La cancel·lació de l'esdeveniment el 2020 també va comportar que es cancel·lessin els campionats del món d'Sky Running, així que enguany, a banda de les curses, hem pogut gaudir del campionat mundial de quiòmetre vertical i de les distàncies de 42 i 68 quilòmetres. Tot un espectacle d'altíssim nivell.
El dia de la cursa el dia s'aixeca serè, així que es preveu una boníssima jornada per gaudir dels vint-i-sis quilòmetres que tenim per davant, tot i que sabem que cal anar-hi ben esmorzat. Realment és una cursa que no la regalen. A la foto següent, esperant per sortir al segon calaix. Prop de mil persones hi participem, i sortim ordenadament en quatre calaixos (un cada deu minuts) seguint tot el protocol de les mesures COVID.
(Foto: Buff Epic Trail)
Els primers quilòmetres del recorregut, fins a Erill la Vall, són pràcticament plans, així que anem escalfant les cames mentre altres ja opten per agafar distància abans de la pujada. Aquí teniu el plànol de la cursa.
A partir d'Erill, la cosa ja canvia. Crits d'ànim d'alguns dels veïns i turistes que han sortit al carrer a veure'ns passar, i des d'allà ja enfilem pit amunt la pujada cap a la Collada del Basco deixant el poble enrere. Tot just passat Erill, la primera noia (totes les noies sortien en el mateix calaix) ja ens ha atrapat. És la Georgina Gabarró (UEC Anoia), que acabarà guanyant la cursa en categoria femenina amb un gran temps de 3h 21' 40". Moltes felicitats!
(Foto: canofotosports.com)
El camí va pujant pràcticament sense treva per dins del bosc fins a trobar els prats alpins...
...que ens portaran a la Collada del Basco (km 7,2) on podrem planejar una mica i"relaxar"
les cames -tot i que no gaire ja que aquí la gent aprofita per córrer- per arribar després al Port de la Gelada (km 10,5) on trobarem un nou avituallament.
A partir d'aquí... "keep calm". Hem de remuntar la llarga pujada fins a la cresta del Comaminyana en prop d'un quilòmetre de fortíssima pujada. Veure la gent davant i tot el que queda per pujar no anima gaire, però en fi... "al lio". Això sí, aquí comencem a veure les primeres mostres d'esgotament total d'alguns dels corredors, i és que no calibrar bé les forces sempre passa factura. A un dels corredors l'han hagut de venir a buscar els GRAE amb l'helicòpter, sembla que perquè literalment no podia fer un pas més.
L'arribada a la cresta és espectacular. Veiem el que ens queda per davant fins al cim (uns dos quilòmetres), però les vistes d'altura ajuden a avançar amb alegria. L'Aneto, els Beciberris... les vistes són bestials. Al final de la cresta podeu veure el cim cap a on anem, el Comaminyana (2628 m.).
La cresta és de bon fer, i tothom va passant sense més problemes. Pot impressionar algun pas a qui no estigui acostumat, però el terreny és bo i excepte en algun punt no cal ni posar les mans.
(Foto: canofotosports.com)
(Foto: canofotosports.com)
Quilòmetre 13,8 i arribem al cim del Comaminyana. Nou avituallament, un cop d'ull cap al veí Pic de l'Aüt (2532 m.), i comencem la baixada.
Aquesta banda de la vall ja la coneixia, així que una mica de seny a la baixada, que va molt forta, fins arribar als plans de la Montanyeta, on ja trobarem un terreny més agraït i després un camí més fressat. A la foto següent, vista cap als Beciberris.
L'arribada al pont de Boí (quilòmetre 21,6) ens anuncia que ja estem prop de la meta, però encara quedarà pujar fins a Boí (i ara ja sí que es comença a notar el cansament) abans de baixar cap a Barruera...
(Foto: Maricel Oró)
...i acabar travessant la meta amb un temps de 5h 18', i el que és més important, molt satisfet de la gestió de la cursa i sense haver pres mal.
(Foto: canofotosports.com)
En resum, un recorregut dur i exigent on cal arribar ben entrenat, i que per si us animeu a provar us deixo el track aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada