S'apropa un nou 11 de setembre i de ben segur que un milió de persones sortirà de nou al carrer a demanar la independència, però hi va haver un temps en que la lluita per la independència era mantinguda per uns pocs, molt pocs, militants de pedra picada que entre la clandestinitat i la repressió no van deixar de treballar per aquest objectiu. El nostre país té un deute pendent, si parlem de memòria històrica, amb aquestes persones, que van mantindre encesa aquesta flama quan l'independentisme era una opció minoritària i sovint socialment mal vista.
Mols d'ells van haver de patir presó (no és el primer cop que hi ha presos polítics independentistes) i també l'exili, i fou a la Catalunya Nord on molts van refugiar-se. Així, avui, hem decidit visitar un d'aquests passos de la clandestinitat, el Coll de Malrem.
Iniciem la sortida a Beget, un poble preciós que en gran part es conserva perquè és un dels més aïllats de Catalunya, amb carreteres "distretes"tan per anar a Ripoll com a Olot. A la foto següent, la coneguda església de Beget, on iniciem la marxa en direcció al Coll de Malrem...
...i anem guanyant desnivell per terreny boscós, seguint les marques del GR83 (Mataró - Canigó) i també unes marques grogues...
...mentre anem deixant Beget avall.
El primer punt destacat de la ruta és l'Oratori de Sant Antoni de Can França, amb un petit obelisc - capella...
...i des d'on agafarem una pista forestal, i més endavant un corriol...
...que ens porta fins al coll de Malrem, a la foto, situat a 1131 metres.
Allà hi trobem la fita que marca la frontera entre els estats espanyol i francès, però a ambdós costats és Catalunya, concretament les comarques del Ripollès i el Vallespir. Aquest espai ha estat protagonista de la nostra història contemporània. Primer, com un dels colls per on milers de persones -es calcula que unes 5000 ho feren per Malrem- van fugir de les tropes franquistes durant la guerra civil; més tard, com un dels passos clandestins de la militància independentista entre els anys 60 i 80.
Tot just el mes passat es va col·locar aquesta placa al coll de Malrem, tot i que no sabem qui ho va fer.
Des del coll de Malrem iniciem el descens en direcció a Rocabruna, seguint les marques grogues...
...mentre gaudim de les vistes cap al sud, sobre les muntanyes de l'Alta Garrotxa...
...i on destaca (a l'esquerra de la foto) el cim del Comanegra (1557 m.), sostre de la Garrotxa.
El següent punt interessant de la jornada són les restes del castell de Rocabruna, del segle XI, i que s'alça a 995 metres just damunt del llogaret de Rocabruna. Des d'allà també tindreu bones vistes de la zona.
A partir del castell començarem a perdre desnivell decididament, i a l'altura del Molí d'en Sorolla (a la foto) prendrem el GR11 per, a través de boscos, tornar al punt d'inici a Beget.
En total unes quatre hores i mitja de camí, i si voleu el track el podeu descarregar aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada