El Casco (3006 m.)

Segona jornada de l'estada a Bujaruelo per fer un altre dels 3000´s pendents de la zona, amb l'al·licient que aquesta ruta permet visitar el sempre espectacular emplaçament del refugi de Sarradets i la Brecha de Roland. Des del refugi de Bujaruelo seguim l'itinerari cap al port de mateix nom, en un matí marcat per la boira i el vent que fa dubtar sobre si el dia serà tant bo com esperàvem. Però conforme pugem, el cel es va obrint...

...fins endinsar-nos en l'antic terreny glacial que encara conserva restes de gelera, com aquesta del Tallón.

En unes tres hores de camí arribem al refugi de Sarradets (o de la Brecha) situat a 2587 m., per fer una parada i un "café au lait" de mig matí. El refugi està en obres, i és que n'estan ampliant la capacitat i fent-hi millores des de fa uns anys, així com arreglant els desperfectes causats per una allau el 2019.

El que no ha canviat és la seva espectacular ubicació, als peus de la Brecha de Roland, on s'hi arriba per un costerut camí que guanya uns tres-cents metres de desnivell.

Realment la Brecha de Roland és un dels llocs més espectaculars del Pirineu, i és que hi ha molts excursionistes que no van a fer cap cim i simplement pugen fins aquí, ja sigui per la bretxa...

...o per contemplar la vista cap a la banda d'Ordesa.

La majoria de gent que puja cap als cims opta pel Tallón (3144 m.), un cim molt assequible i el més alt d'aquesta banda d'Ordesa, però avui el nostre objectiu és anar cap al Casco. Des de la bretxa, cal seguir un camí planejant/baixant cap al Paso de los Sarrios (a la foto), un pas equipat amb una cadena però fàcil de fer, amb bones repises i sense exposició (alerta perquè amb neu o gel ja deu ser una altra història)...

...i que ens portarà cap al Collado de los Sarrios (2749 m.) en una hora des del refugi. Ara tocarà guanyar altura cap als cims, tenint la vista en primer lloc cap a la Torre de Marboré (3009 m.)...

...i després d'anar seguint les fites i alguna petita grimpada...

 ...fer cim al Casco de Marboré (3006 m.). La boira encara present dificulta una mica les vistes, però afegeix sensacions alpines a la zona. De Bujaruelo al Casco han sigut unes cinc hores de camí i uns 1700 metres de desnivell positiu.

Desfem camí per anar de nou cap a la bretxa, ara ja amb un cel més obert...

...que permet gaudir de les vistes cap a les impressionants del circ de Gavarnie.

I un cop deixat enrere el refugi de Sarradets, arribem de nou al Port de Bujaruelo des d'on caldrà fer un darrer descens de nou-cents metres de desnivell fins arribar de nou al punt de partida.

En resum, una jornada de vint-i-quatre quilòmetres i prop de mil nou-cents metres de desnivell positiu, que fareu en unes vuit hores i mitja. Si no l'heu fet, podeu completar la jornada fent també la Torre de Marboré (calculeu un parell d'hores més de ruta). No us puc penjar el track per un error tècnic amb el GPS, però teniu aquest que també us anirà bé per fer la ruta.

Grand Tapou (3150 m.) i Pic du Milieu (3130 m.)

Els 3000´s que rodegen la gelera del Vignemale, des de l'Espalda de Chausenque fins al Montferrat, van caure d'una tacada ja fa temps seguint l'entretinguda aresta que els uneix. Però a l'arribar a aquest darrer cim, un profund tallat dificulta la progressió cap a les puntes Superior i Inferior del Tapou, el Grand Tapou i el Pic du Milieu. Avui ha sigut el torn per aquests dos cims, però en lloc de pujar-hi des de la presa d'Ossoue hem fet l'ascensió des de Bujaruelo, cosa que suposa fer més de 30 quilòmetres i uns 2700 metres de desnivell positiu.

Iniciem la ruta davant del refugi de Bujaruelo, prenent el camí que porta cap al coll de Bujaruelo. Al cap d'un quilòmetre i mig, però, prenem un altre camí a l'esquerra en direcció a l'Ibón de la Bernatuara. La pujada es fa per un camí ben marcat que va travessant prats alpins fins arribar a aquest estany. Un lloc molt bonic, ja que sembla que estiguem dins el cràter d'un volcà. Fins aquí tardarem unes dos hores per superar els primers mil metres de desnivell del dia.

Ara tocarà perdre altura cap al vessant francès, on la boira ens espera...

 

...tot baixant per la vall de la Canau fins a trobar la Cabana de Lourdes (1920 m.)... 

...i una mica més endavant deixarem el camí principal per desviar-nos cap a l'esquerra tornant a guanyar desnivell. Anirem trobant fites en direcció als llacs de Montferrat i, superada la boira, el dia esplèndid ens permet veure els dos cims objectiu del dia.

Després de quatre hores de marxa arribem als estanys de Montferat (2340 m.), lloc ideal per fer una parada o per fer un bivac si decidiu fer aquesta llarga ruta en dos dies.

Conforme anem pujant la boira es va dissipant, i apareixen els cims d'Ordesa darrere nostre...

...i que ens acompanyaran fins fer cim al Grand Tapou (3150 m.). Des d'aquest cim tenim una vista magnífica cap als cims d'Ordesa, els Infiernos, el Midi d'Ossau (lluny), i evidentment sobre la gran marmolera que hi ha a tocar del Montferrat, just davant nostre. També la Pique Longue del Vignemale (al fons de la foto), i llàstima que no es pugui veure la gelera. De Bujaruelo fins aquí han sigut unes cinc hores i mitja i 2200 metres de desnivell positiu.

Des del cim del Tapou teniu l'opció de fer les puntes Inferior (3124 m.) i Superior (3132 m.) del Tapou. Haureu de perdre altura per terreny descompost per tornar a guanyar-la després per fer les agulles. Sense ser difícil, sí que heu d'anar amb compte pel terreny descompost. Nosaltres però, decidim no allargar la jornada més del compte i comencem a desfer camí fent el Pic du Milieu (3130 m.) i tornant de nou cap a Bujaruelo per on hem vingut.

Baixem de nou fins a la cabana de Lourdes i toca remuntar la vall de Canau fins a l'Ibón de Bernatuara (9h 50')...

...per tornar a baixar de nou cap a Bujaruelo, on arribarem després de perdre mil metres més de desnivell.

 

En resum, una ruta molt llarga (prop de 32 quilòmetres) i amb un desnivell positiu important (2720 metres) i que fareu en unes dotze hores. Heu de preveure una jornada llarga i intensa, cal anar ben esmorzat. I si voleu el track, el teniu aquí.

El Pla de Pujalts o Costa Pubilla (2056 m.)

Seguim la campanya ripollesa dels 100 cims, i avui ens dirigim cap al santuari de Montgrony per assolir el cim del Costa Pubilla. Molt ambient al santuari, entre turistes, ciclistes, excursionistes i escaladors que coincideixen al pàrquing, punt de sortida també d'aquesta excursió.

Des del pàrquing entrem al recinte del santuari, des d'on pugem per unes escales que porten cap a la capella de Santa Maria o Mare de Déu de Montgrony...

...mentre ben avall queda el poble de Gombrèn, des d'on també es pot fer aquesta ascensió, però afegint un bon desnivell, evidentment.

Passem pel costat de l'església de Sant Pere de Montgrony i prenem un camíamb marques grogues que ens porta, primer, a l'estret de Malpàs, i al refugi de les Planelles, després. El refugi està en un lloc bonic, però és presa dels domingueros que -amb el cotxe- arriben fins la porta i s'hi instal·len uns dies com si fos casa seva (per tal com ho tenien tot, sense deixar lloc a ningú més) i amb detalls de qualitat com les bosses de brossa penjades d'una finestra del refugi (que a les fotos he mirat que no sortissin, però si us hi fixeu bé...). 

L'any 2018 es van condicionar el sostre i l'accés al refugi, però potser caldria fer un pensament i posar-hi un guarda per tal que la gent es comporti de forma civilitzada. Als refugis lliures on s'arriba en cotxe no hi van els excursionistes, precisament.

Deixem enrere aital espectacle i comencem, ara sí, a guanyar desnivell, pujant pel bosc fins que arribem a la zona coneguda com Rasos dels Camps (en una hora des del santuari, més o menys), on els prats alpins guanyen la partida als arbres. Des d'aquí ja veiem l'objectiu del dia, i el camí es combina amb algun tram de pista.

La pista acaba en uns prats, i comencem a seguir unes marques vermelles que creiem que porten fins al coll de Coma Ermada, que és on la ressenya que portem ens marca que hem d'anar abans de pujar cap al cim. Però decidim tirar pel dret i començar a guanyar altura directament cap al cim, pujant per camins de vaques i pel mig dels prats. Anirem trobant també alguna marca vermella.

I en una hora i quaranta minuts de pujada en total (a ritme alegre), ens plantem al cim del Pla de Pujalts o Costa Pubilla (2056 m.), que té unes vistes magnífiques en totes direccions.

Al cim trobareu un vèrtex geodèsic i una taula d'orientació amb la direcció cap als principals cims que es poden veure. Avui a estones estava una mica tapat, però pujant hem pogut veure el Pedraforca i just davant del Costa Pubilla podreu veure el Puigmal...

...que veieu en aquesta foto. El poble que veieu a la foto és Planoles, a la cara nord del Costa Pubilla,  des d'on també es pot assolir aquest cim.

I fetes les fotos desfem el camí cap al Santuari de Montgrony, on hi arribarem en una horeta i mitja de baixada aproximadament.

En resum, una sortida ràpida, d'unes tres hores de durada, onze quilòmetres i uns 800 metres de desnivell positiu, i que us podeu descarregar aquí.

El Costabona (2465 m.) i el Roca Colom (2507 m.)

Conegut per ser el darrer (o el primer, segons com es miri) cim de 2000 metres del Pirineu, el Costabona és una muntanya que ens ofereix bones vistes sobre la part final del Pirineu, i fàcilment des del seu cim podem veure com les muntanyes van perdent altura en direcció a la Mediterrània.

Si sortiu (com hem fet nosaltres) des de la Collada Fonda, un pendent continu de cinc-cents metres de desnivell us porta pràcticament fins al cim...

...on arribem en una hora clavada des que hem sortit del cotxe, seguint unes marques grogues però també les d'un GR transfronterer. Al cim del Costabona (2465 m.) trobareu una taula d'orientació amb els cims propers i llunyans, entre els quals destaca el Canigó (2785 m.). De fet, se sol dir que el Costabona és el primer cim de 2000 metres venint des del mar, però el Canigó està més aprop. Si tenim en compte el Pirineu axial, però, si és el Costabona el primer. Tant és, el fet és que el Costabona té molt bones vistes sobre les muntanyes que hi ha des d'aquest punt fins al mar.

A la foto següent vista sobre el Canigó...

...i en aquesta altra cap al Roca Colom, el proper objectiu de la jornada.

Des del cim del Costabona perdem altura cap al Coll de Pal, on seguirem un marcat camí que va flanquejant la muntanya per la cara nord, ja en territori del Vallespir. No ho sabíem, però de camí cap allà hem passat just pel naixement del riu Tec, que solca el Vallespir i una part del Rosselló abans de desembocar a la Mediterrània.

El camí ens porta cap a la Portella de Rojà. Arribant-hi, veiem les Esquerdes de Rojà, una cresta que ens recorda el llom d'un drac.

A la Portella trobareu un refugi d'emergència (a la foto), molt precari, però que pot fer servei en cas de necessitar-ho. Del cim del Costabona a la Portella hi hem estat una hora.

Girem a l'esquerra i posemb rumb al Roca Colom, que aquí veiem des d'un pla anomenat "Mort de l'Escolà". Camí ample, fàcil i sense pèrdua

...que ens porta fins al cim del Roca Colom (2507 m.) en uns quaranta minuts des de la Portella de Rojà.

Fetes les fotos inciem la baixada de nou cap al Coll de Pal, on arribarem en poc més de mitja hora, amb un ull posat sobre els núvols que han envaït el Costabona, ja que sembla que el temps vol canviar.

I des del Coll de Pal, ja només quedarà baixar de nou cap a la Collada Fonda, on hi arribarem en una hora més de camí aproximadament. I si voleu el track de la sortida, us el podeu descarregar aquí.