dijous, 11 d’agost del 2022

Muntanyes de Bulgària (III): Malka Todorka (2693 m.)

L'estada a Rila va acabar amb dos cims a la butxaca i la visita al monestir de Rila, situat en una de les valls d'aquesta zona del país. Des d'aquí també es poden fer algunes rutes de senderisme així com ascendir al Malyovitsa, fent mil sis-cents metres de desnivell, això sí. Monestir a banda, l'entorn on està és ben bonic, malgrat sigui un lloc ben concorregut pels turistes.

Acabada l'estada a Rila ens dirigim al Parc Nacional de Pirin, on tenim pensades fer un parell d'ascensions més. Instal·lats a l'hotel Dumanov del poble de Bansko (un dels centres d'esquí del país), serà des d'allà des d'on ens desplaçarem al refugi Vihren (a la foto següent) per fer l'ascensió al Malka Todorka.

El refugi porta el nom del pic Vihren (2917 m.), segona altura del país i que veieu a la foto següent amb el seu característic color blanc.

La previsió és que plogui, però de moment la meteo ens respecta la sortida. De camí cap al cim anem pujant pels llacs de Banderishki. El primer, l'Okoto Ezero o "llac de l'Ull", on s'emmirallen els cims de la zona.

Més amunt, seguint les marques roges i verdes arribem al Ribno Ezero o "llac dels Peixos", on realment és fàcil veure'ls a tocar de la vora del llac.

Seguim guanyant desnivell per anar cap al següent llac...

...conegut com el  "llac de les Granotes"...



...des d'on iniciem la darrera pujada cap al coll del Malka Todorka, deixant enrera el "llac Llarg", que veieu a la foto següent.


Seguint les marques verdes arribem al coll, des d'on veiem, a la vall veïna, els llacs de Vasilashki...
 

...i més amunt els Todorka Ochi o "ulls de Todorka".
 
 
Des del coll ja arribem ràpidament al cim del Malka Todorka (2693 m.), el cim petit dels tres que conformen el massís de Todorka. A la foto anterior podeu veure el cim "gran", situat just damunt de l'estació d'esquí que hi ha a la cara nord de la muntanya.
 

Fem la foto de cim, amb el Todorka "del mig" darrera nostre. Una cresta fàcil uneix els tres cims, però avui no és el dia, ja que no és tard però sí vol ploure.
 

(Foto: Ani Lulcheva)
 
Fem també la foto en un avantcim marcat amb la bandera de Bulgària, no fos cas que al final no féssim cim...

 
...i desfem el camí de baixada cap al coll i els llacs...



 
...per arribar de nou al refugi Vihren on, com veieu, s'hi pot arribar en cotxe.

 
I aquí acabem les ascensions per Bulgària, ja que el temps evoluciona a pitjor i la pluja ens impedirà fer el darrer cim que teníem programat. Tot i això, hem pogut conèixer els parcs de Rila i Pirin i fer una introducció a les muntanyes de Bulgària, realment amb moltes possibilitats. Esperem poder tornar-hi!
 
I si voleu el track del Malka Todorka, cliqueu aquí.


dimarts, 9 d’agost del 2022

Muntanyes de Bulgària (II): Malyovitsa (2729 m.)

Segon dia de muntanya a Rila, en aquesta ocasió per ascendir al Malyovitsa, un dels cims més emblemàtics de la zona. Iniciem l'ascensió a l'estació d'esquí que porta també aquest nom...

...creuant l'entrada "oficial" del Parc Nacional de Rila en direcció al refugi de Malyovitsa, on s'arriba per una pista forestal.

Des del refugi Malyovitsa (2060 m.) veiem el nostre objectiu. El Malyovitsa és el cim de la dreta de la foto, que des d'aquí s'aixeca com una immensa torre rocosa. Tot i la vista, el cim pot assolir-se fàcilment.


Des del refugi anem seguint les marques roges que ens porten per successives terrasses, rastre dels antics glaciars que hi havia en aquesta zona.


De pujada trobem un memorial dedicat a excursionistes i alpinistes búlgars, des de gent més modesta fins a alguns himalaistes búlgars, com el més conegut Boyan Petrov, primer búlgar a escalar diversos cims de vuit mil metres, entre ells el K2.

El camí continua cap al circ que formen el Malyovitsa i les muntanyes veïnes...


...fins al llac d'Elenino, a uns 2500 metres d'altura.

Des d'aquí cal guanyar la cresta que porta cap al cim fent els darrers metres de desnivell...

...que ens permeten veure el llac d'Elenino i, al fons de la vall, les pistes d'esquí on hem iniciat la sortida.

La cresta és fàcil, tot just cal ajudar-se de les mans en algun punt i després és completament horitzontal..

...així que arribem ràpidament al cim del Malyovitsa (2729 m.).

 (Foto: col·lecció Ani Lulcheva)

Des del cim podem veure el Lopushki Vrah, el pic que es veu més llunyà, i altres cims de la zona, com el veí Orlovets (2685 m.), el primer per la dreta...

...i cap a l'altra banda de la muntanya, els llacs de Malyovitsa.

Deixem el cim pel camí de pujada, tot i que baixant farem una petita variant per la ruta d'hivern, que ens porta de nou cap a l'estany d'Elenino...

...i desfem camí fins arribar de nou al refugi per baixar cap a les pistes d'esquí.

I si voleu el track de la sortida, només heu de clicar aquí.


dilluns, 8 d’agost del 2022

Muntanyes de Bulgària: Lopushki Vrah (2694 m.)

Estada d'una setmana a Bulgària per descobrir els parcs nacionals de Rila i Pirin, situats al sud del país. Un país amb moltes possibilitats per l'excursionisme, que sorprenentmet no atreu gaire a la població local. A banda d'algunes rutes bastant massificades, és possible gaudir de la muntanya amb bastanta soledat.

Arribats al poble de Govedartsi ens instal·lem a l'hotel Djambazki, un "hotel familiar" (a Bulgària hi ha molts hotels que s'anuncien així) on realment ens tractaran molt bé. El menjar és excel·lent i disposen d'una piscina i jardins molt agradables per passar les tardes un cop acabada la jornada de muntanya. Govedartsi està a les portes del Parc Nacional de Rila, on hi ha múltiples opcions d'excursions i cims. La més coneguda és la dels Set Llacs de Rila, que la nostra guia ens aconsella no fer en època estival, ja que està farcit de turistes. Així, la nostra primera sortida serà per fer el cim del Lopushki Vrah, muntanya senzilla que té, això sí, unes vistes magnífiques.

Des del pàrquing de l'estació d'esquí de Malyovitsa comencem a guanyar desnivell per una zona boscosa que ens porta cap a les pistes...

...que trepitjarem breument perendinsar-nos de nou en els frondosos boscos de les muntanyes de Bulgària, una de les coses que ens ha sorprès en aquest viatge. Al llarg del recorregut trobarem indicadors de diferents colors amb les rutes de la zona.

Anem guanyant altura i els boscos van quedant avall...

...i els prats alpins van guanyant protagonisme. A l'horitzó veiem la muntanya de Vitosha, que queda a tocar de Sofia, i que és també un espai apte pel senderisme, el trail, i fins i tot compta amb una pista d'esquí. Tot un luxe a tocar de casa pels que viuen a la capital del país.

Seguim pujant i farem la primera parada al llac de Ionchevo, mentre comencem a tenir les primeres vistes cap als cims del voltant.



El llac marca la meitat de la pujada al cim, que cal guanyar després d'assolir el coll de Popovokopski...

...des d'on ja veiem el nostre objectiu.

La pujada fins al cim és senzilla, prat amunt, cosa que permet pujar a bon ritme...



...fins arribar al cim del Lopushki Vrah (2694 m.), marcat per les restes d'un pluviòmetre.

Des del cim, amplíssimes vistes cap a totes direccions. Al fons de la foto, podeu veure el cim del Musala (2925 m.), sostre de Bulgària.

Fem la foto de cim de tot el grup que hem vingut amb l'agència Bonviure, que organitza aquest viatge de muntanya i cultura a Bulgària per fer un tastet del país. La nostra guia és l'Ani Lulcheva (amb el jersei lila a la foto), que ens ha ensenyat racons ben bonics del seu país tot aprenent més de la història d'aquesta part dels Balcans.

Fetes les fotos iniciem el camí de retorn desfent la mateixa ruta...

...fent un cop d'ull cap al llac de Lopusko...

...i retrobant de nou la vegetació de baixada cap al punt d'inici.


I si voleu el track de la ruta, només heu de clicar aquí.