Tot i que queda a tocar de la carretera que puja a les pistes de Boí - Taüll, just a sobre de l'urbanització del Pla de l'Ermita, no sé si aquest cim és gaire concorregut, ja que durant bona part no té cap sender clar i la baixada, entremig de la ginesta, és d'allò més aventurera.
L'inici de l'itinerari segueix el camí del Faro de Taüll, és a dir, de la gran foguera que s'encèn al bell mig de la muntanya per baixar les falles de Sant Joan (tot i que la data pot variar a cada poble de la vall). Si no heu vist mai les falles del Pirineu, aquest any no us ho podeu perdre.
Deixem el cotxe al Pla de l'Ermita i baixem uns set-cents metres carretera avall, fins que a la dreta trobem el camí del Faro de Taüll, que seguirem. El camí va pujant progressivament i ens porta cap a una gran balconada amb bones vistes sobre la vall de Boí i els cims que vam fer ahir.
El camí està indicat amb unes estaques grogues que anem seguint i ens porten a passar a la cara nord de la muntanya. Darrera nostre, el Pic de l'Aüt ben perfilat.
A partir dels 2000 metres el camí desapareix, i passem a una zona de prats que anem ascendint en direcció a l'esperó rocós de la Roca Roia (2190 m.).
Arribats a un coll, ja veiem el nostre objectiu a l'horitzó. No hi ha un camí clar, només algun sender de vaques que anirem seguint en direcció a un petit coll que ens servirà per encarar la darrera part de la pujada.
Tot pujant hem vist un poste metàl·lic que assenyala l'avantcim, i des d'allà ja encarem els darrers metres de carena per arribar al cim del Tuc de Comamarja (2548 m.).
Des del cim, tenim bones vistes cap al Bony Blanc (2755 m.) i el Bony Negre (2724 m.), que vam fer un parell d'anys pujant per la vall de Sant Nicolau.
Fem la foto de cim...
...i iniciem el camí de baixada. Per tal de fer una circular, decidim baixar directament cap a la urbanització del Pla de l'Ermita seguint la carena del Serrat dels Hortons. Després de buscar el millor pas per iniciar el descens, anirem trobant alguna fita i indicis de sender, però heu d'estar preparats per travessar contínuament el matollar de ginesta, que fa que no puguem avançar tant ràpid com voldríem. Com més altura perdem, el "camí" que marca el track ha desaparegut sota la vegetació, així que baixem per on ho veiem més factible fins a trobar uns prats que ens permetran caminar amb normalitat.
En total, unes cinc hores de ruta i mil metres de desnivell, que podeu seguir si cliqueu aquí.
