dimecres, 21 d’agost del 2019

Pen-Y-Ghent (694 m.)

Com ja us vaig comentar en un viatge anterior a les Costwolds, Anglaterra no és un país de grans muntanyes -com ho entenem aquí- i presenta unes altures més aviat modestes si les comparem amb el Pirineu. Tot i això, al "countryside" anglès també és possible ascendir cims i meravellar-se amb el paisatge, on trobarem racons que bé mereixen una excursió.

En aquesta ocasió hem visitat la zona dels Pennines per ascendir un dels cims més emblemàtics, el Pen-Y-Ghent, que amb quasi 700 metres d'altura és un bon mirador dels paratges de la zona. El nom del cim no és en anglès, sinó en cúmbric, una antiga llengua celta que es parlava a la zona a l'edat mitjana i que es va extingir al segle XII. Hi ha diverses traduccions del nom, com a "Cap del Vent" o "Cap de la Frontera", i és que ambdós serien acceptables, ja que és un punt destacat de la zona (apte com a fita fronterera) i a més a més totalment desprotegit del vent, com vam poder comprovar.

Iniciem l'excursió al poble de Horton-in-Ribblesdale -on hi podem arribar en tren fàcilment des de Leeds- i anirem a buscar que surt des del davant del Pen-Y-Ghent Café. A la foto següent, podeu veure el cim del Pen-Y-Ghent des de l'estació de trens.


El camí no té cap secret i si hi ha bona visibilitat es evident la direcció que hem de prendre, primer per una zona amb les característiques "enclosures" del camp anglès...


...per seguir costa amunt a tocar de les parets que delimiten els camps. El camí el trobareu ben marcat i segur que hi trobeu gent, ja que aquesta és una sortida força popular a la zona.


Ben aviat veiem damunt nostre el Pen-Y-Ghent que des d'aquí sembla més escarpat...


...però que es deixa pujar bé des del collet que separa els termes de Horton-in-Ribblesdale i Halton Gill, coll amb porta i tot!



Des del coll, giren a l'esquerra i comencem la pujada final, que es fa bé, amb alguna secció amb més roca que dona pas a un sector més planer...


...fins arribar al cim del Pen-Y-Ghent, a 694 metres d'altura.


Per fer el camí de baixada, creuem el mur que separa els termes i seguim els senyal del recorregut dels "Three Peaks", una altra sortida popular de la zona que enllaça el Pen-Y-Ghent amb altres dos cims. Avui no serà el dia de fer-lo, perquè no és tard, però sí que vol ploure. El camí que seguim també coincideix amb la Pennine Way, un dels National Trails (com un GR) que es poden fer a Anglaterra.


De baixada, anem gaudint de la fresca i el paisatge anglès...



...i fem la següent parada al Hull Pot, una gran cavitat per on desemboquen les aigües subterrànies de la zona. Avui no en baixa gens, però aquí podeu veure una foto de quan baixa ben ple.


Ja només queda tornar, així que posem direcció de nou a Horton-in-Ribblesdale, per un camí flanquejat de murs de pedra...



...que ens portarà de nou al poble, on agafarem el tren de tornada cap a Leeds.


Un recorregut d'uns 10 quilòmetres que fareu en unes tres hores tranquilament. I si voleu el track de la sortida, cliqueu aquí.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada