Mam Tor (517 m.) i Lose Hill (476 m.)

Al sud de les Pennines hi ha una altra de les zones de muntanya d'Anglaterra, el Peak District. Malgrat que el seu nom ens pugui fer pensar que hi trobarem grans altures no és així, ja que els seus cims es situen al voltant dels 500 metres.

Arribats amb tren al poble de Hope, iniciem la marxa cap al veí poble de Castleton. La primera part de l'excursió és pràcticament plana, uns quatre quilòmetres, que ens permet anar prenen contacte amb el típic paisatge de la zona...

Arribats a Castleton travessem el poble i posem direcció cap a Cave Dale, un barranc excavat per l'erosió on podrem veure diferents coves. A la zona de Castleton també hi ha diferents coves per visitar si en sou aficionants, així com l'interessant Peveril Castle.

Després d'un suau descens per una zona més plana, ja tenim a la vista l'objectiu principal de la sortida, el Mam Tor, el cim més important de la zona, on s'hi han trobat jaciments de l'edat del Bronze.

El camí, molt fàcil, el trobareu empedrat a trams. Aquest és un recurs molt utilitzat a Anglaterra, ja que malgrat els dies "d'estiu" que hem tingut, no és aquest temps el més habitual. Els camins amb lloses faciliten el pas quan tot està enfangat per la pluja.

Assolim el cim del Mam Tor (517 m.), des d'on tindrem una magnífica panoràmica de la zona...

...i posem rumb al segon cim del dia, seguint la fàcil carena que és desprèn del Mam Tor...

...i que ens porta al cim del Lose Hill (476 m.)

Des d'aquí iniciem la part final de l'excursió, de retorn a Hope...

...i amb una darrera mirada cap a Lose Hill, tanquem la porta de les sortides senderistes a Anglaterra fins a algun altre any. See you soon!

I si voleu el track de la sortida, només heu de clicar aquí.

Brontë Way

En això de la muntanya cadascú té les seves dèries particulars. A mi el que més m'agrada són aquelles rutes que combinen l'excursionisme amb la història, per visitar escenaris de fets històrics importants, però una altra combinació que també funciona molt bé és la de muntanya i literatura. Són molts els itineraris de muntanya que recorren escenaris de novel·les, i avui hem anat precisament a fer-ne un.

Bé, potser no és ben bé l'escenari d'una novel·la en concret, però sí on les germanes Charlotte, Emily i Anne Brontë van inspirar-se per escriure els seus poemes i novel·les, la més destacada de les quals és la de Jane Eyre, de Charlotte Brontë, publicada l'any 1847.

L'itinerari comença al petit poble de Haworth, on vivien, a tocar de l'església on son pare feia de pastor. Anirem seguint els cartells de l'itinerari...

...que ens endinsen en aquesta ruta d'inspiració literària...

...farcida de camps de bruguerola (heather, en anglès), una planta molt comuna de la zona del Yorkshire Dales, amb les característiques flors de color lila.

Passem a tocar dels prats de pastura amb les omnipresents enclosures que delimiten un i altre camp...

...fins arribar a les Brontë waterfalls. No espereu cascades espectaculars, però sí un agradable lloc on refrescar-se, més encara en un dia esplèndid com avui.

Fem una breu parada i posem rumb al següent punt important de la ruta, Top Withens, que podeu identificar a la foto següent perquè és on hi ha aquell arbre solitari.

Top Withens són les restes d'una antiga construcció i, diuen, que aquest lloc va servir d'inspiració a Emily Brontë per la novel·la Wuthering Highs. El paisatge que hi descriu s'assembla, però la casa de la novel·la no s'assembla a la que hi ha a Top Withens, tal com una placa ens recorda en aquest lloc.

Fetes les fotos, iniciem el retorn baixant cap al poble de Stanbury, a tocar del pantà de Lower Laithe...

...des d'on per carretera arribarem de nou a Haworth.

I si sou molt literats, podeu arrodonir la  sortida amb la visita al Brontë Parsonage Museum, la casa parroquial on vivien les germanes Brontë. I el track de la sortida, aquí.

Pen-Y-Ghent (694 m.)

