El Corronco de Durro (2543 m.)

Just darrera d'aquest poblet de la Vall de Boí s'alça el Corronco, un cim d'altura modesta si la comparem amb altres cims propers, però que gràcies a la seva posició ens ofereix unes magnífiques vistes. A més a més la pujada no té un camí definit, així que haurem d'anar intuint l'itinerari tot i disposar de mapa o un track del gps. A la foto següent, el campanar de l'església de la Nativitat de Durro i, al fons, el cim del Corronco.

Cal que deixeu el cotxe a l'aparcament que hi ha a l'entrada del poble. Primer perquè no està molt lluny d'on iniciem la pujada cap al cim, i segon perquè evitem col·lapsar la pista forestal (no hi ha gaires llocs per aparcar) i molestar els veïns. Recordeu que aquí hi viu gent.

Sortim de Durro per una pista asfaltada que ens porta fins a l'antiga serradora, on prendrem, a l'esquerra, el camí de Camposarga. Hi ha un cartell a l'entrada del camí, però veureu que el camí es va difuminant a mesura que pugem, ja que queda amagat entre l'herba. El camí ens servirà per començar a guanyar altura cap als prats que hi ha a les faldes del Corronco, que anirem travessant en direcció al cim.

El camí acaba en uns prats que hem d'anar remuntant. buscant els millors passos en els trams d'herba alta. Creuarem també algun "pastor" (filat elèctric), aneu amb compte de no trencar-lo. Estem travessant una zona de pastura, recordeu respectar els animals, no tocar-los ni molestar-los.

Darrera nostre, a la llunyania, apareix el massís del Beciberri, i el poble de Durro que va quedant avall.

Superats els prats que porten cap al Corronco, arribem a l'ampla carena, que cal anar remuntant per assolir el cim...

...on arribem al cap d'unes dos hores d'haver sortit del poble.

I fetes les fotos, tornem a baixar cap al poble resseguint el camí de pujada. Si ho voleu, podeu allargar la sortida fent una circular cap a altres cims propers.

En total, unes quatre hores de sortida (hem baixat corrent a estones), per fer onze quilòmetres i mig i uns 1200 metres positius. I si voleu el track el teniu aquí.

El maquis a les muntanyes de Prades

La fi de la guerra civil el 1939 no va significar que aquells que van estar combatent contra Franco deixessin les armes. La lluita continuava des dels boscos, viles i muntanyes per part d'aquells que consideraven que la lluita iniciada contra el feixisme el 1936 continuava durant els anys quaranta, ja fos a Europa contra els nazis o a Espanya contra Franco.

Fou precisament a les muntanyes de Prades on els maquis (guerrillers antifeixistes) van tenir presència als anys 40, duent a terme tasques d'emmagatzematge d'armes per si calia passar a l'acció. Per aquestes muntanyes, encara es trobaven força armes abandonades des de la guerra civil, i la missió dels guerrillers consistia en localitzar-les i amagar-les.

Iniciem la ruta a la Riba, des d'on sortim seguint les marques del GR7 per abandonar-les al cap de molt poc i seguir muntanya amunt per un corriol ben marcat. 

De pujada, ens parem a veure una bonica cabana de pedra seca que ben bé pot servir de refugi. I amb unes vistes impressionants.

El camí segueix ben amunt fins a un altiplà...

...on trobem les restes del Mas del Puig del Marc i de l'Era del Mas del Puig del Marc. Un dels maquis de la zona, segons ens explica el nostre guia Lluís Colomés, va casar-se amb una de les filles del mas, amb la qual cosa els maquis tenien aquí un espai de suport. Estaria bé que en aquest emplaçament hi hagués alguna placa de record als maquis de la zona.

Aquí aprofitem per fer la foto de família...

...per posar rumb després cap a l'avenc del Puig de Marc, cova que van utilitzar els maquis per amagar armes. Cal anar amb compte en aquesta cova. Podeu baixar uns metres i treure el cap al primer pou (veureu que hi ha una reunió muntada amb parabolts), però cal anar amb compte, ja que hi ha una caiguda de 20 metres. Només s'hi pot baixar amb material d'espeleologia.

I feta la visita a la cova, prenem les marques del GR7 per tornar de nou cap a la Riba, on donarem per acabada l'excursió. En total, unes quatre hores de sortida, amb uns deu quilòmetres de recorregut i 450 metres de desnivell. Us podeu descarregar la ruta aquí.

I clicant aquí trobareu un article del company Manel Martínez, gran coneixedor d'aquestes muntanyes.

Peña de las Diez (2568 m.) i Peña de las Once (2658 m.)

Tot i no ser una zona tan coneguda com altres del Pirineu aragonès, el massís del Cotiella guarda també magnífiques ascensions més enllà del seu cim principal. És el cas dels cims que s'alcen a tocar de la coneguda Basa de la Mora, un llac d'alta muntanya on s'arriba des del poble de Saravillo, al Sobrarbe,  i que és una mena d'oasi verd entremig de les parets calcàries que el rodegen.

Podeu arribar en cotxe fins al refugi de Lavasar (a la foto), on s'hi accedeix per una pista des de Saravillo previ pagament de 3€ en una màquina tipus parquímetre. A l'esquerra de la foto podeu veure també el cim de la Peña de las Once, el més alt dels que farem avui.

 

 

A tocar del refugi prenem un camí que ens porta a la Basa de la Mora, realment un racó ben espectacular, amb el contrast del verd i el gris de la zona.

 

 Seguint les marques del GR 15, comencem a guanyar altura cap al ben marcat Collado del Ibón...

 ...i des d'on iniciarem un altre llarg flanqueig fins arribar una mena de "hombro" que marca l'inici de l'ascens cap al primer cim. Ho fem així perquè trobem indicis de sender i per evitar pujar directament per la tartera cap al cim, tot i ser aquesta l'opció que ens marcava el track que portàvem.

 

 A partir d'aquest punt ja comencem a guanyar altura amb decisió cap a l'aresta, amb uns quants núvols per donar una mica d'ambient...

 ...i amb vistes espectaculars cap a la zona del Bachimala...

 

...que ens porten fins al primer cim del dia, la Peña de las Diez (2568 m.), marcat amb un petit munt de pedres.

Des d'aquí, posem rumb a l'objectiu principal, la Peña de las Once, que no s'alça gaire lluny de nosaltres. L'aresta, tot i les parets que baixen verticals a la nostra dreta, és ampla i còmoda, sense problemes...

 

...i ràpidament arribem al cim de la Peña de las Once (2658 m), amb vistes espectaculars de 360º, especialment cap a les parets que tenim a l'altre costat de la vall a tocar del Cotiella.

Iniciem la baixada seguint la carena i, per un error en la interpretació del track, no arribem a fer cim a la Peña del Mediodía (2421 m.) baixant abans de temps pel mig d'una tartera fins a retrobar el GR15 i tornar cap al refugi de Lavasar.

En total hem tardat unes quatre hores i mitja en fer aquest recorregut amb uns 850 metres de desnivell positius. No us penjo el track sobretot perquè no vam baixar per on tocava (i no és que fos molt recomanable), però en aquest web trobareu el track correcte que cal seguir per fer tots els cims.