dissabte, 29 d’abril del 2017

Aneto (3404 m.)

Enguany, tancament de temporada d'esquí de muntanya "por todo lo alto". Després d'haver-ho ajornat un parell de cops aquest hivern, finalment cau el pic d'Aneto. No quedava gaire clara la previsió meteorològica però finalment van donar bon temps (fins al migdia) per dissabte, així que caldrà intentar-ho.

Fem nit al pàrquing de Llanos del Hospital, on hi ha molta gent que porta de cap el mateix objectiu que nosaltres, així que de bon matí comença el moviment. Tot i que el dia anterior ha nevat, aquí no ha quallat, i per tant tocarà carregar esquís una estona.


Després d'uns tres quarts d'hora de porteig, ens calcem els esquís i comencem a pujar cap a la Renclusa...


...des d'on comença la pujada de veritat cap al cim.


Anem guanyant altura cap al Portillón Superior. Hi ha gent, però menys de la que esperàvem. També bastanta gent amb raquetes i a peu, que avancen amb dificultat per la neu caiguda el dia anterior, que és manté pols. A la foto següent, pujant cap al Portillón amb el Salvaguardia al fons.


Al cap d'unes tres hores de sortir del pàrquing de Llanos, arribem al Portillón Superior (2895 m.) d'es d'on ja veiem el nostre objectiu. Abans, caldrà creuar la gelera.


De més aprop, les traces de baixada ja ens indiquen que el descens valdrà la pena. Això sí, primer caldrà guanyar-s'ho.


Una curta desgrimpada ens situa a la gelera, calcem esquís, i comença el llarg flanqueig...


...fins a situar-nos a les darreres rampes que porten cap al cim.



Deixem esquís, i cap al Pont de Mahoma, darrer pas abans del cim.

(Foto: Alberto Riverola)

I finalment, cim a l'Aneto (3404 m.), sostre del Pirineu!

 



Vistes cap al Tuc de Mulleres, on hi vam ser no fa gaire, i les muntanyes ribagorçanes. A l'esquerra de la foto, la Val d'Aran.


Vista cap al sud, en direcció al Vallibierna. Ja arriben els núvols. Tal com deia la previsió, avui el mal temps ve de sud i a partir del migdia, comença a tapar-se la zona de l'Aneto.


Tornem a creuar el Pont de Mahoma per recuperar els esquís...


 (Foto: Alberto Riverola)

...i avall cap als Aigualluts, uns 1300 metres de desnivell més avall. La primera part de l'esquiada la fem sobre dos pams de neu pols espectacular.

 (Foto: Alberto Riverola)



Més avall, la neu està més encostrada, però encara es deixa governar prou bé.



En una hora de descens, arribem als Aigualluts. Més amunt, a l'Aneto, ja han arribat els núvols. Semla que el temps canvia a pitjor.

 (Foto: Alberto Riverola)

I  a partir dels Aigualluts esquiem algun tram, però la neu ja gairebé ha desaparegut, així que tocarà carregar de nou els esquís fins a tornar al pàrquing de Llanos del Hospital.


En total, han estat unes 6 hores d'ascens fins al cim, amb gairebé 1800 metres de desnivell positiu. Una hora més per baixar fins a Aigualluts (amb alguna parada), i finalment una hora i mitja de porteig fins al pàrquing. I si voleu el track el podeu descarregar aquí.

diumenge, 9 d’abril del 2017

Pic de la Font Blanca (2906 m.)

Quan la calor apreta i la neu a cotes baixes comença a fondre, Andorra sempre és una bona opció. El fet que puguem arribar en cotxe fins a una altura considerable, facilita la pràctica de l'esquí de muntanya sense haver d'arrossegar (gaire) els esquís a l'esquena muntanya amunt. El cim triat, el Pic de la Font Blanca, que segons hem llegit, és un dels millors descensos que es poden fer a el país dels Pirineus. Així que, cap allà hi falta gent.

De bon matí, preparem els trastos i comencem el camí amb els esquís a l'esquena, remuntant uns 150 metres de desnivell a peu seguint el camí d'estiu, amb algun pas entretingut...


(Foto: Lo Folguereta)

Més amunt arribem a un pla des d'on veim el primer collat que hem de superar avui, encara amb la neu ben dura.



A l'altra banda de la vall, el sol ja arriba a les pistes d'Ordino - Arcalís. Pocs esquiadors ja a aquestes altures de la temporada, però encara hi ha molta neu.



Superat el primer collat, un altre pla, i un segon, i un tercer collat que anem superant...




(Foto: Jacint Millat)

...fins arribar a l'aresta del Font Blanca, que cal remuntar per guanyar els darrers 150 metres de desnivell. A la foto següent, l'inici de l'aresta i el cim al fons.



Conforme pugem, anem guanyant verticalitat...



...fins situar-nos a tocar del cim.



I després d'unes tres hores d'ascensió, fem cim al Pic de la Font Blanca (2906m.)


(Foto: Jacint Millat)


(Foto: Jacint Millat)

El dia radiant fa que les vistes siguin encara més espectaculars...


(Foto: Lo Folguereta)

Vista cap a la Pica d'Estats i el Montcalm...



...i una espectacular panoràmica.



Fetes les fotos, iniciem el descens. La pala somital del Font Blanca ens permet fer un descens de prop de 450 metres, directe, ràpid i sostingut, però que cal afrontar amb una neu en condicions. Absteniu-vos de baixar-hi si la neu no està ben assentada!

 (Foto: Lo Folguereta)

Després de la pala somital, el terreny perd verticalitat, però encara permet una magnífica esquiada...


(Foto: Lo Folguereta)

Més avall, anem buscant els "millors" passos per apurar la neu dins el bosc...

 (Foto: Jacint Millat)

...fins que creuem el riuet de nou i en poc més de cinc minuts de porteig tornem al cotxe.

(Foto: Jacint Millat)

En resum, una sortida d'uns 1000 metres de desnivell que fareu en unes tres hores i poc. La baixada, molt ràpida, ja que en 30 minuts ja hem esquiat fins al bosc. Penseu que la meitat del desnivell el baixareu ràpidament per la pala somital que només podeu afrontar amb neu òptima. En cas de dubte, baixeu per on heu pujat. I si voleu el track, el teniu aquí.