Pic de Gerri (2859 m.)

Ruta no apta per amants de camins molt marcats, ja que aquí haureu d'anar buscant els millors passos cap al cim del Pic de Gerri. Navegant per wikiloc he vist algun track que hi accedeix per la cara nord, però per la cara sud, per on vam pujar nosaltres, no n'he trobat cap. Bé, ara ja el teniu, però agafeu també el mapa i afineu els sentits, perquè els GPS poden fallar i cal orientar-se bé en aquesta ruta.

Iniciem la marxa al poble de Tor creuant el barranc de Vallpeguera tot just iniciat el camí. Guanyem altura en direcció a les restes de Sant Pere del Roc (castell - ermita situat damunt del poble) sense arribar-hi...

...per anar buscant el pas cap al proper punt clau de la ruta, la pleta del Sou, un prat amb restes d'una construcció situat just a l'entrada del tram boscós de la ruta. Des de la pleta, veureu el Pic de Gerri, encara lluny.

Aquí veurem unes traces de sender que s'endinsen cap al bosc de Comadecús, i avançarem prècticament en línia recta, sempre buscant el millor pas, fins arribar a un petit coll rocós situat dins el bosc (a la foto següent) que és el pas clau de la ruta.

(Foto: Roger Segarra)

Des d'allà, seguim igualment en direcció nord travessant el bosc, fins a creuar el riu de Palomer. Fins aquí haurem guanyat només 500 metres de desnivell tot i portar prop de dos hores de camí, però pel bosc bàsicament fareu un flanqueig en línia recta i els arbres i l'herbassar us dificultaran el pas. Un cop al riu de Palomer, girem la vista i veiem el bosc i la pleta del Sou.

Creuem el barranc anirem a buscar un petit coll (a la foto) que dóna accés a l'aresta del Pic de Gerri. No hi ha camí d'accés i el terreny és força desagraït, així que calma i paciència per guanyar, ara sí, un fort desnivell de prop de 250 metres.

(Foto: Jacint Millat)

Un cop superat el coll només caldrà remuntar l'aresta...

(Foto: Jacint Millat)

...fins que cada cop veiem més proper el cim. Del collet fins al cim encara ens quedaran uns 400 metres de desnivell.

Tot pujant veiem els cims del Monteixo i del Pic de Norís, amb la cresta que els uneix...

...fins que fem cim al Pic de Gerri, de 2859 metres.

Un cim solitari i amb vistes espectaculars. La muntanya del fons és el Comapedrosa (2942 m.), sostre d'Andorra.

I també cap a la Pica d'Estats, Sotllo, Baborte, etc... En primer pla la Pica Roja, on érem ahir.

A la foto següent, mirant per on hem pujat, que de ben segur hi ha passat poca gent.

La ruta la fareu en unes 7 hores, i hi ha uns 1300 metres de desnivell. Aquí teniu el track, però ja us he dit que no hi ha camí i cal que porteu el mapa i el sentit de l'orientació ben esmolat.

I si necessiteu bones indicacions, pregunteu a la Pili de Casa Sisquet de Tor, que amablement us indicarà. Igualment, podeu encomanar-li el dinar que fareu per celebrar el cim. Reserveu al telèfon 645 048 827.

La Pica Roja (2903 m.) i els Pics de Romaset (2839 m. i 2841 m.)

De "pics" n'hi ha molts i de "piques" no tantes, però de ben segur que si parlem de "la Pica" a tots ens ve al cap la Pica d'Estats. Bé, és normal, que faci 3000 metres i sigui el sostre de Catalunya fa que sigui un cim conegudíssim i  molt visitat, especialment ara a l'estiu.

Però allà al costat hi ha una altra pica, que segur que heu vist al mapa i heu dit "hi he d'anar", però és clar, ha de competir amb els pics veïns de Monteixo, Baborte o Baiau, i sempre queda com una opció per un altre dia. Doncs bé, no feu com nosaltres d'anar-ho postergant i aneu-hi, perquè en mig de la massificada zona de la Pica d'Estats trobareu un lloc ben tranquil i amb unes magnífiques vistes.

L'ascensió s'inicia en direcció al refugi de Vall Ferrera pel camí que porta cap a l'estany de Sotllo...

...fins que prenem un camí a la dreta que segueix el barranc d'Areste. El creuem a la cota 2090 per un pont de fusta...

...i seguim amunt el barranc del Port Vell. Per pujar a la Pica Roja podeu seguir el camí fitat fins al Port Vell i des d'allà pujar al cim, però us recomano que seguiu un altre itinerari. A partir de la cota 2250 (aprox), on arribareu a un petit pla, gireu a la dreta i enfileu-vos a la carena de la Pica Roja...

...des d'on seguireu un itinerari panoràmic fins al cim.

...per gaudir d'una vista poc usual de la zona de la Pica d'Estats.

Foto de cim...

(Foto: col·lecció Roger Segarra)

...i iniciem el descens cap al Port Vell per ascendir després cap al Pic de Romaset. L'accés a aquest cim des del port cal fer-lo buscant els millors passos entre les canals de roca i herba que ens porten a la carena. No és difícil però cal anar amb compte.

(Foto: Jacint Millat)

Pujant, la Pica Roja apareix davant nostre com un gran cim...

...i des dels cims de Romaset, una altra vista panoràmica cap a la Pica d'Estats.

Cap a la banda de França, l'estany de més a l'esquerra és el de Soulcem, i els que veieu en primer terme, els estanys de la Gardella.

De baixada, provem d'avançar directes cap a l'estany d'Areste (a la foto) però una paret ens talla el pas i no hi podem arribar, així que marxa enrera, retorn al cim, i des d'allà baixem cap a l'estany del Port Vell per després enllaçar amb el camí de pujada.

En total, tota la ruta la fareu en unes 8 hores i té uns 14 quilòmetres i 1400 metres de desnivell. I si voleu el track, punxeu aquí.

Tour aranès: Tuc Blanc de Parros (2457 m.), Tuc de Parros (2731 m.) i Tuc de Mauberme (2880 m.)

I el "plan B" va esdevenir "plan A" o "planasso" (perdó pel barbarisme), perquè res feia sospitar que la jornada acabaria així. Amb la intenció inicial de fer el Tuc de Mauberme vam arribar a Bagergue, però un barranc desbocat per les pluges de feia unes hores, va impedir que puguéssim arribar amb el cotxe a la cabana de Calhau, on volíem dormir.

Mitja volta i cap al pla de Beret, on a l'endemà mirarem de fer alguna cosa. Després de dormir al refugi lliure de la Peira Roja (a la foto), decidim pujar al Tuc de Parros, un clàssic de l'esquí de muntanya, que avui tastarem en versió estival.

Després de deixar el cotxe a la cabana de Parros, seguim la vall del riu Parros amunt per després guanyar altura fins al cim. Bé, aquest seria l'itinerari directe...

...però nosaltres decidirem canviar l'itinerari per fer-lo una mica més llarg. Passant a tocar de les darreres congestes de neu...

...arribarem al coll dels Closos i a l'estany del mateix nom...

... per accedir al primer objectiu del dia, el Tuc Blanc de Parros de 2457 metres. Per aquesta banda té unes bones parets, però per darrera és de fàcil accés...

...tot i que nosaltres pugem al cim per una "canalota" una mica estranya i descomposta. Però bé, ara ja hi estem posats. 

Les vistes, en tot moment impresionant, amb el Montardo, els Beciberris o el massís de la Maladeta, encara amb força neu.

Fins aquí hem estat unes dos hores i mitja. I ara cap al proper objectiu, el Tuc de Parros, que ens espera al final de la carena.

Lluny encara, el cim del Parros, amb la seva característica creu...

De camí cap allà, les vistes des de la carena ens permeten veure meravelles com aquesta, l'estany Negre de Parros, que encara llueix ben blanc per la quantitat extraordinària de neu que ha caigut enguany...

...per no parlat de la vista cap a l'estany de Montoliu i el Tuc de Mauberme. Per mi, una de les millors del Pirineu.

Fem les fotos de rigor al Tuc de Parros (2731 m.)...

...i no podem resistir els cants de sirena del Tuc de Mauberme, que era on volíem anar inicialment. "I si hi anem? En dos hores estem allà!" "Vols dir que no està molt lluny? I aquells núvols? A veure si ens fotrem xops!" Però bé, finalment cap allà anem...

...per arribar a l'estany de Montoliu en una hora de camí.

Des d'allà, enfilem el camí cap al cim del Tuc de Mauberme, travessant les congestes de neu que encara es mantenen.

Després de creuar el coll de Mauberme passem a tocar del llac de Mauberme...

...i donem el tomb a la muntanya per anar a buscar la canal d'accés al cim, descomposta i desagraïda...

...però amb vistes magnífiques sobre l'estany de Liat.

I com havíem dit, en dues hores des del cim del Tuc de Parros, fem cim al Tuc de Mauberme (2880 m.), on trobareu aquestes immenses fites. Vistes, no gaire, perquè els núvols estan començant a créixer anunciant la tempesta que arribarà al cap d'unes hores.

Desfem el camí i des de l'estany de Montoliu pugem al coll de Montoliu (o Collada Fonda, segons el mapa)...

...des d'on iniciarem el descens per la vall del riu Vernatar fins arribar, sota la pluja, de nou a la cabana de Parros, on hem deixat el cotxe.

En total, una "sortideta" on s'hi ha d'anar ben esmorzat, de prop de 23 quilòmetres i 1700 metres de desnivell, i que si voleu fer podeu descarregar el track aquí.