dissabte, 11 de setembre de 2021

Soum des Salettes (2976 m.)

Hi ha cims que, com aquest, queden fora del selecte club dels 3000's metres per molt poc. Això, però, mai pot ser una excusa per no anar-hi, ja que qualsevol cim -per petit que sigui- té darrere una història, un significat, o una posició determinada que fan que tingui un atractiu. En el cas del Soum des Salettes, la seva ubicació el fa un mirador de primer ordre cap a alguns dels cims de 3000 metres més imponents de la frontera entre França i l'Aragó, des de la Munia fins al Pic Long passant pel Monte Perdido i el Vignemale.

Des del pàrquing de l'estació de Piau Engaly cal prendre el camí que remunta cap al Port de Campbiel, seguint un cartell indicador. Només sortir, ja veiem el nostre objectiu al fons de la vall.

Al cap d'una hora de camí fem una parada per agafar aigua...

...i enfilem la pujada cap al Port de Campbiel per un camí ben marcat i de bona petja.

Arribats al coll en dos hores i quart, es bon moment per fer una pausa tot i que aquí el vent es deixa notar...

...que va disminuint mentre remuntem els prop de quatre-cents metres de desnivell que queden fins al cim.

I en uns cinquanta minuts ens plantem dalt del cim, coronat per una gran fita, i podem gaudir de les vistes cap als cims de 3000 metres de la zona...

...com els que coronen el circ de Tromouse (la Múnia, etc...) o el Pic Long. Més lluny es deixa veure el Neouville i tot i que avui no serà possible per la boira, des d'aquí es veuen el Vignemale i alguns dels principals cims d'Ordesa.

 

 

 Foto de grup per celebrar el cim i commemorar la Diada d'enguany...

 (Foto: Ramon Pach)

...i tornem per on hem vingut. El camí de baixada és fa molt còmodament i permet avançar ràpid.



En lloc d'anar directament cap al pàrquing, però, farem una petita desviació per anar cap a Lac du Badet, i així acabar d'arrodonir la sortida abans de tornar cap al cotxe.

(Foto: Ramon Pach)

(Foto: Ramon Pach)
 
En total, unes sis hores i mitja de sortida (comptant parades) per fer els setze quilòmetres i prop de mil dos-cents metres de desnivell per pujar al Soum des Salettes. I si voleu el track el teniu aquí.


dissabte, 4 de setembre de 2021

Mirapallars (1672 m.) i Tossal de les Torretes (1676 m.)

Tot i que la calor fa que l'estiu no sigui la millor època per apropar-se al Montsec, la cara nord d'aquesta muntanya permet fer alguna excursió sense abrasar-nos pel sol excessivament. És així que decidim pujar als cims del montsec de Meià (o de Rúbies), pel clàssic camí de les 100 corbes.

Deixem el cotxe on tot just comença el camí, on un senyal indica que tenim dos hores i vint minuts de camí i set-cents metres de desnivell fins al santuari de Sant Salvador del Bosc. El camí s'inicia per una pista forestal que més amunt es transforma en el camí de ferradura que, després de fer cent corbes, ens portarà fins aquesta típica ermita del Montsec. La vall de Barcedana va quedant avall, amb el poble de Llimiana en un lloc ben destacat (i enlairat).

De pujada anireu trobant petits oratoris dedicats a diferents sants, com sant Sebastià o la Mare de Déu de Montserrat, que ens indiquen que ens apropem a un lloc assenyalat.


En una mica menys de dos hores arribem al Sant del Bosc. L'edifici que veieu a la foto següent és un refugi que hi ha al costat de l'ermita, bastant precari, i que tot i que es pot utilitzar caldria fer-hi una renovació total. No sé qui se'n cuida actualment, però caldria millorar-ne les condicions.

A tocar del refugi és on hi ha el santuari de Sant Salvador del Bosc (o simplement el Sant del Bosc), on hi podreu trobar multitud d'ofrenes, promeses i altres peticions al guardià d'aquestes contrades. Sigueu o no creients, sigueu respectuosos. El Sant del Bosc fa segles que és aquí.

El lloc és ideal per fer una parada i gaudir de les vistes. Després seguim el camí cap al Mirapallars perdent altura inicialment i tornant-la a guanyar ràpidament, cosa que ens permet veure on s'ubica el santuari.

El camí acaba en una cruïlla. A la dreta un camí ens portaria cap a la Portella Blanca i Rúbies, i a l'esquerra s'obre una pista forestal, que seguirem. La pista desemboca a la pista que puja des de l'Hostal Roig, i que seguirem fins a trobar la desviació al Mirapallars, també per pista. La nombrosa presència d'aquestes pistes es deu a les campanyes de reforestació que s'han fet a la zona, així com a la surrealista prospecció que es va fer al Montsec als anys 60... per trobar petroli.

La pista acaba al collet del Grau Ample, on prendrem un corriol per anar cap al Mirapallars, molt aprop, i on fem el primer cim del dia. El cim, a 1672 metres, està indicat amb una bústia.

Seguint la carena, podeu veure al fons el cim del Tossal de les Torretes, proper objectiu...

...que no assolirem sense abans gaudir de les vistes, en un dia mig ennuvolat que li dóna un encant especial a tot plegat. A la foto següent, vista cap a Sant Mamet, un altre dels clàssics cims de la zona, i just sota nostre tota la coma de Meià, que dóna nom a aquesta banda del Montsec.


Des del Mirapallars només cal seguir en direcció oest per camí més o menys definit fins arribar al cim del Tossal de les Torretes (1676 m.), sostre comarcal de la Noguera indicat amb un vèrtex geodèsic. Pel camí anirem trobant nombroses restes de trinxeres i parapets, ja que aquesta zona fou primera línia del front del Segre durant la guerra civil espanyola.

Fet el segon cim del dia seguim carenejant fins arribar a la Portella Blanca, pas natural entre les dos vessants del Montsec, i on hi ha el camí que baixa directament fins al poble abandonat de Rúbies.

 
Arribats en aquest punt, portàvem la idea de seguir un camí que ens portaria de nou cap a les cent corbes, però el track que portem ens indica un camí de baixada (no apareix als mapes) que veiem marcat amb fites, aixi que el seguim. El camí va travessant trams de bosc...

 
...i té vistes magnífiques sobre les parets de Terradets, el pantà... No el coneixíem i ens ha agradat molt, i malgrat dubtàvem si el camí seguiria i hauríem de baixar "a sac" pel mig d'un barranc, no ha estat així i hem pogut arribar sense complicacions fins al cotxe.

 
Una bonica jornada de muntanya que permet fer dos cims (un dels "100 cims" de la FEEC i el sostre comarcal de la Noguera) pujant per l'històric camí de les 100 corbes, i que si també voleu fer us podeu descarregar aquí.

dimarts, 24 d’agost de 2021

El Casco (3006 m.)

Segona jornada de l'estada a Bujaruelo per fer un altre dels 3000´s pendents de la zona, amb l'al·licient que aquesta ruta permet visitar el sempre espectacular emplaçament del refugi de Sarradets i la Brecha de Roland. Des del refugi de Bujaruelo seguim l'itinerari cap al port de mateix nom, en un matí marcat per la boira i el vent que fa dubtar sobre si el dia serà tant bo com esperàvem. Però conforme pugem, el cel es va obrint...

...fins endinsar-nos en l'antic terreny glacial que encara conserva restes de gelera, com aquesta del Tallón.

En unes tres hores de camí arribem al refugi de Sarradets (o de la Brecha) situat a 2587 m., per fer una parada i un "café au lait" de mig matí. El refugi està en obres, i és que n'estan ampliant la capacitat i fent-hi millores des de fa uns anys, així com arreglant els desperfectes causats per una allau el 2019.


El que no ha canviat és la seva espectacular ubicació, als peus de la Brecha de Roland, on s'hi arriba per un costerut camí que guanya uns tres-cents metres de desnivell.

Realment la Brecha de Roland és un dels llocs més espectaculars del Pirineu, i és que hi ha molts excursionistes que no van a fer cap cim i simplement pugen fins aquí, ja sigui per la bretxa...

...o per contemplar la vista cap a la banda d'Ordesa.

La majoria de gent que puja cap als cims opta pel Tallón (3144 m.), un cim molt assequible i el més alt d'aquesta banda d'Ordesa, però avui el nostre objectiu és anar cap al Casco. Des de la bretxa, cal seguir un camí planejant/baixant cap al Paso de los Sarrios (a la foto), un pas equipat amb una cadena però fàcil de fer, amb bones repises i sense exposició (alerta perquè amb neu o gel ja deu ser una altra història)...

...i que ens portarà cap al Collado de los Sarrios (2749 m.) en una hora des del refugi. Ara tocarà guanyar altura cap als cims, tenint la vista en primer lloc cap a la Torre de Marboré (3009 m.)...

...i després d'anar seguint les fites i alguna petita grimpada...

 ...fer cim al Casco de Marboré (3006 m.). La boira encara present dificulta una mica les vistes, però afegeix sensacions alpines a la zona. De Bujaruelo al Casco han sigut unes cinc hores de camí i uns 1700 metres de desnivell positiu.

Desfem camí per anar de nou cap a la bretxa, ara ja amb un cel més obert...

...que permet gaudir de les vistes cap a les impressionants del circ de Gavarnie.

I un cop deixat enrere el refugi de Sarradets, arribem de nou al Port de Bujaruelo des d'on caldrà fer un darrer descens de nou-cents metres de desnivell fins arribar de nou al punt de partida.

En resum, una jornada de vint-i-quatre quilòmetres i prop de mil nou-cents metres de desnivell positiu, que fareu en unes vuit hores i mitja. Si no l'heu fet, podeu completar la jornada fent també la Torre de Marboré (calculeu un parell d'hores més de ruta). No us puc penjar el track per un error tècnic amb el GPS, però teniu aquest que també us anirà bé per fer la ruta.


dilluns, 23 d’agost de 2021

Grand Tapou (3150 m.) i Pic du Milieu (3130 m.)

Els 3000´s que rodegen la gelera del Vignemale, des de l'Espalda de Chausenque fins al Montferrat, van caure d'una tacada ja fa temps seguint l'entretinguda aresta que els uneix. Però a l'arribar a aquest darrer cim, un profund tallat dificulta la progressió cap a les puntes Superior i Inferior del Tapou, el Grand Tapou i el Pic du Milieu. Avui ha sigut el torn per aquests dos cims, però en lloc de pujar-hi des de la presa d'Ossoue hem fet l'ascensió des de Bujaruelo, cosa que suposa fer més de 30 quilòmetres i uns 2700 metres de desnivell positiu.

Iniciem la ruta davant del refugi de Bujaruelo, prenent el camí que porta cap al coll de Bujaruelo. Al cap d'un quilòmetre i mig, però, prenem un altre camí a l'esquerra en direcció a l'Ibón de la Bernatuara. La pujada es fa per un camí ben marcat que va travessant prats alpins fins arribar a aquest estany. Un lloc molt bonic, ja que sembla que estiguem dins el cràter d'un volcà. Fins aquí tardarem unes dos hores per superar els primers mil metres de desnivell del dia.

Ara tocarà perdre altura cap al vessant francès, on la boira ens espera...


 

...tot baixant per la vall de la Canau fins a trobar la Cabana de Lourdes (1920 m.)... 


...i una mica més endavant deixarem el camí principal per desviar-nos cap a l'esquerra tornant a guanyar desnivell. Anirem trobant fites en direcció als llacs de Montferrat i, superada la boira, el dia esplèndid ens permet veure els dos cims objectiu del dia.


Després de quatre hores de marxa arribem als estanys de Montferat (2340 m.), lloc ideal per fer una parada o per fer un bivac si decidiu fer aquesta llarga ruta en dos dies.


Conforme anem pujant la boira es va dissipant, i apareixen els cims d'Ordesa darrere nostre...


...i que ens acompanyaran fins fer cim al Grand Tapou (3150 m.). Des d'aquest cim tenim una vista magnífica cap als cims d'Ordesa, els Infiernos, el Midi d'Ossau (lluny), i evidentment sobre la gran marmolera que hi ha a tocar del Montferrat, just davant nostre. També la Pique Longue del Vignemale (al fons de la foto), i llàstima que no es pugui veure la gelera. De Bujaruelo fins aquí han sigut unes cinc hores i mitja i 2200 metres de desnivell positiu.

Des del cim del Tapou teniu l'opció de fer les puntes Inferior (3124 m.) i Superior (3132 m.) del Tapou. Haureu de perdre altura per terreny descompost per tornar a guanyar-la després per fer les agulles. Sense ser difícil, sí que heu d'anar amb compte pel terreny descompost. Nosaltres però, decidim no allargar la jornada més del compte i comencem a desfer camí fent el Pic du Milieu (3130 m.) i tornant de nou cap a Bujaruelo per on hem vingut.

Baixem de nou fins a la cabana de Lourdes i toca remuntar la vall de Canau fins a l'Ibón de Bernatuara (9h 50')...


...per tornar a baixar de nou cap a Bujaruelo, on arribarem després de perdre mil metres més de desnivell.


 

En resum, una ruta molt llarga (prop de 32 quilòmetres) i amb un desnivell positiu important (2720 metres) i que fareu en unes dotze hores. Heu de preveure una jornada llarga i intensa, cal anar ben esmorzat. I si voleu el track, el teniu aquí.