorprèn agradablement quan tenim la possibilitat de veure davant nostre alguns dels grans cims de la Terra. A la foto següent podeu veure la piràmide somital del Masherbrum o K1 (7821 m.), vista sortint d'Urdukas. Aquest cim no va ser escalat amb èxit fins el 1960 i no va veure cap repetició fins el 1985. Quan escric aquestes línies, hi ha una expedició txeca intentant fer el cim per la inescalada cara oest. segons el portal explorersweb.com. Sens dubte, tot un repte que no té res a envejar als cims de 8000 metres.

Més endavant, un dels altres cims que descobrirem en aquest viatge, el Gasherbrum IV (7925 m.). Escalat per primer cop per Walter Bonatti el 1958 només s'ha arribat al cim principal en quatre ocasions, i és considerada una de les muntanyes més difícils -i boniques - del món. Realment veure-la al final del glaciar del Baltoro és indescriptible...

...així que ja em perdonareu el postureig, però és que l'estampa és brutal...

 (Foto: Alberto Insúa)

...i com veieu genera màxima expectació per fer la foto!

Al costat del Gasherbrum IV hi ha dos cims de 8000 metres, els Gasherbrum I (8035 m.) i II (8068), els únics que superen la mítica altura dels set cims que formen el conjunt dels Gasherbrum. Hem pogut veure el cim del G-II, però no el del G-I, que queda amagat. És per aquest motiu que el G-I també és conegut com "Hidden Peak".

El primer 8000 que hem vist amb claredat ha sigut el Broad Peak (8057 m.), a la foto següent, escalat per primer cop el 1957 per una cordada austríaca formada, entre altres, pel mític Kurt Diemberger, darrera persona que queda viva amb primeres ascensions a vuit mils al seu currículum, la del Broad Peak i la del Dhaulagiri.

I en un costat del glaciar, una muntanya impressionant per les seves enormes dimensions. De fet, a mi m'ha recordat al massís del Mont-Blanc multiplicat per sis o set: el Yermanendi Kangri (7163 m.), i que és una de les muntanyes verges més altes de la Terra. Només un cop, l'any 1981, es va intentar escalar, sense èxit. És, sens dubte, un dels grans reptes pendents de l'alpinisme mundial.

(Foto: Carlos Portillo)

Fem una parada per dinar al camp de Goro I i continuem endavant cap a Concòrdia, endintsant-nos en una zona de sèracs ben curiosa...

...que fa que cada racó mereixi ser fotografiat.

(Foto: Carlos Portillo)

Les esquerdes i els sèracs són un espectacle, però els rius que baixen pel glaciar produeixen una mena d'efecte hipnòtic, barrejant el blau del gel amb l'aigua més que transparent.

Finalment arribem a Goro II, una immensa explanada al glaciar del Baltoro on avui passarem la nit. I a la foto següent, podeu veure la mida d'aquestes muntanyes si les compareu amb les tendes i com de minúscules es veuen. Realment aquest lloc sembla un altre planeta.

 (Foto: Carlos Portillo)   

I si voleu el track de l'etapa d'avui, només heu de clicar aquí.

Trekking del Baltoro (3): Paiju - Urdukas

Tot i que l'etapa prevista per avui ens havia de portar fins al campament de Khorburtse, hem decidit allargar-la fins al camp d'Urdukas per tal de continuar guanyant temps i tenir dies de marge que ens permetin creuar el pas del Gongodoro La, màxima altura del trekking amb 5585 metres. Així, avui tenim una llarga caminada per davant, uns vint quilòmetres, fins al proper campament. 

Poc després de sortir de Paiju ja ens endinsem en el que és pròpiament el glaciar del Baltoro, una enorme superfície de gel cobert per pedra que dona lloc a un relleu característic de contínues pujades i baixades que posaran a prova la nostra resistència. Les vistes, però, compensen de sobres l'esforç. Les primeres grans muntanyes que trobarem són les Torres del Trango, un conjunt d'agulles rocoses que culminen als 6286 metres de la Gran Torre del Trango, tot i que la més coneguda és la Torre Sense Nom, que veieu a l'esquerra de la foto.

Precisament aquests dies, en aquesta agulla, hi ha l'Edu Marín, escalador català que està intentant fer en lliure la via "Eternal Flame", amb dificultats de fins a 7c+ 8 (o 8a, depèn de les fonts) i que finalment ha aconseguit assolir juntament amb son germà i son pare. Podeu llegir la notícia aquí.

Nosaltres, els mortals, ja estem contents amb veure aquestes grans muntanyes des de baix, i és realment impressionant pensar que algú pot enfilar-se per aquestes parets. Conforme avancem deixem enrera els grans cims del Paiju (6501 m.) i la Torre Uli Biaho (6109 m.), escalada per primer cop el 1979.

Després, a tocar de les Torres del Trango i just a l'altre costat del Dunge Glacier, apareixen les Catedrals del Trango, que s'eleven fins prop dels 6000 metres.

