El Puig de les Morreres (2212 m.) i el Pedró dels Quatre Batlles (2383 m.)

Geogràficament situada a la província de Lleida però realment vinculada a la Catalunya central, la comarca del Solsonès és per mi una de les grans desconegudes del país. Fa uns anys, la dificultat de les comunicacions per anar-hi des de Lleida feia que no fos un indret fàcilment accessible per fer-hi una sortida ràpida, però afortunadament en els darrers anys la situació ha canviat.

La millora de la carretera entre Guissona i Solsona fa que en una hora hi puguem arribar des de Lleida, i des d'allà accedir al massís del Port del Comte. Al Pedró ja hi havia estat diverses vegades, però la zona del Puig de les Morreres no la coneixia i m'ha sorprés gratament.

Iniciem la sortida al pàrquing de l'Estivella (el més alt de l'estació d'esquí de Port del Comte) i iniciem el camí pel traçat de les pistes. Caminar per una estació d'esquí no és el millor dels entorns per fer una excursió, però és el que hi ha.

Al cap de poc abandonem la pista, i ja per corriol ens dirigim cap a l'inhòspita zona del Portell de l'Ós. No havia estat mai en aquesta part del Port del Comte i la veritat és que tot aquest immens pla és impressionant. El dia, mig tapat, fa que sembli encara més solitari.

Comencem a guanyar altura per una zona boscosa que encara guarda neu...

...i apareix davant nostre l'enorme repetidor que corona el cim.També podeu veure el vèrtex geodèsic.

Fem la foto al Puig de les Morreres (2212 m.)...

...i iniciem el descens cap als Prats de Bacíes, passant a tocar del refugi de la Bòfia i en direcció al següent objectiu, el Pedró dels Quatre Batlles.

A mesura que guanyem altura la neu torna a fer acte de presència...

...i encara en trobem força més quan entrem a la Coma de la Comtessa...

...des d'on guanyem els darrers metres de desnivell fins arribar al cim del Pedró dels Quatre Batlles (2383 m.), sostre del Port del Comte i de la comarca del Solsonès.

Des d'allà iniciem el descens cap a la zona de l'Estivella...

...entrant de nou al domini esquiable de l'estació i on veiem el cim del Tossal d'Estivella (2338 m.). Enguany vam començar allà la temporada d'esquí de muntanya.

I ja només faltarà seguir el recorregut de la pista d'esquí que ràpidament ens retornarà al pàrquing on tenim el cotxe.

En resum, una ruta d'uns 13 quilòmetres i 700 metres de desnivell que us permet fer dos "100 cims" de la FEEC, i que si voleu seguir us podeu descarregar aquí.

Pico Mir (3185 m.)

Poc abans del confinament vam fer una bonica sortida d'esquí de muntanya a la Maladeta Oriental, un cim amb un gran ascens, culminat pels darreres metres del corredor que porta al coll, i un magnífic i llarg descens. Prop d'aquest cim, destaquen els cims de les Maladetes Occidentals, o també coneguts com els pics Mir (3185 m.), Sayó (3215 m.) i Cordier (3266 m.), i que formen part de les darreres estribacions de 3000 metres que acaben amb el Pic d'Alba.

Si esteu ben forts podeu encadenar tots aquests cims (i també el Bondidier -3153 m.-, així com altres cotes secundàries) però tindreu per davant una jornada dura i llarguíssima. Amb un objectiu més realista, ens plantegem fer cim al Mir i al Sayó, tot i que les condicions que trobarem no ens permetran fer aquest darrer cim.

Arranquem del pàrquing dels Llanos del Hospital en direcció als tubs de Paderna, que a primera hora del matí mantenen la traça d'esquí bastant gelada. Cal posar les ganivetes o carregar els esquís a l'esquena per superar aquests primers trams. A la foto, arribant al capdamunt del segon tub.

 Superats els tubs, posem rumb cap a l'encara llunyà Coll d'Alba, guanyant altura entre la Tuca Blanca de Paderna (a la foto) i el Pic de Paderna.

 

 A les quatre hores de camí, arribem sota el coll d'Alba, que caldrà remuntar a peu o seguint la traça d'esquí que arriba fins gairebé dalt. Optem per aquesta segona opció tot i que la neu està una mica encrostada i decidim deixar els esquís i assolir el coll a peu.

 Superat el coll, encara queden uns 100 metres de desnivell per guanyar...

  

...i anem seguint una traça que ens situa en un collet entre els pics Mir (a la foto) i Sayó. Ara caldrà fer un breu tramet de cresta, que no és difícil però cal mirar on posem els peus. Ja portem prop de sis hores d'activitat i el cansament es comença a notar.

  

Fem la foto de cim al Pic Mir (3184 m.)...

...i desfem de nou la cresta fins al collet, on renunciem a fer el Sayó perquè per atacar-lo directament des d'aquí es veu algun pas amb neu complicat. Així que desfem el camí fins al coll d'Alba, on ens posem els esquís i gaudim d'un llarg descens sobre neu primavera més que acceptable, tot i que en algun tram ja comença a estar inesquiable. A la foto següent, baixant del coll d'Alba amb el Pic Mir a l'esquerra de la foto.

 

Una sortida llarga (unes 8 hores en total, comptan parades) amb 1500 metres de desnivell, però que ens ofereix una magnífica esquiada. Per un error tècnic no us puc oferir el track, però nosaltres vam seguir aquest.

Puig Cendrós (499 m.) i Sant Salvador de les Espases (413 .)

Des de Lleida és fàcil associar el Baix Llobregat a fàbriques, trànsit i fum, però seria faltar a la veritat si no diem que aquesta comarca també té llocs ben bonics. Que no s'enfadin ara els partidaris del Montserratí, però fins que aquesta comarca no sigui realitat seguirem considerant la zona de Montserrat com a part del "Baixllu".

Deixem el cotxe a l'entrada de la pista que porta cap al balneari abandonat de la Puda, al Congost del Cairat, de d'on tenim una primera vista cap a Montserrat. Una llàstima l'estat en que es troba l'edifici, que havia tingut un passat gloriós.

Iniciem el camí per la pista però ràpidament prenem un camí a la dreta i comencem a remuntar el torrent de l'Afrau, seguint un camí ben marcat. Tot i que hi ha un camí que porta ràpidament cap a Sant Salvador de les Espases (que podeu intuir a l'esquerra de la foto següent)...

...el nostre primer objectiu és arribar fins al Pla del Fideuer, per tal de fer primer el cim del Puig Cendrós, així que anem seguint les "senyals" del camí...

...fins que al final del torrent accedirem al Pla Fideuer, i des d'allà fàcilment accedim al cim del Puig Cendrós (499 m.). Vigileu de no confondre aquest nom amb el del pic veí del Puig Ventós (el que ens ha passat a nosaltres) per no fer metres de més per un camí que no toca.

Baixem del cim i ara tocarà avançar cap al Coll de San Bernat, gaudint d'aquesta vista cap al Puig Cendrós...

...fins que arribem a l'esmentat coll, on trobarem una imatge del sant. Atenció a aquest punt, perquè a l'esquerra surt un camí ben marcat que s'enfila cap a les Roques de l'Afrau. El camí té bones vistes, però no va enlloc, ja que pensàvem que podríem baixar des d'aquí a Sant Salvador de les Espases i pel que hem vist no sembla que es pugui, almenys sense material per rapelar, ja que el camí queda tallat. No ho sé, no conec la zona. Així que desfem el camí a tornem a visitar a Sant Bernat.

Des de la imatge del sant cal perdre altura cap al Coll de Bram i des d'allà ja seguirem ràpidament cap a l'ermita de Sant Salvador de les Espases, que es troba dalt del cim que veieu a la foto següent. Sembla que pugem cap al cel, no?

Finalment, assolim el cim de Sant Salvador de les Espases (413 m.), amb vistes igualment espectaculars cap a Montserrat.

És ben curiós l'accés al cim, ja que has de travessar aquesta sala de l'ermita, ben condicionada amb unes taules. Pot fer perfectament de refugi, i m'ha sobtat que estigui tant endreçat vista la facilitat de l'accés fins aquí. "Ni un paper a terra", que diuen.

I fetes les fotos, desfem el camí fins a trobar l'indicador a l'esquerra que diu "Cantobella" i que combinant corriol i pista forestal ens tornarà al punt d'inici. A la foto següent, la cresta on ens havíem encigalat, és evident que des d'allà dalt no baixàvem directes cap a Sant Savador de les Espases.

 

En total, unes tres hores i quart de ruta (parades a banda), i si voleu el track el teniu aquí.