Amb més de 200 milions d'habitants, Pakistan és el 5è país més poblat del planeta i un dels que la població més creix. De fet, aquesta és la primera sensació que hem tingut en baixar de l'avió, ja que a l'aeroport d'Islamabad hi havia una gentada impresionant tot i ser les cinc del matí. De camí cap a l'hotel, una autovia enorme prou transitada ens ha portat cap a la també immensa capital del país, que té prop de dos milions d'habitants.
Instal·lats al Hillview Hotel, el primer dia d'estada al país el dediquem a fer un passeig per Islamabad, visitant uns jardins botànics i els turons de les Margala Hills, on ens fem la foto de família del grupet que hem vingut a fer el trekking del Baltoro: Eugeni, Alberto, un servidor, Elena, Andrés i Carlos, acompanyats pel guia que ens va fer la visita per la ciutat. L'agència amb la que hen viatjat al Pakistan és Tarannà trekking i l'agència local amb qui hem fet el trekking és Hunza Guides.
Del tour per la ciutat, ha sigut la visita a la mesquita Faisal (segons ens diuen, actualment la quarta més gran del món) el que més ens ha agradat. D'aspecte futurista, la mesquita és enorme, i hem pogut interactuar amb desenes de paquistanís que s'han apropat a fer-se fotos amb nosaltres. Suposo que ens veuen com una cosa exòtica. La mesquita fou finançada pel rei d'Aràbia Saudí Faisal bin Abdulaziz, que va basar la seva política exterior en el panislamisme (potser per això va pagar la mesquita), l'anticomunisme i l'antisionisme. El que es diu un demòcrata de tota la vida, vaja.
La mesquita es situa al centre d'Islamabad, que és una ciutat de nova planta dissenyada als anys 60 per fer la nova capital del país, en substitució de Karachi.
L'endemà de l'arribada ja marxem cap a Skardu, ciutat que fa de porta d'entrada per tothom que visita el Baltoro. Tot i que inicialment estava previst fer-ho per terra, des de l'agència ens comuniquen que hi anirem en avió. Un vol de poc més d'una hora que ens permetrà veure el primer cim de 8000 metres del viatge, el Nanga Parbat, de 8126 metres. No hi ha paraules per descriure la immensitat d'aquestes muntanyes.
(Foto: Carlos Portillo)
A l'aeroport ens recull en Rahib, que serà el nostre guia al Baltoro, i anem cap a l'hotel Concordia (a la foto següent), un lloc ben agradable amb vistes al riu Indus, un altre dels noms mítics que ens acompanyarà aquests dies. A l'hotel bàsicament hi ha grups d'excursionistes i alpinistes que esperen els tràmits per poder anar cap als seus destins, i fa que sigui un lloc amb "ambientillo" de muntanya. on tant hi pots trobar gent que van fer un trekking senzill com un vuit mil.
(Foto: Carlos Portillo)
Segons ens informen, hem d'esperar el permís dels militars per poder anar cap al Baltoro. És una zona fronterera, propera a la conflictiva Caxemira, i els militars tenen l'última paraula. Val a dir que l'exèrcit al Pakistan és la principal institució de l'estat, m'atreviria a dir que pràcticament és un estat dins de l'estat. Així, aprofitarem que hem d'estar aquí un parell de dies per conèixer Skardu i rodalies. Anirem fins a l'Upper Kachura Lake, un llac d'alta muntanya on es pot passejar en barca i caminar per allà, tot molt turista, però que ens anirà de fàbula per fer un banyet, ja que a Skardu fa molta calor.
De tornada a Skardu, passegem pels seus concorreguts carrers, amb infinitat de botigues i un trànsit caòtic que permeten copsar la vitalitat d'aquesta ciutat:
(Vídeo: Alberto Insúa)
(Foto: Carlos Portillo)
(Foto: Carlos Portillo)
De sobte, una imatge un pèl surrealista ens crida l'atenció. Un genet vestit de jugador de polo apareix entremig del trànsit com si res, i és que avui hi ha partit...
...així que decidim acostar-nos al camp, i la veritat és que resultarà ser un espectacle que desperta autèntica passió entre els aficionats. Aquest esport és originari de l'Àsia Central i Pakistan és un dels països del món on el polo és l'esport nacional.
(Foto: Alberto Insúa)
També a Skardu podeu visitar el museu italià del K2 i veure algunes de les fotos que va fer el duc dels Abruzzos l'any 1909 durant la seva exploració de la zona del Baltoro. Les fotos són impresionants per l'època. També hi ha informació sobre l'expedició italiana que va fer cim al K2 per primer cop el 1954 i informació de la flora i fauna del Baltoro.
(Foto: col·lecció Elena Izquierdo)
I acabada l'espera i els tràmits amb els militars, ja només queda començar l'aproximació cap a Askole per iniciar el trekking del Baltoro.
(Foto: col·lecció Carlos Portillo)
Finalment sortim d'Skardu amb l'objectiu d'arribar a Askole, però sembla que tindrem problemes durant el viatge ja que ha plogut i els barrancs s'han desbordat, trencant la carretera en diversos punts. Sortim d'Skardu sense saber ben bé que trobarem.
Tot i estar a més de 2000 metres d'altura, el paisatge combina zones àrides...
...amb altres trams més verds a tocar del riu.
Avancem per carretera, primer, i per pista forestal, després, i serà precisament quan la carretera es transforma en pista on trobarem totes les dificultats, ja que els barrancs carregats d'aigua l'han arrasat. Això ens obligarà a buscar camins alternatius que ens comportaran algun problema...
...però que de moment la perícia dels conductors permet anar solventant. La destrossa feta per l'aigua ens obligarà també a creuar a peu alguns dels barrancs, amb un cabal d'aigua considerable.
Per tot plegat, ens veurem obligats a canviar de cotxe diverses vegades (i també tot el material que portem) i fer una nit prop del poble de Pakore, cosa que ens endarrerirà encara més per iniciar el trekking. També és brutal la força amb la que baixa el riu.
Finalment, arribem al poble d'Askole, darrer nucli de població per on passarem abans d'entrar al Parc Nacional del Karakoram Central. En aquest poble és on es contracten els portejadors que acompanyen els excursionistes i alpinistes, així com les mules i cavalls que pugen també el material als campaments que trobarem al glaciar del Baltoro. A l'estiu, els homes del poble treballen com a portejadors mentre que les dones i els nens es dediquen a les tasques del camp.
A Askole hi passarem un dia sencer esperant que arribi tot el nostre material, que ha quedat a mig camí degut als talls de carretera (fins a vuit), fins que finalment podrem començar el trekking del Baltoro!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada