Ja ha passat una setmana des que vam arribar al Pakistan quan podem començar el trekking del Baltoro. Tradicionalment el trekking començava a Askole mateix o bé es feia una aproximació en cotxe fins al campament de Jhola, però la pista que porta al Baltoro cada any guanya quilòmetres pels vehicles i això ens ha permès guanyar temps -ja que portem dies de retard sobre la planificació prevista- per començar a caminar pel llarg glaciar de cinquanta-set quilòmetres, un dels més llargs del planeta.
Així, a Askole carreguem material als cotxes i sortim en direcció al glaciar. Com veieu, també portem una cabra, que pujarà pel glaciar però... ja no tornarà. És la manera de portar carn fresca pels campaments, i que a més a més no cal carregar ja que s'autotransporta.
Al cap de pocs quilòmetres entrem al Central Karakorum National Parc (CKNP), que enguany rep multitud de trekkings i expedicions després que les coses comencin a normalitzar-se un cop, esperem, la COVID hagi passat a la història.
L'estat de la pista forestal, malgrat l'allargament i les millores, és irregular, i això ens obliga a fer algunts trams del trajecte a peu. Ens servirà per entrar en contacte amb la zona...
...i gaudir de la primera de les geleres que veurem, la de Biafo. Les geleres d'Hispar i Biafo conformen una de les superfícies gelades més grans del planeta fora dels pols, i aquí només veiem el final de la gelera de Biafo, però la força amb la que el gel ha deixat empremta és brutal.
Més endavant fem una pausa al campament que hi ha a tocar de la gelera Biafo (consta com a Khorophon camp en alguns mapes), i allà coincidim amb un grup de nepalesos que pretenen, ni més ni menys, que escalar el Broad Peak, el K2, el Gasherbrum I i el Gasherbrum II (tots de més de vuit-mil metres) en només vint dies! No sabem si serà possible (a nosaltres ens sembla impossible), però tenen entre cella i cella superar el record de Nirmal Purja, que ho va aconseguir en set mesos. Ens expliquen que venen del Nepal on han estat escalant els vuit mils d'aquell país, i ara toca el torn als del Pakistan.
(Foto: col·lecció Elena Izquierdo)
A partir d'aquest punt tornem a combinar trams a peu i en cotxe fins que finalment el vehicle ens deixa al punt final on poden arribar, on hi ha una mena de "gasolinera".
(Foto: Carlos Portillo)
Fem camí a tocar del riu Braldu, un riu de 78 quilòmetres tributari de l'Indus, que baixa amb una força increïble.
Més endavant, altres trams ens transporten a un entorn d'imatge totalment marciana...
...trencat pels barrancs que, desbordats per l'aigua, baixen cap al Braldu.
La vall es va eixamplant poc a poc i ens permet veure, encara lluny, els primers grans cims del Baltoro, amb el Paiju (6610 m.) com a primer pic destacat (el més alt a l'esquerra de la foto).
I serà precisament sota les parets d'aquest gran cim on passarem la primera nit del trekking, al Paiju Camp, on ja hi ha instal·lats diversos grups que anirem trobant durant el trekking.
Aquí coincidim amb l'Horacio Llorens, sis cops campió del món de parapent acrobàtic, i el seu equip, que pretenen fer diferents records d'altura amb parapent a la zona del Baltoro, entre ells sobrevolar el K2 (8611 m.). Podeu llegir la notícia de com ho volen fer clicant aquí.
I aquí teniu el track de la jornada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada