La tercera jornada del trek ens portarà fins a Mestia, capital de la regió d'Svaneti, la gran població de la zona comparada amb els petits pobles disseminats arreu de les comunes de. Sortim d'Ushkvanari amb un temps emboirat, pensant en si es tracta només d'una boira passatgera o bé acabarem molls per la pluja. Per davant tenim una intensa jornada que ens portarà a coronar el Gul Pass per després iniciar un llarg descens cap a Mestia, així que més val que no plogui!
De pujada passem pel poble abandonat de Gul...
...i fem la primera parada en una petita església que hi ha poc després del poble. La boira li dóna a tot plegat un toc fantasmagòric.
Iniciem la marxa i com més pugem més s'obre el dia, així que podrem gaudir de les vistes d'aquestes espectaculars muntanyes...
Fem els darrers metres de pujada...
...i finalment coronem el Gul Pass (2954 m.)...
...amb vistes magnífiques cap els cims de la zona.
Fem la foto de grup...
(Foto: Joan Ramon Amorós)
...i iniciem el llarg descens cap a Mestia, i és que malgrat el desnivell fet fins aquí (1500 m. d+), només hem fet una tercera part -aproximadament- del trajecte. Així que cap a Mestia falta gent.
La vall de baixada és magnífica, amb amplíssims prats alpins i un desnivell considerable. Pensem com deu ser la zona a l'hivern, amb metres de neu acumulada. A una de les cases on dormirem, la lectura d'una ressenya d'esquí de muntanya d'una ascensió al Gul Pass ens confirma que és una zona allavosa, però de ben segur amb una esquiada de primera si la neu és estable.
Finalment el sender es converteix en pista forestal, que ens porta fins a una creu de grans dimensions que s'alça damunt de Mestia.
Als nostres peus, Mestia, la capital de la zona. Compta amb tots els serveis i fins i tot un aeroport. Hi baixem per un camí fent els darrers quilòmetres de la sortida...
...i que ens permeten tenir una vista panoràmica de la població. Les torres que veieu a la foto les trobareu arreu d'Svanetia, són d'orígen medieval i tradicionalment s'han construït enganxades a les cases. Servien de refugi en cas de guerra, allaus... i actualment són patrimoni de la humanitat.
De pujada passem pel poble abandonat de Gul...
...i fem la primera parada en una petita església que hi ha poc després del poble. La boira li dóna a tot plegat un toc fantasmagòric.
Iniciem la marxa i com més pugem més s'obre el dia, així que podrem gaudir de les vistes d'aquestes espectaculars muntanyes...
Fem els darrers metres de pujada...
...i finalment coronem el Gul Pass (2954 m.)...
...amb vistes magnífiques cap els cims de la zona.
Fem la foto de grup...
...i iniciem el llarg descens cap a Mestia, i és que malgrat el desnivell fet fins aquí (1500 m. d+), només hem fet una tercera part -aproximadament- del trajecte. Així que cap a Mestia falta gent.
La vall de baixada és magnífica, amb amplíssims prats alpins i un desnivell considerable. Pensem com deu ser la zona a l'hivern, amb metres de neu acumulada. A una de les cases on dormirem, la lectura d'una ressenya d'esquí de muntanya d'una ascensió al Gul Pass ens confirma que és una zona allavosa, però de ben segur amb una esquiada de primera si la neu és estable.
Finalment el sender es converteix en pista forestal, que ens porta fins a una creu de grans dimensions que s'alça damunt de Mestia.
Als nostres peus, Mestia, la capital de la zona. Compta amb tots els serveis i fins i tot un aeroport. Hi baixem per un camí fent els darrers quilòmetres de la sortida...
...i que ens permeten tenir una vista panoràmica de la població. Les torres que veieu a la foto les trobareu arreu d'Svanetia, són d'orígen medieval i tradicionalment s'han construït enganxades a les cases. Servien de refugi en cas de guerra, allaus... i actualment són patrimoni de la humanitat.
I si voleu les dades tècniques i el track de la sortida, cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada