Situada a tocar de Balaguer i de camí cap al port d'Àger, la zona de Santa Linya i les Avellanes és un interessant racó per fer sortides més o menys llargues per territori 100% pre-pirinenc. Els escaladors tenen en la Cova Gran de Santa Linya un objectiu de màxim nivell, on curiosament conviuen vies de màxima dificultat i una excavació arqueològica, però potser els excursionistes es deixen seduir més pels encants del Montsec o Sant Llorenç de Montgai. Això fa que aquesta zona quedi en segon pla, però és un error, ja que també hi podem trobar sortides interessants com la que ens porta a visitar el Balconet de Santa Linya i l'ermita de Sant Pere de la Vall.
Iniciem la ruta al poblet de Santa Linya, on començarem a caminar per una ampla pista forestal. Al cap de poc d'iniciar la marxa, trobarem a l'esquerra un corriol que porta cap a Sant Urbà, Sant Pere de la Vall i el Balconet, però no l'agafarem ja que per aquí serà per on tornarem, fent així una ruta circular d'uns tretze quilòmetres. Anirem caminant per pistes fins arribar al Balconet, entremig de camps només esquitxats per restes d'antics masos.
La primera hora d'excursió es pot fer una mica monòtona, però en servirà per anar fent cames per baixar al barranc de Sant Pere. A més, l'espera val la pena perquè l'arribada al Balconet ens oferirà una vista espectacular sobre les parets del Doll i el pantà de Camarasa.
Des d'aquest punt també podem veure gairebé tot el Montsec. A una banda de Terradets el Montsec d'Ares...
...i a l'altra el Montsec de Rúbies o de Meià.
Un cop haguem gaudit de les vistes desfarem uns metres el camí fins al Balconet per anar a agafar un corriol que ens baixarà al barranc de Sant Pere. De camí cap a l'ermita trobarem restes de parapets construïts durant la guerra civil, ja que l'any 1938 aquesta zona es trobava al bell mig del front del Segre. Trobarem restes de diversos parapets i cartells indicadors sobre el conflicte a la zona.
Anem avançant i el camí comença a perdre altura cap al barranc de Sant Pere. Trobarem alguns passos equipats amb cadenes, però sense dificultat. A l'altra banda del barranc s'alcen unes parets dignes de veure...
...i per on planegen els voltors (o és un trencalòs?) aguaitant-nos des de dalt.
Finalment apareix davant nostre l'ermita de Sant Pere la Vall (o de Queralt), situada damunt d'un cingle literalment on Jesucrist va perdre les espardenyes...
Per accedir a l'ermita tenim dos camins. Un sender ben marcat sense cap dificultat i un altre accés on trobarem passos equipats. Nosaltres vam pujar pel camí equipat i vam baixar pel camí normal. El primer pas equipat és fàcil i puja per la petita canal que veieu a la foto.
Després trobem un altre pas, equipat amb un cable i una cadena. A la foto no es veu bé però aquí sí que hi ha pati, ja que el pas cau directament sobre el barranc. No és difícil, però és exposat. Això sí, és un pas molt curt. El mapa el marca com a via ferrada i si voleu us podeu assegurar al cable.
Després d'aquests passos entretinguts arribem a l'ermita, i al mateix emplaçament hi ha les restes d'un castell (!). Sembla impossible que en un lloc tant petit hi hagi lloc per dos edificis. Aneu amb compte perquè l'estat de tot plegat és bastant precari. A la foto següent, l'absis de l'ermita.
Això sí, el lloc és un emplaçament magnífic per fer un mos amb vistes sobre el pantà de Camarasa i les parets del Doll, que veieu al fons de la foto.
Acabada la visita, tornem cap al barranc de Sant Pere baixant pel camí normal. També hi trobem una cadena, però en aquest cas poc necessària.
Tornarem cap a Santa Linya remuntant el barranc de Sant Pere, i així farem una ruta circular. Al barranc hi trobarem alguna cadena i algun que altre ferro, però en llocs sense dificultat.
Quan sortim del barranc trobarem de nou pistes forestals, que combinarem amb algun corriol per tornar de nou cap a Santa Linya, on acabarem la sortida.
I si voleu el track de la ruta, només heu de clicar aquí.