diumenge, 4 de juliol de 2021

La Munia (3133 m.), la petita Munia (3096 m.) i el pic de Sierra morena (3090 m.)

Amb la intenció de fer la clàssica cresta del circ de Tromouse, posem rumb al pic de la Munia (o L'Almunia, en la seva versió aragonesa) que és el primer cim que s'assoleix quan es coronen les màximes altures de Tromouse.

No hi hem pogut anar per França (potser és més accessible) per no complir tots els requisits del passaport COVID de la UE, així que aquest cop hi pujarem per Espanya, des de la banda de Parzan, una mica més amunt de Bielsa. Després d'acampar a la borda Brunet pugem a peu per la pista fins a Pietramula. En principi el pas està restringit a vehicles 4x4, però hi ha cotxes que pugen igual.

A Pietramula trobarem un cartell que indica cap al "glaciar de la Munia", que seguirem, en direcció als llacs de Lalarri, en una llarga i sostinguda pujada. A la foto següent, arribant als llacs.

Creuem els llacs, amb unes vistes esplèndides sobre els principals cims d'Ordesa, com el Cilindro de Marboré (3325 m.)...

...i seguim amunt cap al collat dels Ibons que dóna accés a la cresta de la Munia.

Des del coll, veiem la cresta que seguirem (en principi) fins al pic Heid (3022 m.), el darrer 3000 de la cresta.

 

La cresta és entretinguda sense arribar a ser difícil en cap moment. El famós Pas del Gat és fàcil de superar empotrant bé els peus a les fissures, i ara hi ha una corda i una cadena que permeten tenir més llocs on agafar-se. Aquí teniu un vídeo (no és meu) on es veu el pas. La foto següent correspon a la cresta de la Munia, amb vistes increïbles cap a tot arreu.

Superat el pas, la cresta continua i fem cim successivament a la Munia (3133 m., a la foto), i la petita Munia (3096 m.)...

   

...per després baixar cap al coll de l'Almunia abans d'encarar la pujada al cim del Sierra Morena (3090 m.)

Les vistes són espectacular, cap als cims d'Ordesa...


...i també la gelera del Vignemale.

Al cim del Sierra Morena ens equipem per tal de rapelar fins al coll i fer cim al Pic de Tromouse (3089 m.)... però la instal·lació del ràpel ha desaparegut! Volem pensar que ha caigut per causes naturals... tot i que no ho tenim molt clar. Darrera nostre arriben dos nois bascos que també es quedaran amb les ganes de continuar fent la cresta, així que marxa enrere i a tornar cap a casa.

(Foto: Roger Segarra)

De baixada no passarem pel pas del Gat. Hi ha un grup de quinze persones rapelant i això ens endarreriria molt, així que baixant per unes terrasses anem a buscar  unes congestes de neu que ràpidament ens fan descendir cap als llacs de Lalarri...

...passant a tocar del Robiñera (3005 m.)...

...i de nou als llacs...

...des d'on seguirem de nou el camí de baixada.

En total unes deu hores i mitja de sortida (comptant les parades i l'estona que hem estat pel Sierra Morena buscant el ràpel!) i uns 1800 metres de desnivell positiu,





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada