"Chamonix" o "Zermatt" són dos noms propis lligats a la història de la muntanya i l'alpinisme: des de la històrica primera ascensió de Balmat i Paccard al Mont-Blanc fins als rècords de velocitat actuals de Kilian Jornet, passant per la tràgica primera ascensió de Whymper al Cerví i per les gestes de Rébuffat en qualsevol punt del massís dels Alps.
Una alta ruta (amb diverses versions d'estiu i hivern) permet enllaçar aquestes dos emblemàtiques capitals de l'alpinisme, situades a França i Suïssa respectivament. L'agència Muntania ofereix la possibilitat d'enllaçar ambdues poblacions en un trekking de vuit dies, molt ben organitzat i acompanyats (en el nostre cas) de la mà de l'expert guia José Antonio Uña.
És així com a Chamonix coincidim un grup provinent del País Basc (Itziar), Madrid i Toledo (Maria, Jorge, Ángel "padre runner" i Nuria), i de Catalunya (Adela, Bea i qui escriu aquestes línies), per iniciar aquest trekking que ens permetrà atravessar diverses valls i collades del sempre impressionant masís dels Alps.
Deixem Chamonix per arribar en bus i telefèric al Col de Balme, on iniciem oficialment la travessa amb unes vistes increibles sobre el massís del Mont-Blanc. No és gaire habitual, però hem tingut la sort que durant tot el trekking ens acompanyés un temps magnífic i un sol radiant.
El camí ens porta al Refuge du Col de Balme (2204 m.) situat a tocar del coll i just a la frontera entre França i Suïssa...
...i des d'on comencem a perdre altura...
...per baixar fins al poblet de Trient, on arribarem en unes dues hores del camí. Fem un cafè ràpid al Refuge Le Peuty i reprenem la marxa tot pujant en direcció al coll de la Forclaz (1526 m.), important per ser el pas històric des del cantó suís del Valais cap a Chamonix. El nom us sonarà per ser un dels noms comercials que utilitza Decathlon en els seus productes, però no és que l'emplaçament sigui molt muntanyenc, ple de restaurants i botigues. Des d'allà seguim pujant en direcció al Coll Bovine...
...veient a vista d'àguila la ciutat de Martigny. I és que si una cosa impresiona dels Alps són els grans desnivells, que permeten observar des dels cims les poblacions (fins i tot les grans, com aquesta) que hi ha al fons de les valls.
...i fem una parada per dinar al costat de l'Alpage de Bovin, un altre dels refugis que trobarem en aquesta etapa.
No he comentat que aquesta etapa coincideix amb el recorregut del Tour del Mont-Blanc, per la qual cosa avui ens creuarem amb bastanta gent, tot i que degut a la COVID aquest any no hi hagi tanta gent caminant per aquí.
Acabat el pica-pica, ens posem de nou en marxa perdent desnivell. Ja portem més de dotze quilòmetres i prop de cinc hores de camí...
...que anirem incrementant mentre perdem desnivell creuant boscos i barrancs...
(Foto: José Antonio Uña)
...i arribem finalment als voltants de Champex.
Els darrers quilòmetres de la jornada han sigut per asfalt, cosa que farà que ens agafem l'estada al Gite La Tapia amb més ganes que mai, per descansar de la intensa jornada de vint-i-tres quilòmetres i mil metres positius (i mil set-cents de negatius) que ens ha sortit avui. I si voleu el track de la jornada, el teniu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada