Aprofitant el pont de Tots Sants, anem cap al Moianès i Osona a veure si la tardor tropical ens deixa veure els colors propis de l'època en aquesta comarques. No serà fàcil, ja que les elevades temperatures sembla que també estan alterant el cicle normal que els arbres han de fer durant la temporada. Colors ocres en veurem, però més per la pols que cobreix plantes i camins que per efectes de l'estació de l'any on ens trobem.
La primera parada de l'expedició serà a la comarca més jove de Catalunya, el Moianès, on farem cim al Puig de la Caritat (1010 m.). Una sortida ràpida i senzilla que gairebé podem catalogar de "caminada per agafar gana", ja que sembla que això és el que fan els desenes de pixapins (amb carinyo) que han envait el petit poble de l'Estany, on comença la sortida. Friendly reminder pels compatriotes de Barcelona: no aparqueu els vostres cotxes ni a les entrades dels camins ni dels camps.
Deixem el cotxe en un racó a tocar del cementiri i sortim per una pista forestal seguint unes marques de GR que ens portaran ràpidament al collet de Sant Pere. Des d'allà, una pista forestal (que podem anar retallant per un camí), ens porta a tocar del cim del Puig de la Caritat, que assolirem ràpidament, coronat per una petita creu de pedra.
Per fer la baixada una mica diferent, avancem en direcció nord fins a trobar un camí de forta baixada que seguirem fins trobar uns indicadors, girarem a la dreta, i en pocs minuts arribarem a la pista que hem seguit de pujada, per on tornarem al cementiri de l'Estany. Si voleu el track de la passejada, només heu de clicar aquí.
Deixem el Moianès i entrem a la veïna comarca d'Osona per afrontar el segon cim del dia, la Creu de Gurb (841 m.). Cal anar fins aquesta població veïna de Vic i arribar fins a Sant Andreu de Gurb, on iniciarem l'ascensió cap al "castell" de Gurb (només en queden les restes) i on s'emplaça la gran creu ben visible fins i tot des de Vic.
Deixem el cotxe a tocar del Bosc Encantat, un petit espai forestal amb escultures d'animals, dirigit al públic infantil. Per aquí tornarem. De moment pugem cap a l'església de Sant Andreu (compte amb no agafar el camí que passa a tocar del cementiri!) i anem seguint les marques que per pistes forestals i corriols ens pujaran fins a la Creu de Gurb, que és la muntanya que veieu a l'esquerra de la foto.
El camí és evident en tot moment, i arribant al capdamunt ja gaudim de grans panoràmiques sobre la plana de Vic...
...que des del cim, a 841 metres, encara es veuen més extenses.
Per baixar del cim completarem el recorregut fent una circular. Sortim en direcció nord en forta baixada, i després d'un tram de bosc arribem a una zona amb unes curioses formacions terroses...
...des d'on anirem cap al Bosc Encantat (una mica cutre, amb perdó) i tornarem cap al cotxe. Si voleu l'itinerari, heu de clicar aquí.
L'endemà sortim de Vic carretera amunt per afrontar un dels clàssics de l'excursionisme català, el Puigsacalm (1515 m.). Arribats al coll de Bracons, un dia rúfol ens recorda que sí, efectivament, ens trobem a la tardor. Pugem per la ruta superclàssica en direcció al coll de Sant Bartomeu, i avui sí podem gaudir de l'espectacle de la natura amb les fulles dels faigs omplint el terra.
No fa un dia ideal per anar a la muntanya. De la calor tropical d'ahir avui ens ha sorprés la boira i un fort vent tot arribant al cim del Puigsacalm...
...on intentarem posar bona cara i no sortir volant! Ara feia molts anys que no hi pujava, realment és una zona ben bonica, haurem de tornar quan faci mes bo.
Una ràpida ullada a les vistes barranc avall i retorn pel mateix camí de la pujada...
...posant fi al cap de setmana centcimero. I si voleu el track del Puigsacalm, només heu de clicar aquí.
