Fa uns anys, anar al Ripollès des del pla de Lleida era tota una aventura. Amb cotxe, un llarg viatge, i amb transport públic, una epopeia només reservada per als més valents. Ara, la millora de les comunicacions facilita les coses, i fa que els de l'oest de Catalunya ens puguem plantejar apropar-nos a aquesta part del país sense desesperar-nos.
Així, hem posat rumb al Taga, un cim modest però amb unes vistes magnífiques sobre bona part del Pirineu oriental. La ruta comença a tocar de l'ermita de Santa Magdalena de Puigsac, on iniciem la marxa pujant per una pista forestal...
...que puja per dins d'un bosc fins arribar als abeuradors de Noufonts. En aquest gran pla acaben els arbres i comencen els prats alpins...
...que remuntem seguint el barranc de Noufonts. El camí està força trillat pel pas del bestiar i els excursionistes, així que no hi ha pèrdua.
De camí al cim, trobem una de les curiositats de la sortida. Són les restes d'un búnquer, que formava part d'aquell tronat projecte de Franco anomenat "Línia P" i que pretenia fortificar el Pirineu per evitar una possible invasió des de França.
Seguim pujant i encarem els darrers metres de desnivell positiu...
...fins que en poc menys de dues hores, fem cim al Taga (2040 m.) on trobem una gran creu i un vèrtex geodèsic.
Des del cim veiem tota la serra Cavallera i el seu punt més alt, el Puig Estela (2013 m.), que és cap on ens dirigirem. Des del cim del Taga, bones vistes cap a tot arreu i cims com el Pedraforca, el Puigmal, la serra d'Ensija...
Baixem del Taga en direcció a la Portella d'Ogassa (1800 m.), i des d'allà anirem seguint la carena de la Serra Cavallera...
...passant pel cim del Puig Coma d'Olla (1938 m.)...
...i seguint carena amunt cap al punt més alt.
Una hora i poc després de fer cim al Taga, fem el darrer cim del dia, el Puig Estela (2013 m.), coronat amb una fita de grans dimensions...
...i des d'on tenim bones vistes sobre els cims del Pirineu Oriental.
La ruta que havíem de seguir continua la carena de la Serra Cavallera fins al Coll de Pal, però des del cim ens plantegem si és possiblabaixar directament per la cara nord, travessant el bosc del Tarter. Ens hi llencem, i si bé és possible baixar-hi, és molt incòmode. No hi ha sender, el terreny és força inclinat, i a més a més relliscós per la presència d'herba, així que és totalment desaconsellable. Només algun tram de tartera ens facilita l'avanç, però el guany de temps és mínim, així que no val la pena.
A la foto següent, la cabana de l'Orri Vell, des d'on podem veure el bosc que hem travessat a la baixada. A l'altura de la cabana, només cal prendre la pista forestal i iniciar el descens...
...que combinant pista forestal i sender -indicat amb marques grogues- anirem seguint fins arribar de nou a l'ermita de Santa Magdalena de Puigsac.
En total, unes cinc hores de sortida, amb uns mil metres de desnivell positiu. I si voleu un track, us recomano aquest, que originàriament és la ruta que volíem seguir.
