Indiscutiblement la Vall Ferrera és, per mi, un de les més boniques del Pirineu. Deixant de banda que és la porta d'accés a la Pica d'Estats, podem trobar rutes a diversos cims que igualment ens prometen excel·lents jornades de muntanya. En voleu uns quants? Proveu amb el Baborte, el poc concorregut Pic de Gerri o -si hi aneu també quan hi ha neu- sortides amb esquís com el Norís.
Per la Vall Ferrera també hi passa el GR11 i si l'aneu seguint podeu fer amb facilitat el Pic de Baiau, des d'on tindreu bones vistes cap a Catalunya i Andorra, a banda de visitar els magnífics estanys de Baiau.
Sortim del pàrquing de la Molinassa en direcció al Pla de Boet (a la foto), on trobareu un panell informatiu sobre la importància històrica i econòmica d'aquest espai de la Vall Ferrera.
El camí que seguim està indicat amb les marques roig-i-blanques del GR11 i també anirem trobant algun cartell indicador. Ens dirigirem cap al refugi de Baiau, a unes dos hores i mitja del Pla de Boet. El camí s'inicia travessant trams boscosos sovint a tocar del barranc, per la qual cosa trobarem aigua al llarg de gairebé tota la ruta.
De camí al refugi ja podem veure alguns dels cims de la zona, com el Pic de Norís...
...o la Pica Roja, amb l'aresta que porta directa al cim.
Després d'unes dos hores i mitja d'haver iniciat la marxa, arribem als estanys de Baiau...
...i just damunt seu trobarem el refugi lliure de Baiau (2517 m.), sovint força ple a l'estiu ja que està a tocar del GR11 i és un lloc ideal per fer-hi nit. Recordeu mantenir-lo net i tanqueu la porta quan marxeu.
Des del refugi baixem de nou cap als estanys de Baiau, i després de vorejar l'estany gran iniciarem el tram més dur de l'ascensió, la pujada cap a la Portella de Baiau. El camí remunta una tartera força descomposta (a la foto següent), així que paciència i cap amunt...
Acabada la tartera, arribem a la Portella de Baiau, des d'on fàcilment assolirem el cim del Pic de Baiau en unes quatre hores després d'haver sortit del cotxe.
Des del cim vistes espectaculars. Davant nostre, el Pic de Comapedrosa, que amb 2942 metres és el sostre d'Andorra.
Cap a l'altra banda, els estanys de Baiau, i a la dreta de la foto podeu veure tota la vall que hem remuntat fins al cim.
A la foto següent, el cim més alt és el Monteixo (amb la gelera de l'Aneto darrere seu), a la dreta el Norís i en primer pla el Pic de Gerri.
I aquí la reina de la Vall Ferrera, la Pica d'Estats, flanquejada pel Sotllo i el Montcalm.
Un cop fetes les fotos, tornem cap al pàrquing seguint l'itinerari de pujada, cosa que ens portarà unes tres hores de camí. I si voleu el track de la sortida el teniu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada