Els camps de Khoburtse i Urdukas es situen al marge esquerra del glaciar del Baltoro, però el de Goro II, el nostre pròxim destí, ja es troba ubicat al bell mig de la gelera, cosa que significa que a partir d'avui dormirem fresquets acampant, justament, damunt del gel.
Així, iniciem la jornada endinsant-nos pel glaciar...
...entre una barreja de paisatge lunar i de muntanya...
...que ens sorprèn agradablement quan tenim la possibilitat de veure davant nostre alguns dels grans cims de la Terra. A la foto següent podeu veure la piràmide somital del Masherbrum o K1 (7821 m.), vista sortint d'Urdukas. Aquest cim no va ser escalat amb èxit fins el 1960 i no va veure cap repetició fins el 1985. Quan escric aquestes línies, hi ha una expedició txeca intentant fer el cim per la inescalada cara oest. segons el portal explorersweb.com. Sens dubte, tot un repte que no té res a envejar als cims de 8000 metres.
Més endavant, un dels altres cims que descobrirem en aquest viatge, el Gasherbrum IV (7925 m.). Escalat per primer cop per Walter Bonatti el 1958 només s'ha arribat al cim principal en quatre ocasions, i és considerada una de les muntanyes més difícils -i boniques - del món. Realment veure-la al final del glaciar del Baltoro és indescriptible...
...així que ja em perdonareu el postureig, però és que l'estampa és brutal...
(Foto: Alberto Insúa)
...i com veieu genera màxima expectació per fer la foto!
Al costat del Gasherbrum IV hi ha dos cims de 8000 metres, els Gasherbrum I (8035 m.) i II (8068), els únics que superen la mítica altura dels set cims que formen el conjunt dels Gasherbrum. Hem pogut veure el cim del G-II, però no el del G-I, que queda amagat. És per aquest motiu que el G-I també és conegut com "Hidden Peak".
El primer 8000 que hem vist amb claredat ha sigut el Broad Peak (8057 m.), a la foto següent, escalat per primer cop el 1957 per una cordada austríaca formada, entre altres, pel mític Kurt Diemberger, darrera persona que queda viva amb primeres ascensions a vuit mils al seu currículum, la del Broad Peak i la del Dhaulagiri.
I en un costat del glaciar, una muntanya impressionant per les seves enormes dimensions. De fet, a mi m'ha recordat al massís del Mont-Blanc multiplicat per sis o set: el Yermanendi Kangri (7163 m.), i que és una de les muntanyes verges més altes de la Terra. Només un cop, l'any 1981, es va intentar escalar, sense èxit. És, sens dubte, un dels grans reptes pendents de l'alpinisme mundial.
(Foto: Carlos Portillo)
Fem una parada per dinar al camp de Goro I i continuem endavant cap a Concòrdia, endintsant-nos en una zona de sèracs ben curiosa...
...que fa que cada racó mereixi ser fotografiat.
(Foto: Carlos Portillo)
Les esquerdes i els sèracs són un espectacle, però els rius que baixen pel glaciar produeixen una mena d'efecte hipnòtic, barrejant el blau del gel amb l'aigua més que transparent.
Finalment arribem a Goro II, una immensa explanada al glaciar del Baltoro on avui passarem la nit. I a la foto següent, podeu veure la mida d'aquestes muntanyes si les compareu amb les tendes i com de minúscules es veuen. Realment aquest lloc sembla un altre planeta.
(Foto: Carlos Portillo)
I si voleu el track de l'etapa d'avui, només heu de clicar aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada