dissabte, 25 de juny del 2022

La Faiada de Malpàs (1699 m.)

Prop dels cims veïns que superen els 2000 metres, s'alça el cim de la Faiada. Modest en altura però impressionant en paisatge, ja que l'ascens a través dels boscos de la cara nord i les vistes que hi ha des del cim ens faran gaudir d'aquesta muntanya.

La ruta comença a la Palanca de Montiberri, al quilòmetre 345 de la carretera N-260. Creuem el riu i anem seguint un sender ben marcat, on trobarem panells indicadors de la flora i la fauna de la zona.

De camí cap al cim passarem pel poble abandonat de Montiberri (hi trobarem una font), on arribem per un sender que circula entre els antics marges de pedra seca.


 
Més amunt de Montiberri, el nom de "faiada" agafa tot el seu significat, ja que aquí els boscos són espectaculars.

Tot pujant, trobarem un petit mirador sobre els cims de la Vall de Boí, com el Corronco o el Cap dels Vedats d'Erta... 

...i en un parell d'hores d'ascensió, arribem al cim de la Faiada de Malpàs (1699 m.), amb unes grans vistes sobre la zona (a la foto següent, cap al pantà d'Escales).

El cim el marca el vèrtex geodèsic, i darrere veieu les antenes també característiques d'aquest cim.

I fetes les fotos, tornem per on hem vingut. I si voleu el track de la ruta, cliqueu aquí.


divendres, 24 de juny del 2022

Cap dels Vedats d'Erta (2631 m.)

El mes de juny és un bon moment per pujar a la Vall de Boí. Durant aquest mes, podeu assistir a l'espectacle de les falles i combinar aquesta activitat amb alguna ascensió per la zona. Si en els darrers anys l'Aüt o el Corronco han sigut els objectius, enguany li ha tocat el torn al Cap dels Vedats d'Erta.

Iniciem l'ascensió a tocar de les pistes de Boí-Taüll, des de la darrera corba de la carretera que porta a l'estació. Iniciem la sortida per una pista forestal, que seguirem durant uns tres quilòmetres fins arribar a un tancat pel ramat. Allà la pista desapareix i anirem seguint un sender més o menys definit que ens porta cap a un pal indicador del nivell de la neu, primer, i un petit coll, després. Des d'allà, baixem a la Coma de l'Estany per iniciar l'ascens cap al Coll de Comaportell, que veieu a la foto següent.

 

 Un cop a la cresta, girem a l'esquerra i anem pujant i baixant...

...fins fer cim al Cap dels Vedats d'Erta (2631 m.).

Seguim avançant per l'aresta mentre veiem l'estany de Durro, deixant enrera el cim...

...mentre veiem l'estany de Durro sota els nostres peus, cap on ens dirigirem.

Cal buscar el millor pas per anar baixant, sempre fora de sender...

...fins arribar a l'estany de Durro, on fem una parada.

A l'estany ja trobarem fites que de nou ens duran al collet que hem passat durant l'ascens i, ja per terreny conegut, tornarem cap al punt d'inici de la ruta.

En total, unes 4 hores i quart de ruta (parades a banda) per fer uns tretze quilòmetres i vuit-cents metres de desnivell. I si la voleu fer, us podeu descarregar el track aquí.



dissabte, 11 de juny del 2022

Transfronterera Cap del Rec 2022 (15a edició)

Dins el calendari de les Caminades de Resistència n'hi ha una que destaca, amb el permís de la Caminada de les Carenes -ja que allà el terreny potser és més prepirinenc tot i les magnífiques vistes que ens ofereix sobre el Pirineu- per ser l'única que es fa en territori 100% pirinenc: la Transfronterera Cap del Rec, que ens permet fer un circut preciós entre la Baixa Cerdanya i Andorra amb unes vistes i paratges increïbles.

Agrair per avançat al company Xavier Capdevila les magnífiques fotos que ha fet d'aquesta 15a edició. I no només felicitar-lo per aquest excel·lent testimoni gràfic, sinó que com em va comentar al final de la caminada, segurament ara mateix sigui l'única persona que ha completat totes les edicions d'aquesta marxa. No és poca cosa.

Poc abans de les 6 del matí ens anem concentrant al refugi Cap del Rec des d'on iniciarem la travessa.

(Foto: Xavier Capdevila)

Sis del matí. Puntualment ens donen la sortida i els que farem la caminada mig corrent sortim dels primers aprofitant que els primers quilòmetres fan baixada...

 

 (Foto: Xavier Capdevila)

...fins al petit poble de Viliella, on el sol ja comença a il·luminar la serra del Cadí.

 (Foto: Xavier Capdevila)

Des d'allà una pista ens porta cap al primer control situat a Cal Jan de la Llosa, des d'on avançarem guanyant desnivell cap al prat Xiuxirà, on hi ha el segon control. Ja portem prop de 13 quilòmetres.

 (Foto: Xavier Capdevila)

Aquí abandonem la pista forestal per prendre un corriol que ens ha de portar cap al primer coll que superarem aquesta jornada, el Coll de l'Ílla (2577 m.), al costat del port de Vallcivera. El camí cap allà és espectacular. Si no m'equivoco, el cim de la foto és la Muga (2861 m.), que vam fer l'estiu passat.

(Foto: Xavier Capdevila)

Encarem les darreres rampes cap al coll...

(Foto: Xavier Capdevila)

 ...i creuem cap a territori andorrà...

...per arribar ràpidament al refugi de l'Ílla (2488 m.).

(Foto: Xavier Capdevila)

Ara comença, per mi, una de les parts més interessants de la Transfronterera, ja que iniciem un llarg descens per la vall del riu Madriu. No coneixia aquesta vall declarada Patrimoni de la Humanitat i la veritat és que és preciosa: els boscos, el riu, la fauna... i on trobareu també una sèrie de refugis lliures (cal reconèixer que a Andorra els refugis lliures estan immacualts) on podeu dormir si feu alguna activitat per aquí. Caldrà tornar-hi amb més calma.

Al quilòmetre 30 arribem a la font de la Closa, a tocar de les Escaldes. Aquí acaben els de la caminada curta, però a la resta ens espera la part més dura de la jornada.

(Foto: Xavier Capdevila)

Un cop ben avituallats iniciem el llarg (i calorós) ascens cap al Port de Perafita, amb més de mil metres de desnivell per davant. Anem seguint el riu Perafita, que ens portarà al refugi del mateix nom. Primer entre boscos...

(Foto: Xavier Capdevila)

...i més endavant per prats alpins que ja ens permeten veure les últimes altures de la travessa.

(Foto: Xavier Capdevila)

Darrer avituallament andorrà al refugi de Perafita (2200 m.)...

 (Foto: Xavier Capdevila)

...i darreres rampes cap al Port de Perafita...

 

 (Foto: Xavier Capdevila)

...que creuem a 2573 m. d'altura.

A partir d'aquí ja queden només deu quilòmetres fins a la meta. Una ràpida baixada cap al refugi dels estanys de la Pera (2357 m.)...

 

 (Foto: Xavier Capdevila)

...i darrers quilòmetres de la jornada fins a creuar la meta al refugi de Cap del Rec (1960 m.) en un temps de 9 hores i 41 minuts, és a dir, per sota de les 10 hores que m'havia marcat com a màxim. Ben content. El GPS m'ha marcat 50,100 quilòmetres i prop de 2600 metres de desnivell, una mica per damunt dels 49 km i 2500 m. oficials.

 

 (Foto: Xavier Capdevila)
 
En resum, una magnífica jornada d'esport, muntanya i bon ambient, molt ben organitzada pel Club Muntanyenc de Sant Cugat i que si voleu fer, us podeu descarregar el track aquí.










dilluns, 6 de juny del 2022

El Tuc de Comamarja (2548 m.)

Tot i que queda a tocar de la carretera que puja a les pistes de Boí - Taüll, just a sobre de l'urbanització del Pla de l'Ermita, no sé si aquest cim és gaire concorregut, ja que durant bona part no té cap sender clar i la baixada, entremig de la ginesta, és d'allò més aventurera. 

L'inici de l'itinerari segueix el camí del Faro de Taüll, és a dir, de la gran foguera que s'encèn al bell mig de la muntanya per baixar les falles de Sant Joan (tot i que la data pot variar a cada poble de la vall). Si no heu vist mai les falles del Pirineu, aquest any no us ho podeu perdre.

Deixem el cotxe al Pla de l'Ermita i baixem uns set-cents metres carretera avall, fins que a la dreta trobem el camí del Faro de Taüll, que seguirem. El camí va pujant progressivament i ens porta cap a una gran balconada amb bones vistes sobre la vall de Boí i els cims que vam fer ahir.

 El camí està indicat amb unes estaques grogues que anem seguint i ens porten a passar a la cara nord de la muntanya. Darrera nostre, el Pic de l'Aüt ben perfilat.

A partir dels 2000 metres el camí desapareix, i passem a una zona de prats que anem ascendint en direcció a l'esperó rocós de la Roca Roia (2190 m.).

Arribats a un coll, ja veiem el nostre objectiu a l'horitzó. No hi ha un camí clar, només algun sender de vaques que anirem seguint en direcció a un petit coll que ens servirà per encarar la darrera part de la pujada.

Tot pujant hem vist un poste metàl·lic que assenyala l'avantcim, i des d'allà ja encarem els darrers metres de carena per arribar al cim del Tuc de Comamarja (2548 m.).

Des del cim, tenim bones vistes cap al Bony Blanc (2755 m.) i el Bony Negre (2724 m.), que vam fer un parell d'anys pujant per la vall de Sant Nicolau.

Fem la foto de cim...

...i iniciem el camí de baixada. Per tal de fer una circular, decidim baixar directament cap a la urbanització del Pla de l'Ermita seguint la carena del Serrat dels Hortons. Després de buscar el millor pas per iniciar el descens, anirem trobant alguna fita i indicis de sender, però heu d'estar preparats per travessar contínuament el matollar de ginesta, que fa que no puguem avançar tant ràpid com voldríem. Com més altura perdem, el "camí" que marca el track ha desaparegut sota la vegetació, així que baixem per on ho veiem més factible fins a trobar uns prats que ens permetran caminar amb normalitat.

En total, unes cinc hores de ruta i mil metres de desnivell, que podeu seguir si cliqueu aquí.



diumenge, 5 de juny del 2022

Les Roies de Cardet (2445 m.) i el Cap del Port de la Gelada (2445 m.)

Les Roies de Cardet s'alcen majestuoses entre els pobles de Cardet i Barruera, 1400 metres de desnivell per damunt de la "capital" de la Vall de Boí, que pugen directes per la zona de les Costes. Tant directes, que aquest camí és per on puja la "Cara Amon", una cursa vertical que es celebra des de ja fa tretze anys. Al llarg del camí trobareu també senyals d'un dels circuits de trail running que hi ha marcats arreu de la vall.

Deixem el cotxe al mateix poble, i iniciem l'ascensió pujant pel costerut Carrer Major. Quan s'acaba el paviment comença el camí, que entre prats i combinant corriol i pista asfaltada ens portarà a uns prats propers a l'ermita de Sant Salvador.

A partir d'aquest punt ens espera la forta i continuada pujada  de les Costes, seguint el corriol pit amunt amb bones vistes cap a la cresta de Comaminyana i el Pic de l'Aüt. La primera la vam conèixer durant la Buff EpicTrail de l'any passat, i el segon és un dels cims, crec, més bonics que podeu fer a la vall de Boí.


Més amunt el pendent es suavitza, i l'aresta ens permet tenir vistes als dos costats de la muntanya...



 

...fins que les darreres rampes ens porten al cim de les Roies de Cardet (2445 m.), coronat per un vèrtex geodèsic.




Fetes les fotos, no tornarem per on hem vingut, sinó que en direcció NE baixarem cap al Portell de les Roies per assolir el cim del Cap del Port de la Gelada (2445 m.).


Des d'aquí baixarem cap al Port de la Gelada fora de sender, gaudint de les vistes d'altura que ens ofereix sempre l'Alta Ribagorça...





...fins a trobar camins de vaques, primer, i una pista forestal, després, que ens portarà fins a l'ermita de Sant Salvador i les seves impressionants vistes cap al Corronco de Durro.


I des d'aquest punt ja només caldrà seguir el camí que baixa de nou cap a Barruera per terreny conegut. En total, una ruta d'unes cinc hores i mil quatre-cents metres de desnivell, i que si voleu fer podeu seguir aquí.

I evidentment, no podeu marxar de la Vall de Boí sense visitar el seu magnífic romànic, com el de Sant Climent de Taüll.