Sota aquest títol he presentat una ressenya al concurs de ressenyes de muntanya que organitza la
Secció Excursionista del Foment Martinenc de Barcelona. He tingut la sort de ser gratificat amb un 3r premi per un recorregut a peu per algunes de les muntanyes que foren escenari de la batalla de l'Ebre. Aquí teniu el text de la ressenya i algunes fotos de la zona.
Pocs enfrontaments
han tingut lloc al nostre país com fou la batalla de l’Ebre. El juliol de 1938,
l’Exèrcit Popular de la República decideix llençar una ofensiva sorpresa sobre
les tropes de Franco per tal de fer recular l’amenaça que s’albirava sobre
Catalunya, l’únic territori per on es podien rebre subministres per continuar
la guerra. Les tropes feixistes, situades a la línia Noguera Pallaresa – Segre
– Ebre esperaven rebre l’ordre d’atacar per ocupar la resta del territori català
i assestar el cop definitiu contra la República. Amb inferioritat de mitjans,
amb escàs ajut internacional i afrontant un terreny complex, les tropes
republicanes travessen el riu Ebre per diversos punts, on la Terra Alta fou un
dels principals escenaris dels combats.
La Terra Alta és
una comarca muntanyosa, on destaquen serres com Pàndols o Cavalls, i on moltes
de les altures de la comarca són avui en dia el darrer testimoni dels durs
enfrontaments que hi tingueren lloc. Les persones que van viure la guerra
desapareixeran, però les muntanyes de la batalla romandran en el territori per
mostrar a les futures generacions l’escenari on es produïren uns fets que cal
no oblidar.
Situats al costat
del “Centre d’Interpretació 115 dies” de la batalla de l’Ebre, sortirem de
Corbera d’Ebre baixant cap al camp de futbol de la localitat pel carrer de
Santa Madrona. Trobarem els antics safarejos i un abeurador, punt de la ruta des
d’on surten tres pistes. A la dreta veiem la pista per on tornarem, i nosaltres
anirem per la del mig tot seguint les marques del PR-98. Arribarem a una pista
quitranada (16’)
que puja de Corbera d’Ebre, la prendrem amunt tot girant a la dreta, i la
seguirem fins arribar a l’Ermita de Santa Madrona (25’).
Davant de l’ermita
de Santa Madrona hi ha una petita plaça des d’on prendrem un camí –amb marques
de PR- seguint el cartell indicador del “Barranc Tancat”. Poc a poc anirem
guanyant altura i tindrem les primeres vistes panoràmiques del dia. Arribarem a
un petit replà que ens indicarà que som a la carena de la Serra de Santa
Madrona (35’),
i girarem a l’esquerra per anar carenejant tot travessant un tallafocs. A la
nostra dreta, podrem veure el vèrtex geodèsic i la creu que s’alcen al
capdamunt de la Serra de Cavalls, la més alta que recorrerem avui.
El sender que anem
seguint ens portarà primer al punt més alt de la Serra de Santa Madrona (45’), i tot seguit iniciarem un
curt descens per anar a buscar la pista forestal que transcorre als peus de la
Serra de Cavalls. Quan arribem a la pista girarem a l’esquerra amunt i anirem
seguint les marques de PR i també del GR-171-3 (variant del GR-171) que puja de
Gandesa.
Uns metres més
endavant deixem la pista i prenem un sender que s’enfila cap al Coll de
Cavalls, tot seguint el cartell indicador de “Sant Jeroni” i “Ruta de la Pau”.
El camí s’enfila de valent fins al Coll de Cavalls (60’), indicat amb una fita, i des
d’on podrem observar l’amplíssima extensió de la Serra de Cavalls, que des de
la línia dels 600 metres
baixa de forma decidida cap al Pinell de Brai, a tocar de l’Ebre. Al coll hi ha
diversos cartells indicadors i nosaltres continuarem el camí serra amunt tot
seguint les marques del GR-171 per la carena.
Excursionistes prop del cim baixant cap al Coll de Cavalls
La Roca del Pebre, situada a l'altre costat de la Punta Redona, a la Vall de la Torre
De camí cap al cim
anirem trobant diversos vestigis de les trinxeres i parapets que utilitzaren
els republicans durant els combats a la Serra de Cavalls. Trobarem també el
“bust d’en Roland”, dedicat a un escalador local i on hi ha un llibre de “piades”
per deixar constància del nostre pas. Després, passarem vora una creu, i
finalment arribarem a la Punta Redona (1h. 10’.
Cim de la Punta Redona (659 m.), punt més alt de la Serra de Cavalls
Des d’aquí el
panorama és impressionant cap a totes direccions i permet fer-nos una idea de
la importància estratègica d’aquesta serra durant la batalla. No sense raó,
l’assalt franquista a les posicions republicanes de la Serra de Cavalls va
rebre el nom de “escalar los cielos”.
Sortim del cim i
anem seguint el GR-171 per la carena. És una carena més aviat planera i només
de tant en tant guanyarem o perdrem una mica de desnivell. No té cap dificultat
tot i que caldrà anar amb compte els dies de fort vent. Passem als peus de la
Carabassa (1h. 40’),
un altre dels cims de la Serra de Cavalls, i iniciem un ràpid descens. Tot
baixant observarem algunes de les característiques coves que es formen en
aquestes serres. Davant nostre veiem la Mola d’Irto, el proper objectiu de la
sortida, i més enllà la Serra de Pàndols, que també fou escenari de duríssims
combats.
El sender que anem
seguint acaba en un camp de vinyes (2h) que voregem per l’esquerra i on trobarem
un pal indicador en mal estat. Seguim les marques del GR-171 tot superant un
petit mur de pedra seca i girem a l’esquerra en direcció a l’Ermita de Sant
Marc i la Mola d’Irto. Pel camí que seguim també anirem trobant unes marques
blaves en forma de ferradura que corresponen a una marxa de muntanya que es
disputa a la zona.
Després de
travessar un petit bosc el camí passa pel costat d’una torre d’alta tensió (2h.
15’)
Davant nostre s’obre un barranc per on davalla el GR-171 cap a la carretera
C-43. No seguirem aquest camí, sinó que girarem a la dreta i anirem seguint el
sender (sense marques) que puja a l’ermita de Sant Marc i la Mola d’Irto. Tot i
que el sender es va seguint sense dificultat, cal estar atent ja que de vegades
desapareix sota la frondosa i punxenta vegetació. Pujant cap a l’ermita
trobarem alguna fita escadussera.
La Mola d'Irto sembla inexpugnable des de lluny
Arribem a les
restes de l’Ermita de Sant Marc (2h. 45’). Aquest fou un enclavament estratègic
durament castigat per l’aviació franquista durant la batalla de l’Ebre. Durant
l’ofensiva republicana, els soldats de l’Exèrcit Popular van rebatejar-la,
irònicament, com “Ermita de Sant Marx” (en referència al filòsof comunista Karl
Marx), mentre que quan fou ocupada pels nacionals van posar-li “Ermita de San
Marcos”. Prenem un camí que hi ha al costat dret de l’ermita per assolir el cim
de la Mola d’Irto (510 m.)
(3 h.), que veiem a tocar nostre. Fem el cim de la Mola d’Irto, que ens ofereix
una magnífica vista en totes direccions.
Restes de l'ermita i cim de la Mola d'Irto
Des d’aquí es pot
comprendre la importància d’aquest enclavament per les vistes sobre les
poblacions de Corbera d’Ebre i Gandesa, així com les serres de Pàndols i el
Puig Cavaller. Baixarem del cim i desfarem el camí fins el camp de vinyes on hi
havia el pal indicador en mal estat (3h. 50’).
Ermita de Sant Marc i Serra de Pàndols
Sortirem del camp
de vinyes, tot vorejant-lo per l’esquerra per la pista d’accés al camp i fins a
trobar la pista principal de la Vall de les Carrubes. Arribem a la pista (3h. 55’), a tocar d’un mas, on hi
ha una escultura en fusta pintada de color blau. Forma part d’una intervenció
artística en el paisatge anomenada “Art al ras” i que s’estén per tota la Terra
Alta. Girarem a l'esquerra i seguirem per la pista. Uns metres més endavant prendrem na evident pista a la dreta i deixarem la pista principal. Al cap d'uns metres d'haver girat a la nostra esquerra trobarem una caseta de color blanc.
Continuem per la pista fins arribar a l'entrada d'un camp d'ametllers (3h 45'). La pista continua recte serra amunt, però nosaltres girarem a l'esquerra passant pel costat d'una marca blava en forma de ferradura (feta en un dels marges del camp) per anar a buscar una pista a l'altre costat del camp, que més endavant es
transforma en un sender. En cas de dubte en aquest punt, cal que ens dirigim
cap a la línia d’alta tensió que veiem a la nostra esquerra, ja que el camí
passa just per sota.
Després d’una curta
pujada, el camí creua per sota la línia elèctrica (3h. 55’) i a la nostra esquerra
apareix una petita elevació coberta de vegetació. És el Puig de l’Àliga, també
escenari de combats durant la batalla de l’Ebre i on si volem ens hi podem
apropar.
Retornats al
sender, l’anirem seguint fins arribar a la carena de la Serra del Pebrer, on
trobarem una fita (4h.10’). Des d’aquest punt veurem les naus del polígon
industrial de Gandesa i trobarem un camí que davalla cap a l’altre costat de la
serra. És per on tornarem cap a Corbera. Abans de baixar, però, continuem per
la carena de la serra en direcció SO, on també anirem trobant les “ferradures
blaves”, en direcció a un altre punt, el Pic de la Mort.
Seguint pel camí
trobarem un tancat de filferro corresponent al perímetre del camp de tir de
Gandesa. Tot i no estar prohibit passar caldrà anar amb compte si el camp està
en funcionament. Finalment, el camí acaba en l’elevació de la Serra del Pebrer
(4 h. 20), coneguda com el Pic de la Mort o “Cota 481” (4 h. 20’), indicat amb una petita
base cimentada. Abans de la batalla de l’Ebre era un lloc sense importància,
però el seu control fou vital per decidir en mans de qui quedava Gandesa.
En primer terme el Cim de la Mort. Darrera seu, Gandesa.
Els voluntaris
internacionals que lluitaven amb els republicans rebatejaren aquesta “Cota 481” com “The Pimple” (el Gra),
mentre que els franquistes l’anomenaven el “Cerro de las Viudas”. D’ençà de la
guerra civil, i per la duresa dels combats que hi tingueren lloc, aquest lloc
es coneix encara avui en dia com el “Pic de la Mort”.
Tornarem sobre els
nostres passos fins a l’anterior punt de la carena de la Serra del Pebrer on
prendrem el camí de retorn cap a Gandesa. Des de la carena, seguirem el sender
que davalla fins a trobar una pista, que seguirem cap a la dreta (4 h.35’). Al
cap d’uns 40 metres
la pista gira fortament a l’esquerra i inicia el descens cap a la vall tot
circulant a tocar dels camps de conreu. Arribarem a una cruïlla (4 h.45’), on
trobarem una altra pista. És l’antic camí de Gandesa a Benissanet: cap a
l’esquerra ens portaria al polígon industrial de Gandesa, però nosaltres el
prendrem cap a la dreta per anar en direcció Corbera d’Ebre.
La pista va planejant
entre camps de conreu deixant camins i pistes secundàries a dreta i esquerra,
fins que (5 h 05’)
girarem a la dreta per baixar decididament cap a Corbera d’Ebre. Després de poc
més de dos quilòmetres, i fent els darrers metres per pista asfaltada, arribarem
als safarejos de Corbera d’Ebre (5 h. 30 ‘), on per camí conegut remuntarem el
carrer fins al punt on hem iniciat la ruta i tenim aparcat el cotxe. En total han estat uns 16 quilòmetres i uns 1000 metres de desnivell acumulat.
La Serra de Cavalls i la punta Redona
