Mamode Camp - Gîte de la Roche Écrite (1)
Gîte de la Roche Écrite - Roche Écrite - Dos d'Âne (2)
Aurère - Illet des Orangers (4)
Illet des Orangers - Marla (5)
Cilaos - Piton des Neiges - Cilaos (7)
Cratère Commerson - Gîte du Volcan (8)
Gîte du Volcan - Gîte Teophane & Yolaine (9)
Gîte Teophane & Yolaine - Basse Vallée (10)
Epíleg de la travessa, que simplement consistirà en baixar fins a la carretera, a tocar de l'oceà, on ens recollirà el minibus per tornar cap a Saint Denis.
Des del gîte, sortim per una pista forestal perdent altura i rodejats per la vegetació tropical de la zona...
...entre la que també trobarem conreus de canya de sucre, una de les activitats econòmiques més importants de l'illa.
...travessant el darrer bosc tropical que trepitjarem a la Réunion...
La curta etapa d'avui només han sigut sis quilòmetres de camí, amb +15/-400 metres de desnivell, un simple passeig comparat amb les dures etapes d'aquest trekking. Si ho sumem tot, les xifres són de 134 quilòmetres i +8245/-12260 metres de desnivell, que ens han permès recórrer els increïbles paisatges de la Réunion.
Si fins ara les etapes del trekking havien consistit majoritàriament en guanyar i perdre desnivell, en la d'avui serà protagonista la baixada, ja que perdrem uns 2000 metres de desnivell (sí, ho heu llegit bé) fins arribar al destí final.
Abans, però, de començar aquest descens digne de les latituds himalàiques, guanyarem una mica d'altura per arribar, de nou, al marge del cràter del Piton de la Fournaise, amb l'objectiu de -si la boira ho permet- poder-lo admirar en tota la seva plenitud. El dia comença bé, amb aquest arc de Sant Martí blanquinós, serà senyal de bona sort?
Iniciem, doncs, la jornada, i entre clars, núvols i quatre gotes refrescants ens endinsem en l'entorn més marcià encara del Piton de la Fournaise...
Sembla Mart o no?
Les marques del GRR2 ens mostren el camí cap al marge del cràter...
...que assolirem a l'altura del Piton Rouge (2368 m.), on el cel comença a aclarir-se. Lluny, apareix la silueta del Piton de la Fournaise, tancat als excursionistes.
Continuem el camí gaudint del joc de llums i els contrastos de colors, caminant per bons camins a tocar del cràter...
...que finalment, sí, es deixarà veure. A la imatge següent podeu veure el cim del Piton de la Fournaise i, a la part baixa de la foto, la lava acumulada al llarg de milers d'anys d'activitat, ara ja sòlida.
Però aquest matí ens té preparada una altra sorpresa, i és que quan s'aixeca la boira, podem veure més d'una fumarola i,lluny, el nou cràter que ha nascut al Piton de la Fournaise per l'erupció d'aquest mes de juliol. És la petita protuberància que veieu al fons de la foto, a la línia de l'horitzó.
En un post anterior us he parlat de la bandera de la Réunion, que oneja arreu de l'illa. Aquesta bandera...
...està precisament inspirada en el Piton de la Fournaise (el triangle roig), sobre un cel blau, i del cim del qual surten uns raigs (el sol o una erupció volcànica?). És una bandera coneguda, fins i tot té "emoji" al whatsapp.
Acabat l'espectacle de l'erupció volcànica, seguim fent camí, ja que encara queda la gran baixada del dia. Ens anem allunyant del marge del cràter del Piton de la Fournaise però no perdem el volcans de vista, ja que el següent que visitarem serà Puys Ramond (2108 m.), que veieu a la foto següent.
Per un terreny ben curiós naveguem entre els diferents cràters...
...i després de creuar un petit coll...
...iniciem el descens amb força.
Conforme baixem, el paisatge volcànic va deixant pas a un de més selvàtic...
...que ens recorda els primers dies de la travessa, amb la típica recepta de la Réunion de camins amb roques, arrels i fang...
...que ens porta fins a la darrera de les gîtes del recorregut, la de Teophane & Yolaine, on descansarem merescudament amb uns vistes insuperables cap a l'oceà Índic.
I aquí acabem aquesta llarga, bonica i dura jornada, de 20 quilòmetres i +230/-2020 metres de desnivell.
La travessa integral de la Réunion baixa des del refugi de la Caverna Dufour cap a la ciutat de Bourg Murat, per després tornar a remuntar fins al Gîte du Volcan. Són dos etapes més aviat lletges, que travessen un entorn molt humanitzat i amb poc valor paisatgístic, per la qual cosa molt sovint no es fan.
Així, prenem un minibus que ens portarà fins al cràter Commerson, on començarem la darrera part del trekking en un entorn ben diferent al paisatge que hem vist fins ara. Abans, però, un darrer cop d'ull a l'església de la Mare de Déu de les Neus de Cilaos amb el Piton des Neiges al darrere.
Després de dos hores i mitja de bus per les carreteres sinuoses de l'illa (també tota una experiència) desembarquem al cràter Commerson, un dels molts testimonis de l'activitat volcànica de l'illa que trobarem a la zona del Piton de la Fournaise, el gran volcà (encara actiu) de la Réunion, com ens avisa l'alerta que rebem al mòbil.
Iniciem la marxa per carretera...
...fins a internar-nos en les muntanyes volcàniques de la zona, amb un terra que ben bé sembla empedrat expressament.
Deixem enrere l'oratori de Santa Teresa (recordeu que per aquestes latituds són molt devots)...
...i quedem meravellats per la immensitat de les valls volcàniques que baixen cap al mar.
L'objectiu d'avui és arribar a la carena del cràter del Piton de la Fournaise, a veure si el podem veure..
..però creuant abans la plana del Plaine des Sables...
...que realment és una zona ben marciana...
...amb noms tant explícits com la "Griffe du Diable", és a dir l'Urpa del Diable.
I per fi arribem al mirador que s'aboca damunt el cràter immens del Piton de la Fournaise amb el resultat de... zero vistes. La intensa boira ens ha impedit veure el que és un autèntic espectacle de la natura, i haurem d'esperar a tenir més sort demà.
Des del mirador posem rumb al Pas de Bellecombe, que és des d'on s'inicia el descens al cràter per després ascendir de nou cap al cim del Piton de la Fournaise (2512 m.) i que actualment està tancat per una erupció volcànica recent (juliol 2023). És un cim que no podrem fer.
Des d'aquí posem rumb al Gîte du Volcan, que crec que és dels gîtes que té més ambient de refugi de muntanya, però que sembla que té els dies comptats ja que allà mateix estan construïnt una mena d'hotel. Penseu que aquest refugi s'hi pot arribar en cotxe, i això també comporta que vingui un tipus de gent no gaire avesada a les incomoditats de la muntanya, per dir-ho d'una forma fina.
Aixecar-se a la una de la matinada per fer 1900 metres de desnivell no és una cosa que es faci gaire sovint. Realment, quan sona el despertador no ve gaire de gust, però si el premi és veure sortir el sol des del punt més alt de l'Oceà Índic, potser sí que val la pena.
Així, sortim de Cilaos i, caminant per la carretera, arribem al pàrquing de Le Bloc, on un cartell indica que tenim cinc hores d'ascensió fins al cim. La pujada la fem tota de nit, a la llum dels frontals. De moment no fa fred i es va prou bé, però a partir dels 2000 metres ja comença a refrescar. Anem fent alguna breu parada fins arribar al refugi de la Caverna Dufour (2400 m.), on farem una altra pausa abans de fer la part final fins al cim.
Des del refugi, ja només queda remuntar els darrers 600 metres de desnivell cap al cim. Tenint en compte que Cilaos està a 1200 metres d'altura, vol dir que avui farem 1900 metres positius, una bona pujada! A la foto següent, de camí cap al cim...
...on ens apropem mentre darrere nostre el sol comença a despuntar sobre l'oceà Índic. El mar de núvols fa encara més idíl·lica aquesta imatge, difícil d'oblidar.
I finalment, el cim del Piton des Neiges (3070 m.). El dia perfecte, que sigui diumenge i que estiguem en plenes vacances europees, fa que avui hi hagi molta gent per aquí. Tot i el sol, la temperatura aquí dalt és d'uns 5º, o sigui que calor precisament no fa.
(Foto: col·lecció Lorenzo Giménez)
Com a curiositat, el cartell que tenim a les mans no és un cartell que estigui al cim, sinó que hi ha gent que se'l fa amb el disseny a mida i el puja fins al cim. Amablement ens l'han deixat per foto.
(Foto: Lorenzo Giménez)
Fetes les fotos, toca baixar. El Piton des Neiges, màxima altura de l'illa i de l'oceà Índic és un antic volcà que porta 12000 anys inactiu. Això fa que l'entorn del cim sigui bastant marcià. A la foto següent, el cim vist tot baixant.
Ja veieu que tot i que és ben d'hora, els núvols i la boira ja inunden el paisatge. Aquest és un dels motius pels quals és aconsellable sortir ben d'hora cap al cim, ja que a mig matí podem trobar-nos en mig d'una espessa boira.
Arribem de nou al refugi, que trobo que per ser EL refugi del Piton des Neiges, és bastant "cutrillo", molt diferent dels refugis francesos guardats que podem trobar al Pirineu o als Alps.
Marxem del refugi després d'una breu pausa i desfem el camí cap a Cilaos...
...que veiem ben avall.
De baixada podem observar amb deteniment els boscos que no hem vist de nit, i és que un dels atractius de la Réunion és la diversitat de flora i fauna que podem observar (si tenim sort en el cas dels animals, és clar), amb noms de pardals tant curiosos com el tec-tec o el tuit-tuit...
...per no parlar dels espectaculars aràcnids com la Nephila Inaurata, gran aranya però inofensiva, que sovint teixeix les teranyines pels senders que recorrem. Bé, ella és a casa seva.
I el sender acabar de nou al pàrquing de Le Bloc, on un bus baixa fins a Cilaos, Nosaltres, però, farem a peu els tres quilòmetres que queden fins a la ciutat per tancar la ruta on l'hem començat, arribant de nou a Cilaos unes dotze hores després d'haver iniciat l'ascensió al Piton des Neiges.
