Bony Blanc (2755 m.) i Bony Negre (2724 m.)

Mentre la corrua de taxis no deixa de portar turistes al planell d'Aigüestortes, altres valls del Parc Nacional romanen buides a l'espera d'excursionistes. N'és un exemple la que porta a coronar aquests dos cims, que malgrat els hi han adjudicat la categoria de "bony", ens ofereixen unes magnífiques vistes de 360º que altres cims més coneguts de la zona ja voldrien.

Sortim del pàrquing de la Palanca de Molina i prenem el camí cap al planell d'Aigüestortes. Passem per l'ermita de Sant Nicolau, la cascada del Sant Esperit (a la foto)... 

...fins arribar al Planell del Sant Esperit. Allà deixem el camí principal, creuem el riu, i enfilem la Ribera dels Llacs amunt. No hi ha marques, ni fites, ni cartells, per això cal portar el mapa (com sempre) i si voleu us podeu descarregar el track que teniu enllaçat al final de l'escrit. Però veureu que sí hi ha un rastre que podeu seguir, i és que es veu clarament el "camí de vaques" que aquests simpàtics animals han anat obrint al llarg de les dècades (segles?) de pastoreig en aquesta zona.

Creuarem, doncs, amples zones de pastura i anirem guanyant altura. Un cop deixem enrere els arbres apareixerà amb claredat el coll que hem d'assolir i que veieu a la foto.

Recordeu el que us deia del "camí de vaques"? Doncs aquí el veieu ben clar, fent una ziga-zaga en direcció al coll. No hi ha pèrdua. A l'esquerra del coll veieu el cim del Bony Negre, i a la dreta, les parets del Bony Blanc.

Arribem al coll i posem direcció al Bony Blanc. Millor pujar primer aquest cim, ja que després baixarem del Bony Negre per un altre costat. Es diu "blanc" pel color de la roca, però un "bony" ben bé no és. La pujada al cim es fa per la part esquerra de la muntanya.

Arribats a la part superior, veiem que no som avui els primers animals a coronar-lo...

...però almenys sí els primers humans. Dalt del cim trobareu una fita que marca el punt culminant del Bony Blanc (2755 m.).

I el que us deia, unes vistes espectaculars al nostre voltant. Cap a la zona de la Punta Alta i el Contraix...

...l'Aneto i, més lluny, el Posets...

...i en general una panoràmica formidable.

Al costat, el veí Bony Negre. El nom li deu venir pel color de les pedres que trobareu quan hi pugeu. Darrera seu el Tuc de Carants i a l'esquerra de la foto el Pic Gran del Pessó.

Desfem el camí fins al coll i pugem cap al Bony Negre sense cap complicació. Des d'allà veiem el Bony Blanc...potser sí que des d'aquí sembla un bony!

I just quan érem al cim del Bony Negre hi ha aterrat l'helicòpter dels bombers. Ja feia estona que rondava la zona i han baixat per preguntar si havíem vist un noi que sembla que s'havia perdut per la zona. Mai m'havien preguntat res des d'un helicòpter!

I des del cim del Bony Negre baixem directes per la carena per anar a trobar el camí de pujada. En total, unes vuit hores de ruta i prop de 1600 metres de desnivell positiu si feu els dos cims. I si voleu el track el podeu descarregar aquí.