dissabte, 11 de setembre del 2021

Soum des Salettes (2976 m.)

Hi ha cims que, com aquest, queden fora del selecte club dels 3000's metres per molt poc. Això, però, mai pot ser una excusa per no anar-hi, ja que qualsevol cim -per petit que sigui- té darrere una història, un significat, o una posició determinada que fan que tingui un atractiu. En el cas del Soum des Salettes, la seva ubicació el fa un mirador de primer ordre cap a alguns dels cims de 3000 metres més imponents de la frontera entre França i l'Aragó, des de la Munia fins al Pic Long passant pel Monte Perdido i el Vignemale.

Des del pàrquing de l'estació de Piau Engaly cal prendre el camí que remunta cap al Port de Campbiel, seguint un cartell indicador. Només sortir, ja veiem el nostre objectiu al fons de la vall.

Al cap d'una hora de camí fem una parada per agafar aigua...

...i enfilem la pujada cap al Port de Campbiel per un camí ben marcat i de bona petja.

Arribats al coll en dos hores i quart, es bon moment per fer una pausa tot i que aquí el vent es deixa notar...

...que va disminuint mentre remuntem els prop de quatre-cents metres de desnivell que queden fins al cim.

I en uns cinquanta minuts ens plantem dalt del cim, coronat per una gran fita, i podem gaudir de les vistes cap als cims de 3000 metres de la zona...

...com els que coronen el circ de Tromouse (la Múnia, etc...) o el Pic Long. Més lluny es deixa veure el Neouville i tot i que avui no serà possible per la boira, des d'aquí es veuen el Vignemale i alguns dels principals cims d'Ordesa.

 

 

 Foto de grup per celebrar el cim i commemorar la Diada d'enguany...

 (Foto: Ramon Pach)

...i tornem per on hem vingut. El camí de baixada és fa molt còmodament i permet avançar ràpid.



En lloc d'anar directament cap al pàrquing, però, farem una petita desviació per anar cap a Lac du Badet, i així acabar d'arrodonir la sortida abans de tornar cap al cotxe.

(Foto: Ramon Pach)

(Foto: Ramon Pach)
 
En total, unes sis hores i mitja de sortida (comptant parades) per fer els setze quilòmetres i prop de mil dos-cents metres de desnivell per pujar al Soum des Salettes. I si voleu el track el teniu aquí.


dissabte, 4 de setembre del 2021

Mirapallars (1672 m.) i Tossal de les Torretes (1676 m.)

Tot i que la calor fa que l'estiu no sigui la millor època per apropar-se al Montsec, la cara nord d'aquesta muntanya permet fer alguna excursió sense abrasar-nos pel sol excessivament. És així que decidim pujar als cims del montsec de Meià (o de Rúbies), pel clàssic camí de les 100 corbes.

Deixem el cotxe on tot just comença el camí, on un senyal indica que tenim dos hores i vint minuts de camí i set-cents metres de desnivell fins al santuari de Sant Salvador del Bosc. El camí s'inicia per una pista forestal que més amunt es transforma en el camí de ferradura que, després de fer cent corbes, ens portarà fins aquesta típica ermita del Montsec. La vall de Barcedana va quedant avall, amb el poble de Llimiana en un lloc ben destacat (i enlairat).

De pujada anireu trobant petits oratoris dedicats a diferents sants, com sant Sebastià o la Mare de Déu de Montserrat, que ens indiquen que ens apropem a un lloc assenyalat.


En una mica menys de dos hores arribem al Sant del Bosc. L'edifici que veieu a la foto següent és un refugi que hi ha al costat de l'ermita, bastant precari, i que tot i que es pot utilitzar caldria fer-hi una renovació total. No sé qui se'n cuida actualment, però caldria millorar-ne les condicions.

A tocar del refugi és on hi ha el santuari de Sant Salvador del Bosc (o simplement el Sant del Bosc), on hi podreu trobar multitud d'ofrenes, promeses i altres peticions al guardià d'aquestes contrades. Sigueu o no creients, sigueu respectuosos. El Sant del Bosc fa segles que és aquí.

El lloc és ideal per fer una parada i gaudir de les vistes. Després seguim el camí cap al Mirapallars perdent altura inicialment i tornant-la a guanyar ràpidament, cosa que ens permet veure on s'ubica el santuari.

El camí acaba en una cruïlla. A la dreta un camí ens portaria cap a la Portella Blanca i Rúbies, i a l'esquerra s'obre una pista forestal, que seguirem. La pista desemboca a la pista que puja des de l'Hostal Roig, i que seguirem fins a trobar la desviació al Mirapallars, també per pista. La nombrosa presència d'aquestes pistes es deu a les campanyes de reforestació que s'han fet a la zona, així com a la surrealista prospecció que es va fer al Montsec als anys 60... per trobar petroli.

La pista acaba al collet del Grau Ample, on prendrem un corriol per anar cap al Mirapallars, molt aprop, i on fem el primer cim del dia. El cim, a 1672 metres, està indicat amb una bústia.

Seguint la carena, podeu veure al fons el cim del Tossal de les Torretes, proper objectiu...

...que no assolirem sense abans gaudir de les vistes, en un dia mig ennuvolat que li dóna un encant especial a tot plegat. A la foto següent, vista cap a Sant Mamet, un altre dels clàssics cims de la zona, i just sota nostre tota la coma de Meià, que dóna nom a aquesta banda del Montsec.


Des del Mirapallars només cal seguir en direcció oest per camí més o menys definit fins arribar al cim del Tossal de les Torretes (1676 m.), sostre comarcal de la Noguera indicat amb un vèrtex geodèsic. Pel camí anirem trobant nombroses restes de trinxeres i parapets, ja que aquesta zona fou primera línia del front del Segre durant la guerra civil espanyola.

Fet el segon cim del dia seguim carenejant fins arribar a la Portella Blanca, pas natural entre les dos vessants del Montsec, i on hi ha el camí que baixa directament fins al poble abandonat de Rúbies.

 
Arribats en aquest punt, portàvem la idea de seguir un camí que ens portaria de nou cap a les cent corbes, però el track que portem ens indica un camí de baixada (no apareix als mapes) que veiem marcat amb fites, aixi que el seguim. El camí va travessant trams de bosc...

 
...i té vistes magnífiques sobre les parets de Terradets, el pantà... No el coneixíem i ens ha agradat molt, i malgrat dubtàvem si el camí seguiria i hauríem de baixar "a sac" pel mig d'un barranc, no ha estat així i hem pogut arribar sense complicacions fins al cotxe.

 
Una bonica jornada de muntanya que permet fer dos cims (un dels "100 cims" de la FEEC i el sostre comarcal de la Noguera) pujant per l'històric camí de les 100 corbes, i que si també voleu fer us podeu descarregar aquí.