Dins el calendari de les Caminades de Resistència n'hi ha una que destaca, amb el permís de la Caminada de les Carenes -ja que allà el terreny potser és més prepirinenc tot i les magnífiques vistes que ens ofereix sobre el Pirineu- per ser l'única que es fa en territori 100% pirinenc: la Transfronterera Cap del Rec, que ens permet fer un circut preciós entre la Baixa Cerdanya i Andorra amb unes vistes i paratges increïbles.
Agrair per avançat al company Xavier Capdevila les magnífiques fotos que ha fet d'aquesta 15a edició. I no només felicitar-lo per aquest excel·lent testimoni gràfic, sinó que com em va comentar al final de la caminada, segurament ara mateix sigui l'única persona que ha completat totes les edicions d'aquesta marxa. No és poca cosa.
Poc abans de les 6 del matí ens anem concentrant al refugi Cap del Rec des d'on iniciarem la travessa.
(Foto: Xavier Capdevila)
Sis del matí. Puntualment ens donen la sortida i els que farem la caminada mig corrent sortim dels primers aprofitant que els primers quilòmetres fan baixada...
(Foto: Xavier Capdevila)
...fins al petit poble de Viliella, on el sol ja comença a il·luminar la serra del Cadí.
(Foto: Xavier Capdevila)
Des d'allà una pista ens porta cap al primer control situat a Cal Jan de la Llosa, des d'on avançarem guanyant desnivell cap al prat Xiuxirà, on hi ha el segon control. Ja portem prop de 13 quilòmetres.
Aquí abandonem la pista forestal per prendre un corriol que ens ha de portar cap al primer coll que superarem aquesta jornada, el Coll de l'Ílla (2577 m.), al costat del port de Vallcivera. El camí cap allà és espectacular. Si no m'equivoco, el cim de la foto és la Muga (2861 m.), que vam fer l'estiu passat.
(Foto: Xavier Capdevila)
Encarem les darreres rampes cap al coll...
...i creuem cap a territori andorrà...
...per arribar ràpidament al refugi de l'Ílla (2488 m.).
Ara comença, per mi, una de les parts més interessants de la Transfronterera, ja que iniciem un llarg descens per la vall del riu Madriu. No coneixia aquesta vall declarada Patrimoni de la Humanitat i la veritat és que és preciosa: els boscos, el riu, la fauna... i on trobareu també una sèrie de refugis lliures (cal reconèixer que a Andorra els refugis lliures estan immacualts) on podeu dormir si feu alguna activitat per aquí. Caldrà tornar-hi amb més calma.
Al quilòmetre 30 arribem a la font de la Closa, a tocar de les Escaldes. Aquí acaben els de la caminada curta, però a la resta ens espera la part més dura de la jornada.
(Foto: Xavier Capdevila)
Un cop ben avituallats iniciem el llarg (i calorós) ascens cap al Port de Perafita, amb més de mil metres de desnivell per davant. Anem seguint el riu Perafita, que ens portarà al refugi del mateix nom. Primer entre boscos...
...i més endavant per prats alpins que ja ens permeten veure les últimes altures de la travessa.
Darrer avituallament andorrà al refugi de Perafita (2200 m.)...
(Foto: Xavier Capdevila)
...i darreres rampes cap al Port de Perafita...
(Foto: Xavier Capdevila)
...que creuem a 2573 m. d'altura.
A partir d'aquí ja queden només deu quilòmetres fins a la meta. Una ràpida baixada cap al refugi dels estanys de la Pera (2357 m.)...
(Foto: Xavier Capdevila)
...i darrers quilòmetres de la jornada fins a creuar la meta al refugi de Cap del Rec (1960 m.) en un temps de 9 hores i 41 minuts, és a dir, per sota de les 10 hores que m'havia marcat com a màxim. Ben content. El GPS m'ha marcat 50,100 quilòmetres i prop de 2600 metres de desnivell, una mica per damunt dels 49 km i 2500 m. oficials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada