dissabte, 13 de novembre del 2021

El Tossal Gros (867 m.) i el Cogulló de Cabra (881 m.)

Amb la boira no hi ha terme mig, o t'agrada o no t'agrada. I evidentment, pels lleidatans que no ens agrada, no anima gaire aixecar-se i veure que la vista no va gaire més enllà d'uns metres. Així que avui toca fugir de la boira per anar a fer un parell de 100 cims, que amb l'AP-2 gratuïta (de moment) queden ben aprop.

Des del Pla de Santa Maria ens dirigim a Figuerola del Camp, on deixem el cotxe en un pàrquing que trobareu a la part de dalt del poble. Des d'allà prenem una pista que coincideis amb el GR175-1 deixant l'església del poble darrere nostre.

La pujada per la pista està ben indicada amb cartells, no té pèrdua, i és bastant monòtona fins arribar al coll de Coloma, on deixem la pista i prenem un sender.

A mesura que pugem anem guanyant vistes a banda i banda de la serra de Miramar: cap a l'est el mar, cap a l'oest la boira que em deixat enrere.


El camí carener és ben distret, i finalment apareix davant nostre el cim del Tossal Gros...

...que marca el punt més alt de la serra de Miramar amb 867 metres.

Fet el cim iniciem el descens (alerta amb la pedra suelta) amb unes vistes increïbles sobre la Conca de Barberà, Montblanc i la serra de Prades, on no fa gaires dies corríem la Marxa dels Roures, una cursa més que recomanable.

De baixada, una ullada cap a les restes del castell de Prenafeta...

...per baixar fins al coll de Prenafeta i allà agafar una altra pista seguint el recorregut del GR 7-8, que més avall es transforma en corriol, i que de nou transformat en pista forestal ens portarà de nou a Figuerola del Camp.


Una sortida curta que podeu fer en unes dos hores i mitja (parades a banda), amb 9 quilòmetres de recorregut i 360 metres de desnivell positiu, i que si voleu descarregar teniu aquí.

Acabada la primera ascensió, cal aprofitar el bon dia que fa, així que pugem al cotxe i anem en direcció a Cabra del Camp. Arribats al poble cal prendre a la dreta el carrer Llevant i, un cop acabat el carrer, seguir per una pista amb marques de GR fins que trobarem les restes d'un antic corral. Allà deixarem el cotxe.
 
 
La primera part del camí és una mica monòtona, resseguint el GR 7 fins al coll del Sàrria per una pista. Allà labandonem i prenem un sender que va pujant i anem guanyant en vistes.
 
 
 A la llunyania, el Tossal Gros, el més puxegut que veieu a la foto.
 
 
Davant nostre ja apareix el segon objectiu del dia, i a partir d'aquí el camí s'anima una mica. L'elevació més marcada que veieu a l'esquerra correspon al Roc del Cogulló (861 m.)...
 
 
 ...on s'arriba per una mena de camí protegit amb baranes i "equipat" amb alguna cadena (realment no caldria)
 
 
 
 ...i on ens fem una foto per si de cas fos el cim. Però no.

 
Per arribar al cim de veritat cal seguir en direcció nord-est un sender ben marcat...
 

...que en un no res ens porta al cim del Cogulló de Cabra (881 m.)
 
 
Des del cim iniciem la baixada, combinant trams de pista i altres de corriol...

 
...i fent una darrera ullada al Cogulló arribarem de nou al cotxe després d'un parell d'hores d'haver iniciat la marxa.


En total, una sortida d'un parell d'hores (parades a banda), poc més de 8 quilòmetres i uns 350 metres de desnivell. I si voleu el track el podeu descarregar aquí.




 
 
 
 
 


diumenge, 7 de novembre del 2021

El Castillo Mayor (2020 m.)

Acabada la temporada de curses de muntanya i mentre esperem que arribi la neu, novembre és un bon mes per visitar aquells cims que a l'estiu són massa calorosos i que a l'hivern no tenen prou neu per anar-hi amb esquís. Així, posem rumb al Castillo Mayor, una autèntica balconada sobre el Monte Perdido que esperem estigui ben nevat, marcant la tendència que després s'estengui al Pirineu.

 

Deixem el cotxe a la cruïlla de carreteres que porten a Escuaín i Bestué, i uns metres més endavant ja agafem el corriol que no deixarem en tota la pujada. Vist des d'aquí, el cim sembla inaccessible, però no hi ha cap dificultat.

La pujada és molt bonica, amb trams emboscats...

...i altres més oberts que ens permeten tenir una vista magnífica cap al sud, amb la Peña Montañesa (2294 m.), un altre cim ideal per fer en aquesta època de l'any (ja em perdonareuel contrallum de la foto).






Al cap d'una hora de pujada s'acaba el bosc, i entrem en una zona de matolls des d'on ja veiem el vèrte geodèsic del cim, però encara falten uns tres-cents metres de desnivell per arribar-hi.

Més amunt entrem en un prat amb nombroses cavitats (estem en una zona càrstica) i girem en direcció est per pujar cap a la cresta (atenció amb els estimballs a la cara nord de la muntanya). La serra que veieu al fons és la de Sestrales.

Hem tingut un dia magnífic, però a la cresta hi bufa un fort vent. Anem avançant cap al cim, ja molt proper, amb unes vistes espectaculars sobre el Monte Perdido i altres cims.

I en unes dos hores i quart de pujada, fem cim al Castillo Mayor (2020 m.).


Fetes les fotos iniciem la baixada, seguint un camí que baixa directe cap al prat (anomenat "La Plan" als mapes de l'IGN) i des d'allà per camí conegut cap al cotxe, tot i que baixant farem una petita variant que ens permetrà endinsar-nos als boscos de la zona...

...fins que retrobem la vista de la Peña Montañesa per finalitzar aquesta excursió.

En total, uns 11 quilòmetres i 1000 metres de desnivell, que podeu fer en unes quatre hores i mitja, parades a banda. I si voleu el track, el teniu aquí.