Anem avançant direcció est pujant pel glaciar, que a cada pujada o baixada ens ofereix paisatges espectaculars...

 

...que no semblen impressionar als ja acostumats porters i mulers que transiten el glaciar del Baltoro amunt i avall. Realment seria impossible poder-se apropar a aquestes muntanyes sense la feinada que fan carregant quilos i quilos de material per les expedicions i trekkings.

Passades unes hores arribem al campament de Khoburtse, on no ens aturarem i continuarem cap a Urdukas. En tots aquests campamaent trobarem també presència militar, ja que el glaciar del Baltoro es troba en una delicada zona fronterera a tocar de l'Índia i la Xina.

Deixem Khoburtse enrera i reprenem el camí cap a Urdukas...

...un campament senzill...

...però amb unes vistes dignes de la pel·lícula del "Senyor dels Anells". Aquí veieu les torres del Trango i, al fons a l'esquerra, la torre Uli Biaho.

A Urdukas farem un dia de descans per aclimatar, fent algun passeig per la zona...

...i descobrint històries com la del alpinistes  Xevi Gómez, Álvaro Paredes i Abel Alonso, desapareguts al 2013 quan baixaven del cim de Gasherbrum I (8068 m.), i que a Urdukas tenen el seu petit memorial.

I si voleu el track de l'etapa, només heu de clicar aquí.

Trekking del Baltoro (2): Askole - Paiju

Ja ha passat una setmana des que vam arribar al Pakistan quan podem començar el trekking del Baltoro. Tradicionalment el trekking començava a Askole mateix o bé es feia una aproximació en cotxe fins al campament de Jhola, però la pista que porta al Baltoro cada any guanya quilòmetres pels vehicles i això ens ha permès guanyar temps -ja que portem dies de retard sobre la planificació prevista- per començar a caminar pel llarg glaciar de cinquanta-set quilòmetres, un dels més llargs del planeta.

Així, a Askole carreguem material als cotxes i sortim en direcció al glaciar. Com veieu, també portem una cabra, que pujarà pel glaciar però... ja no tornarà. És la manera de portar carn fresca pels campaments, i que a més a més no cal carregar ja que s'autotransporta.

Al cap de pocs quilòmetres entrem al Central Karakorum National Parc (CKNP), que enguany rep multitud de trekkings i expedicions després que les coses comencin a normalitzar-se un cop, esperem, la COVID hagi passat a la història.

L'estat de la pista forestal, malgrat l'allargament i les millores, és irregular, i això ens obliga a fer algunts trams del trajecte a peu. Ens servirà per entrar en contacte amb la zona...

...i gaudir de la primera de les geleres que veurem, la de Biafo. Les geleres d'Hispar i Biafo conformen una de les superfícies gelades més grans del planeta fora dels pols, i aquí només veiem el final de la gelera de Biafo, però la força amb la que el gel ha deixat empremta és brutal.

Més endavant fem una pausa al campament que hi ha a tocar de la gelera Biafo (consta com a Khorophon camp en alguns mapes), i allà coincidim amb un grup de nepalesos que pretenen, ni més ni menys, que escalar el Broad Peak, el K2, el Gasherbrum I i el Gasherbrum II (tots de més de vuit-mil metres) en només vint dies! No sabem si serà possible (a nosaltres ens sembla impossible), però tenen entre cella i cella superar el record de Nirmal Purja, que ho va aconseguir en set mesos. Ens expliquen que venen del Nepal on han estat escalant els vuit mils d'aquell país, i ara toca el torn als del Pakistan.

(Foto: col·lecció Elena Izquierdo)

A partir d'aquest punt tornem a combinar trams a peu i en cotxe fins que finalment el vehicle ens deixa al punt final on poden arribar, on hi ha una mena de "gasolinera".

(Foto: Carlos Portillo)

Fem camí a tocar del riu Braldu, un riu de 78 quilòmetres tributari de l'Indus, que baixa amb una força increïble.

Més endavant, altres trams ens transporten a un entorn d'imatge totalment marciana...

...trencat pels barrancs que, desbordats per l'aigua, baixen cap al Braldu.

La vall es va eixamplant poc a poc i ens permet veure, encara lluny, els primers grans cims del Baltoro, amb el Paiju (6610 m.) com a primer pic destacat (el més alt a l'esquerra de la foto).

I serà precisament sota les parets d'aquest gran cim on passarem la primera nit del trekking, al Paiju Camp, on ja hi ha instal·lats diversos grups que anirem trobant durant el trekking.

Aquí coincidim amb l'Horacio Llorens, sis cops campió del món de parapent acrobàtic, i el seu equip, que pretenen fer diferents records d'altura amb parapent a la zona del Baltoro, entre ells sobrevolar el K2 (8611 m.). Podeu llegir la notícia de com ho volen fer clicant aquí.

I aquí teniu el track de la jornada.