Com ja us vaig comentar en un viatge anterior a les Costwolds, Anglaterra no és un país de grans muntanyes -com ho entenem aquí- i presenta unes altures més aviat modestes si les comparem amb el Pirineu. Tot i això, al "countryside" anglès també és possible ascendir cims i meravellar-se amb el paisatge, on trobarem racons que bé mereixen una excursió.

En aquesta ocasió hem visitat la zona dels Pennines per ascendir un dels cims més emblemàtics, el Pen-Y-Ghent, que amb quasi 700 metres d'altura és un bon mirador dels paratges de la zona. El nom del cim no és en anglès, sinó en cúmbric, una antiga llengua celta que es parlava a la zona a l'edat mitjana i que es va extingir al segle XII. Hi ha diverses traduccions del nom, com a "Cap del Vent" o "Cap de la Frontera", i és que ambdós serien acceptables, ja que és un punt destacat de la zona (apte com a fita fronterera) i a més a més totalment desprotegit del vent, com vam poder comprovar.

Iniciem l'excursió al poble de Horton-in-Ribblesdale -on hi podem arribar en tren fàcilment des de Leeds- i anirem a buscar que surt des del davant del Pen-Y-Ghent Café. A la foto següent, podeu veure el cim del Pen-Y-Ghent des de l'estació de trens.

El camí no té cap secret i si hi ha bona visibilitat es evident la direcció que hem de prendre, primer per una zona amb les característiques "enclosures" del camp anglès...

...per seguir costa amunt a tocar de les parets que delimiten els camps. El camí el trobareu ben marcat i segur que hi trobeu gent, ja que aquesta és una sortida força popular a la zona.

Ben aviat veiem damunt nostre el Pen-Y-Ghent que des d'aquí sembla més escarpat...

...però que es deixa pujar bé des del collet que separa els termes de Horton-in-Ribblesdale i Halton Gill, coll amb porta i tot!

Des del coll, giren a l'esquerra i comencem la pujada final, que es fa bé, amb alguna secció amb més roca que dona pas a un sector més planer...

...fins arribar al cim del Pen-Y-Ghent, a 694 metres d'altura.

Per fer el camí de baixada, creuem el mur que separa els termes i seguim els senyal del recorregut dels "Three Peaks", una altra sortida popular de la zona que enllaça el Pen-Y-Ghent amb altres dos cims. Avui no serà el dia de fer-lo, perquè no és tard, però sí que vol ploure. El camí que seguim també coincideix amb la Pennine Way, un dels National Trails (com un GR) que es poden fer a Anglaterra.

De baixada, anem gaudint de la fresca i el paisatge anglès...

...i fem la següent parada al Hull Pot, una gran cavitat per on desemboquen les aigües subterrànies de la zona. Avui no en baixa gens, però aquí podeu veure una foto de quan baixa ben ple.

Ja només queda tornar, així que posem direcció de nou a Horton-in-Ribblesdale, per un camí flanquejat de murs de pedra...

...que ens portarà de nou al poble, on agafarem el tren de tornada cap a Leeds.

Un recorregut d'uns 10 quilòmetres que fareu en unes tres hores tranquilament. I si voleu el track de la sortida, cliqueu aquí.

Tusse de Remuñe (3041 m.) i Pico Rabadá (3045)

Nova sortida d'estiu del Club Alpí Bell-lloc, que aquest cop ens ha portat cap a la vall de Benasc, per ascendir aquests dos cims recorrent dos de les valls més emblemàtiques de la zona, com són la vall de Remuñe i la de Lliterola.

Sortim ben d'hora i iniciem el camí per la vall de Remuñe, tenim una llarga jornada per davant, primer per camins herbosos...

...que ens endinsen vall amunt cap a una zona més pedregosa. Al fons de la vall destaca la Forqueta de Remuñe, cim inconfusible de la zona i que ens marca la direcció a seguir.

(Foto: Laura Martínez)

Amb vistes a la Forqueta, fem una parada abans de pujar cap al Portal de Remuñe...

(Foto: Laura Martínez)

...coll que dóna accés a la Tusse de Remuñe, i des d'on tenim bones vistes cap a l'Ibón Blanco de Lliterola i el Pic del Perdiguero (3222 m.)...

...així com dels cims objectiu de la sortida, la Tusse de Remuñe i el Pico Rabadá, que veieu a la foto següent...

...i que semblen "inofensius" al costat dels pics de Crabioules (3116 i 3106 m.).

Arribats al cim de la Tusse de Remuñe, anem fins al cim del Pico Rabadá per la cresta, aèria però fàcil, i avui amb unes vistes espectacular cap al mar de núvols damunt de França.

(Foto: David Folguera)

Fem la foto de cim al Pico Rabadá (3045 m.)...

(Foto: Laura Martínez)

...i desfem el camí fins a la Tusse de Remuñe (3041 m.), on fem la foto oficial de la jornada.

(Foto: Jaume Folguera)

Desfem el camí de pujada, fent una darrera ullada a la capçalera de la vall, amb el Collado Superior de Lliterola encara amb restes de neu...

...i baixem per la vall de Lliterola a buscar de nou la vall de Benasc.

En resum, una ruta circular que permet fer dos cims fàcils de tres mil metres, amb bones vistes, i conèixer aquestes dos valls emblemàtiques de la zona de Benasc. I si voleu el track, cliqueu aquí.

El coll de Malrem (1131 m.)

S'apropa un nou 11 de setembre i de ben segur que un milió de persones sortirà de nou al carrer a demanar la independència, però hi va haver un temps en que la lluita per la independència era mantinguda per uns pocs, molt pocs, militants de pedra picada que entre la clandestinitat i la repressió no van deixar de treballar per aquest objectiu. El nostre país té un deute pendent, si parlem de memòria històrica, amb aquestes persones, que van mantindre encesa aquesta flama quan l'independentisme era una opció minoritària i sovint socialment mal vista.

Mols d'ells van haver de patir presó (no és el primer cop que hi ha presos polítics independentistes) i també l'exili, i fou a la Catalunya Nord on molts van refugiar-se. Així, avui, hem decidit visitar un d'aquests passos de la clandestinitat, el Coll de Malrem.

Iniciem la sortida a Beget, un poble preciós que en gran part es conserva perquè és un dels més aïllats de Catalunya, amb carreteres "distretes"tan per anar a Ripoll com a Olot. A la foto següent, la coneguda església de Beget, on iniciem la marxa en direcció al Coll de Malrem...

...i anem guanyant desnivell per terreny boscós, seguint les marques del GR83 (Mataró - Canigó) i també unes marques grogues...

...mentre anem deixant Beget avall.

El primer punt destacat de la ruta és l'Oratori de Sant Antoni de Can França, amb un petit obelisc - capella...

...i des d'on agafarem una pista forestal, i més endavant un corriol...

...que ens porta fins al coll de Malrem, a la foto, situat a 1131 metres.

 

Allà hi trobem la fita que marca la frontera entre els estats espanyol i francès, però a ambdós costats és Catalunya, concretament les comarques del Ripollès i el Vallespir. Aquest espai ha estat protagonista de la nostra història contemporània. Primer, com un dels colls per on milers de persones -es calcula que unes 5000 ho feren per Malrem- van fugir de les tropes franquistes durant la guerra civil; més tard, com un dels passos clandestins de la militància independentista entre els anys 60 i 80.

Tot just el mes passat es va col·locar aquesta placa al coll de Malrem, tot i que no sabem qui ho va fer.

Des del coll de Malrem iniciem el descens en direcció a Rocabruna, seguint les marques grogues...

...mentre gaudim de les vistes cap al sud, sobre les muntanyes de l'Alta Garrotxa...

...i on destaca (a l'esquerra de la foto) el cim del Comanegra (1557 m.), sostre de la Garrotxa.

El següent punt interessant de la jornada són les restes del castell de Rocabruna, del segle XI, i que s'alça a 995 metres just damunt del llogaret de Rocabruna. Des d'allà també tindreu bones vistes de la zona.

A partir del castell començarem a perdre desnivell decididament, i a l'altura del Molí d'en Sorolla (a la foto) prendrem el GR11 per, a través de boscos, tornar al punt d'inici a Beget.

En total unes quatre hores i mitja de camí, i si voleu el track el podeu descarregar aquí.