El Puigmal (2913 m.)

Clàssic entre clàssics, el Puigmal és un cim fàcil, ràpid i emblemàtic, per la qual cosa dubto que mai hi pugueu estar sols, si no és un dia d'hivern entre setmana. Tot i això, també és un clàssic de l'esquí de muntanya, així que no descarteu trobar-hi sempre gent. Per mi és la cinquena ascensió a aquest cim i el marcador s'ha inclinat finalment a favor de les ascensions estivals (3) enfront de les hivernals (2), però no descarto empatar de nou, ja que el relleu suau del Puigmal permet magnífiques esquiades.

L'ascensió no té cap secret. Arribada a Núria amb el primer cremallera i des d'allà pujada directa per la coma de l'Embut...

...amb un paisatge monòton de prats alpins només trencat per la presència d'algun barranc...

...fins que davant nostre apareix la part final de l'ascensió, molt més pedregosa i -com veieu- amb una traça ben marcada.

Així, en un parell d'hores arribem al cim del Puigmal (2913 m.), ben decorat i amb molta gent. Com deia, el cim és fàcil, però en aquesta zona hi pot arribar a fer molt vent, ja que el cim està totalment desprotegit sense cap altra muntanya que el tapi. Així que caldrà anar amb compte -especialment a l'hivern- si fa molt vent, perquè a aquesta altura la temperatura de sensació pot arribar a ser força baixa. Avui, però,fa un temps excel·lent.

I fetes les fotos, baixada pel mateix camí. Us recomano feu aquest cim el més d'hora possible, ja que com més avança el dia més s'omple la vall de Núria i també el cim del Puigmal.

En total hem estat unes quatre hores per pujar i baixar, i si voleu el track de la sortida, cliqueu aquí.