dimarts, 25 d’agost del 2015

Pedals del Pedraforca

"Pedals del Pedraforca" és el nom que rep la ruta BTT que circula per la zona fronterera del Berguedà, l'Alt Urgell i el Solsonès, una zona de muntanya a la que no solem anar gaire perquè ens queda una mica lluny però que bé val la pena visitar de tant en tant.

La ruta forma part de la franquícia "Pedales del Mundo", que en els últims anys ha organitzat diferents itineraris a Catalunya i Espanya, amb els "Pedals de Foc" com a ruta més coneguda o altres més tranquil·les i diferents com els "Pedals del Canal d'Urgell". En el cas del Pedraforca, la ruta s'inicia a Gósol, on hi ha el km 0 que marca l'inici i el final de la ruta de (oficialment) 97,6 km i 3410 metres de desnivell positiu.

(Foto: Jacint Millat)

La ruta comença a circular per una pista forestal còmoda i ampla amb els cims del Cadí com a teló de fons. Poc a poc comencem a guanyar desnivell fins arribar al primer coll de la Jornada, el Coll de Gósol (1595 m.)







(Foto: Jacint Millat)
 
Iniciem el primer descens del dia, per una zona solitària on el camí ens comença a posar a prova...

 

(Foto: Jacint Millat)

Més avall trobem un petit estany i comencem a circular per una zona amb uns boscos espectaculars...

(Foto: Jacint Millat)

...amb algun que altre obstacle pel camí.


Lluny, el Pedraforca, perquè tot i que la ruta en porta el nom, la veritat és que queda una mica apartat de l'itinerari principal. Tant és, perquè els corriols i pistes per on circulem també van per paratges prou bonics.


Més avall arribem a una zona de prats alpins. Segons ens han comentat, en aquesta zona de Catalunya podem trobar alguns dels prats alpins més meridionals d'Europa.


La ruta continua cap a la masia de Can Blanc...



...per pujar després cap a les Collades Altes, segon coll important que assolirem avui, situat ja a la zona de la Serra del Verd.

(Foto: Jacint Millat)

Passat el coll iniciem el descens cap a la Coma, amb vistes cap a Port del Comte, on dormirem avui. Encara queda una bona estona...


A mitja baixada fem una parada per observar amb tranquil·litat les muntanyes de la zona. Davant nostre, el Port del Comte...


 (Foto: Jacint Millat)

...i a l'altra banda les altures de la Serra del Verd, un lloc més que recomanable si no el coneixeu, ja que és un espai on encara és possible fer excursions d'aquelles on no et trobes ningú.


Continuem la baixada i arribem al poble de la Coma per un bonic corriol al costat del riu. Allà dinarem de forma excel·lent a la Fonda Cal Nin, on agafarem forces per la dura pujada que tenim a continuació.

(Foto: Jacint Millat)


Amb forces renovades emprenem la pujada més dura del dia. Tenim per davant més de 700 metres de desnivell... 


...amb bones vistes sobre la Serra de Busa i el pantà de la Llosa del Cavall.


El camí de pujada circula per pistes (en més o menys bon estat) i un corriol que ens farà arrossegar la bici una bona estona...


Acabat el corriol i la pista forestal retrobarem l'asfalt a la zona del Port del Comte, on finalitzarem la jornada betetera al Refugi Bages, on el Toni, el guarda, ens acollirà d'allò més bé per poder agafar forces per l'endemà. De Gósol fins aquí han estat 46 quilòmetres i uns 1700 metres de desnivell. Hem estat uns 5,30 pedalant i al temps total hi cal sumar els descansos.

(Foto: refugi Bages)

Al dia següent, després d'un esmorzar com cal, tornem a les bicis per pujar cap al punt més alt de la travessa. Pugem per carretera fins al pàrquing de l'Estivella (a l'estació d'esquí de Port del Comte), on agafarem una pista de bon fer que anirem remuntant...


...fins arribar al Pas d'Estivella (2191 metres), punt més alt de la ruta. Ara vindran uns 15 quilòmetres de baixada fins a Tuixent!

(Foto: Jacint Millat)

Tot baixant tenim vistes sobre l'allargassat Cadí...


...el pelat Tossal d'Estivella...



...endinsant-nos en els boscos de la zona a mesura que anem baixant cap a Tuixent.


A partir del Coll de Port, la ruta s'endinsa per un bosc seguint les marques del GR 7. Combinarem trams de pista i corriol, que en alguns trams baixa molt fort.

(Foto: Jacint Millat)


El corriol surt a la carretera, que ens portarà fins a Tuixent...


...des d'on baixarem cap al Molí de Fórnols per un bonic tram boscós. Allà iniciarem la pujada més dura del dia, primer cap a Fórnols...


...per arribar a Cornellana per un curt tram de carretera. Allà agafarem la llarga, llarga pista que ens portarà al Coll de Jovell. A la foto següent, el poblet de Cornellana i el Cadí.


Finalment, després de 13 quilòmetres i 700 metres de desnivell arribem al Coll de Jovell (1793 m.)...

(Foto: Jacint Millat)

...on descansem de forma merescuda...


...mentre gaudim de les vistes sobre el Pedraforca.


Ja estem prop del final, i iniciem el descens cap a Josa del Cadí (a la foto), on agafarem la carretera fins al Coll de Josa...


...on ja per carretera (el recorregut "oficial" marca baixar per un corriol) arribarem de nou a Gósol, on -amb vistes al Pedraforca- donarem per acabats els "Pedals del Pedraforca". La segona jornada han estat uns 52 quilòmetres i 1600 metres de desnivell positiu, en unes 5,30 hores de marxa


En resum, una sortida dura, ja que hi ha desnivell i a més el ferm de les pistes sovint és bastant pedregós, però els paisatges i boscos per on circula valen la pena l'esforç. I si voleu el track de la sortida el podeu descarregar aquí.

PD: A internet també podeu descarregar el track "oficial", ja que el nostre recorregut va variar una mica al fer algun tram més d'asfalt.







divendres, 21 d’agost del 2015

Pic Gourdon (3034 m.)

A l'altra banda del túnel de Bielsa són nombroses les ascensions que podem fer per assolir cims de 3000 metres. Si a això li afegim el fet de travessar una espectacular fageda i un camí excavat a la roca, tindrem una sortida d'allò més completa.

Així, deixem el cotxe a Pont du Prat (prop de l'estació d'esquí de Peyragudes) per iniciar el camí cap al refugi de la Soula.


El camí s'inicia per una bonic bosc de faigs i falgueres, molt tancat i amb llocs on a penes hi arriba la llum del sol...


...per continuar més amunt pel camí excavat a la roca que supera les Gorges du Clarabide.



El camí de les gorges acaba al refugi de la Soula (1690 m.), un gran edifici que originàriament formava part del complex hidroelèctric que trobarem al llarg de tota la vall. El refugi està ubicat en un magnífic racó del Pirineu, i el camí fins aquí (1h 50') travessant el bosc i les gorgues ja val la pena per sí sol.



Deixem enrere el refugi i seguim pujant cap al Lac du Caillauas. A la dreta de la foto podeu veure el marcat camí en ziga-zaga que puja cap al llac...


...camí molt transitat per excursionistes i pescadors d'alta muntanya. Al fons de la foto podeu veure el Pic Gourdon (3034 m.).


Al cap d'una hora i mitja de camí des del refugi de la Soula arribem al refugi lliure de Caiallauas, una petita construcció on només hi caben quatre persones. Teníem moltes possibilitats que estigués ja ocupat, i efectivament així va ser, així que toca buscar lloc per fer bivac...


...i el trobem en una magnífica cova que ens servirà d'hotel de mil estrelles per passar la nit. La presència d'un plàstic al terra per fer-lo servir d'aïllant denota que no som els primers a dormir aquí.




 I no cal dir res sobre les vistes que tenim des de l'hotel sobre el Lac du Caillauas...


...i la posta de sol.

 A l'endemà iniciem el camí remuntant la vall que porta al Col du Gourgs Blancs


...on hi arribarem en unes tres hores de marxa des del Lac de Caillauas. Prop del coll, restes de neu i de l'antiga gelera que hi havia en aquesta zona fa molts anys.


Arribats al coll, comencen les vistes espectaculars cap als cims de la zona, com el Seil de la Baque...


...o el Pic Jean Arlaud i el Gourgs Blancs.


Des del coll iniciem l'ascens final cap al cim, primer per camí ben marcat i un tram final indicat amb fites per unes lloses de granit.


 (Foto: Roger Segarra)

Finalment, el cim del Pic Gourdon o Pic Noir (3034 metres), a tres hores i mitja del Lac du Caillauas.



Des del cim podem veure tota la vall que hem remuntat amb els diferents llacs...


...i les vistes sobre els cims propers, tots de més de tres mil metres. El Belloc, l'Spijoules...


...i els nombrosos tres mils que s'alcen en aquesta regió: Lezat, Crabioules, Perdiguero... que combinen amb el blau intens dels estanys d'alta muntanya, com el Lac Glacé (que veieu a la foto).


Una panoràmica des del cim, des del Belloc (a l'esquerra) fins el port d'Oô i el pic Jean Arlaud (a la dreta).


Desfem el camí de baixada cap al Col du Gourgs Blancs...



 ...i iniciem el descens de la vall. La forma d'U ens recorda l'origen glacial d'aquesta vall...


...del que ja només queden unes poques restes enganxades a les muntanyes.


Ara dóna més la impressió de caminar per la lluna...

...fins que més avall recuperem de nou el verd que rodeja els estanys de la vall.


En dues hores i mitja arribarem de nou al nostre "hotel", i des d'allà fins a Pont du Prat baixarem en dues hores i mitja més. Una sortida llarga i amb desnivell (prop de 2000 metres positius entre Pont du Prat i el pic Gourdon), però molt diversa en quan a camins, paisatges i color.